L’última enquesta ESTUDES constata una alta exposició digital entre els joves i manté l’alcohol com la substància més consumida, malgrat la baixada dels consums intensius
L’ús d’internet i de les xarxes socials entre els adolescents continua dibuixant un escenari de risc a Catalunya. Segons les dades de l’última enquesta ESTUDES, corresponent al 2025, el 23,1% dels estudiants de 14 a 18 anys fa un ús compulsiu d’internet, amb símptomes com dormir menys o reduir el temps dedicat a la vida social. En paral·lel, el possible ús problemàtic de les xarxes socials arriba al 15,7% del conjunt dels alumnes.
L’estudi, presentat aquest dijous pel Departament de Salut, s’ha elaborat a partir d’una mostra de 2.690 estudiants catalans i ofereix una radiografia dels hàbits de consum de substàncies i de les conductes addictives en l’ensenyament secundari. La subdirectora general d’Addiccions, Luisa Conejos, ha advertit que aquests comportaments no es poden llegir al marge del context social i ha defensat que els joves són, en bona part, un reflex del model adult, cultural i comercial que els envolta.
Les xarxes socials, cada cop més presents en el dia a dia adolescent
L’enquesta analitza per primera vegada de manera específica l’ús de les xarxes socials i les dades apunten a una presència molt elevada en la rutina dels adolescents. Un 88% hi dedica dues hores o més al dia durant el cap de setmana, i en el cas de les noies, el 40% hi passa més de sis hores diàries, davant del 30% dels nois.
Des de Salut Pública han matisat, però, que el temps de connexió no implica necessàriament una relació problemàtica amb les xarxes. El risc apareix quan hi ha dificultats per desconnectar-se, conflictes en les responsabilitats quotidianes o una dependència que altera altres àmbits de la vida. Tot i això, la dada del 15,7% d’ús potencialment problemàtic confirma que una part significativa dels adolescents ja presenta senyals d’alerta.
Gairebé cinc hores al dia d’internet entre setmana
Pel que fa a internet en sentit ampli —incloent-hi activitats d’oci com veure sèries o navegar—, els estudiants catalans hi passen una mitjana de 4,8 hores diàries entre setmana i 6,7 hores els caps de setmana. En aquest cas no s’observen diferències destacades segons el gènere.
Sí que n’hi ha, en canvi, en l’ús compulsiu. Aquest indicador és més elevat entre les noies, amb un 26,5%, tot i que baixa respecte del 2023. Entre els nois, en canvi, puja fins al 19,6%. En conjunt, la tendència situa el fenomen en un 23,1% i amb una incidència més alta entre els alumnes d’entre 16 i 18 anys.
Davant aquesta realitat, Conejos ha defensat la necessitat d’actuar i ha valorat positivament l’anunci del govern espanyol de prohibir l’accés a les xarxes socials als menors de 16 anys. Segons ha dit, aquesta mesura pot ajudar a promoure un ús més raonable d’aquestes plataformes en etapes especialment vulnerables.
Creixen les apostes i es manté la bretxa de gènere
L’enquesta també constata un augment de la participació dels adolescents en jocs d’apostes, amb una diferència molt marcada entre nois i noies. Un 17% dels estudiants ha participat en jocs d’apostes presencials durant l’últim any, però la xifra s’enfila fins al 24,5% entre els nois i baixa al 10,2% entre les noies.
En el joc en línia, la distància és encara més pronunciada: hi ha participat el 19,4% dels nois, per només el 4,4% de les noies. El possible joc problemàtic arriba al 5,3% del conjunt dels alumnes, la xifra més alta registrada fins ara, i afecta especialment els nois, amb un 9,4%.
Els responsables de Salut Pública sospiten que part del problema pot estar relacionat amb l’accés de menors a màquines escurabutxaques en bars o altres espais on el control és menys estricte. Tot i que des del Departament d’Economia s’ha assegurat que no consta l’entrada de menors en establiments de joc, l’alta prevalença detectada fa pensar que encara hi ha escletxes importants en la supervisió.
La pornografia baixa, però continua molt present
Una altra de les dades destacades és la visualització de pornografia, que baixa respecte de l’edició anterior però continua tenint una presència notable. Un 35,8% dels estudiants n’ha vist en l’últim mes, amb una diferència molt marcada entre nois i noies: 56,4% en els primers i 15,1% en les segones.
Per primera vegada, l’enquesta també mesura el possible ús problemàtic de pornografia. El resultat mostra una incidència del 8% entre els nois i de l’1,2% entre les noies, amb indicadors com el malestar quan no se’n pot veure o la centralitat que adquireix aquest consum en la vida quotidiana.
En l’àmbit dels videojocs, les diferències per gènere també són molt clares. Hi juga el 97% dels nois i el 72,8% de les noies, mentre que l’ús problemàtic afecta el 10,7% dels nois i el 2,2% de les noies.
L’alcohol baixa, però continua molt normalitzat
Tot i la davallada dels consums més intensius, l’alcohol es manté com la substància psicoactiva més present entre els adolescents. El 51% dels estudiants n’ha begut en l’últim mes i el 17,4% s’ha emborratxat en aquest mateix període. També el consum intensiu baixa fins al 21,5%, en el nivell més baix des del 2000, però continua sent una xifra elevada.
Des de Salut Pública s’ha insistit que aquesta realitat exigeix un compromís més ferm de tota la societat. Conejos ha demanat no traslladar tota la responsabilitat als joves i ha apel·lat tant a les famílies com als venedors i al conjunt de la comunitat adulta perquè assumeixin una actitud de cura i de corresponsabilitat.
La responsable d’Addiccions també ha reconegut que les inspeccions sobre l’accés de menors a l’alcohol han estat “escasses” en els darrers anys, i ha admès que hi ha una responsabilitat compartida entre la Generalitat i els ens locals per reforçar aquest control.
Menys tabac i menys cànnabis, però persisteixen altres consums
Les dades també mostren una reducció del consum de tabac respecte de fa dues dècades. Un 21% dels estudiants n’ha fumat en l’últim any i un 3,5% ho fa diàriament, molt per sota dels valors del 2006. Tot i això, gairebé la meitat dels adolescents que fumen cada dia han intentat deixar-ho almenys una vegada.
En paral·lel, els cigarretes electròniques es mantenen en nivells elevats. El 24,5% dels estudiants n’havia consumit almenys una vegada durant l’últim mes, una dada que confirma que el tabaquisme adolescent continua mutant més que no pas desapareixent.
Pel que fa al cànnabis, l’enquesta detecta una baixada rellevant: el 16,2% dels adolescents n’ha consumit en l’últim any, lluny del 39% registrat el 2006. En el cas dels hipnosedants, es constata una lleugera reducció respecte del pic del 2023, però el consum continua sent més freqüent entre les noies, tant amb recepta com sense.
Un mirall dels hàbits i les contradiccions de la societat adulta
Més enllà de les xifres concretes, l’enquesta dibuixa un patró de fons: els adolescents conviuen amb una exposició molt alta a pantalles, xarxes, apostes i alcohol en un entorn que sovint normalitza aquests consums. Salut Pública insisteix que no es tracta de criminalitzar els joves, sinó d’entendre que les seves conductes reflecteixen dinàmiques socials més àmplies.
El retrat que deixa l’ESTUDES 2025 és el d’una adolescència travessada per noves formes de dependència i per consums que, tot i evolucionar, continuen sent una qüestió central de salut pública. També posa damunt la taula que la resposta no es pot limitar a l’àmbit individual o familiar, sinó que demana més control institucional, més educació crítica i una revisió del marc social en què creixen els joves.
