El conseller d’Unió Europea i Acció Exterior avisa al Parlament que la guerra amb l’Iran evidencia la feblesa de la UE per actuar amb una sola veu i alerta de possibles efectes econòmics i humanitaris també a Catalunya
El conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, ha defensat al Parlament que la resposta internacional a la guerra amb l’Iran s’ha de basar en el dret internacional i la diplomàcia, i no en l’escalada militar. En una interpel·lació dels Comuns durant el ple, Duch ha fet seves les paraules del president del Consell Europeu, António Costa, per remarcar que la llibertat i els drets humans “no es poden aconseguir amb bombes”.
El conseller ha reclamat posar fi a l’actual escalada bèl·lica i ha advertit que el conflicte no només té una dimensió geopolítica llunyana, sinó que també pot acabar tenint conseqüències econòmiques i humanitàries a Catalunya. En aquest sentit, ha situat la guerra en un escenari internacional cada cop més tens i més inestable.
Un món més convuls i amb més conflictes
Duch ha recordat que actualment hi ha 130 conflictes armats oberts al món, una xifra que, segons ha remarcat, dobla la de fa quinze anys. Per al conseller, aquest augment respon a un context d’increment de les tensions geopolítiques i de debilitament del multilateralisme, dos factors que dificulten la prevenció de crisis i la construcció de respostes compartides.
Des d’aquesta perspectiva, el titular d’Acció Exterior ha insistit que la posició del Govern català, alineada amb la de l’executiu espanyol, passa per reclamar el final del conflicte i defensar que qualsevol acció militar respecti els principis de la Carta de les Nacions Unides. Segons Duch, “les guerres no són mai la solució” i només serveixen per ampliar els conflictes i allunyar-ne una sortida política.
La dificultat de la UE per parlar amb una sola veu
Un dels eixos centrals de la intervenció del conseller ha estat la crítica a la incapacitat de la Unió Europea d’actuar de manera cohesionada davant grans crisis internacionals. Duch ha assenyalat que una de les “grans febleses” de la UE és, precisament, la dificultat de reaccionar amb una veu exterior “unida i coherent”.
Per això, ha defensat que Europa ha de reforçar la seva capacitat d’influència global si vol deixar de negociar “des de la debilitat” davant altres potències. La guerra actual, segons la seva lectura, torna a evidenciar els límits polítics d’una Unió que sovint projecta pes econòmic però no aconsegueix traduir-lo en una acció exterior clara i compartida.
Suport a Costa en la discrepància amb Von der Leyen
En aquest debat, Duch s’ha situat explícitament al costat d’António Costa, que aquesta setmana va contradir la presidenta de la Comissió Europea. Ursula von der Leyen havia afirmat dimarts que la UE “ja no pot dependre” d’un sistema basat en regles, unes declaracions que posteriorment va haver de matisar per reafirmar la defensa del dret internacional.
El gest de Duch reforça una lectura crítica amb qualsevol temptació d’abandonar el marc legal internacional en nom de l’eficàcia o de la resposta immediata a la crisi. En el rerefons, plana el debat sobre quin paper vol jugar Europa en un món cada vegada més militaritzat i amb menys consensos globals.
El Govern estudia mesures davant l’impacte del conflicte
Pel que fa a Catalunya, el conseller ha explicat que l’executiu ja ha creat un grup de treball interdepartamental per estudiar possibles mesures davant els efectes de la guerra. També ha recordat que el president de la Generalitat ha convocat una cimera de partits per abordar les repercussions econòmiques del conflicte.
Duch ha afegit que aquest context reforça la necessitat que Catalunya disposi d’uns pressupostos “a l’altura de les circumstàncies”, en una referència directa a la necessitat de tenir eines de resposta política i econòmica davant un escenari internacional volàtil.
Els Comuns volen portar el cas del MWC al debat parlamentari
Durant la mateixa sessió, els Comuns han anunciat que traslladaran aquesta qüestió al debat parlamentari de la setmana vinent. El diputat Andrés García Berrio ha avançat que el grup presentarà una moció perquè el Govern estudiï mecanismes legals que permetin impedir la presència en fires com el Mobile World Congress d’empreses vinculades a governs investigats per crims internacionals.
Segons els Comuns, el cas viscut enguany al congrés tecnològic hauria de marcar “un punt d’inflexió” perquè les institucions disposin de més capacitat de reacció. La formació considera que, si avui no hi ha instruments jurídics suficients, caldria impulsar canvis normatius per evitar en el futur la participació d’actors relacionats amb vulneracions greus dels drets humans.
