La Universitat de Liverpool commemora el centenari d’un dels lectorats de català més antics del món amb un simposi que reivindica la vitalitat internacional de la llengua
La Universitat de Liverpool ha celebrat el centenari dels estudis catalans amb un simposi internacional que ha reunit investigadors, professors i estudiants per reflexionar sobre la trajectòria d’un dels programes acadèmics de català més antics del món. L’acte ha servit per recordar l’origen d’aquesta tradició universitària, però sobretot per constatar que, un segle després, la llengua i la cultura catalanes continuen despertant interès i generant comunitat fora del país.
Durant la jornada, diferents participants han destacat la singularitat d’aquest aniversari i el valor simbòlic que té la continuïtat d’un projecte acadèmic que ha travessat generacions d’estudiants i professors. “Estem celebrant cent anys d’estudis catalans a la Universitat de Liverpool, i el més important és comprovar que no és només una commemoració històrica, sinó un projecte que continua ben viu”, ha afirmat la directora de l’Institut Ramon Llull, Anna Guitart.
Un lectorat històric dins la projecció internacional del català
El lectorat de català de Liverpool forma part d’una llarga tradició d’estudis dedicats a les llengües i cultures europees dins la universitat britànica. Amb el pas del temps, aquest programa s’ha consolidat com un dels referents de la presència acadèmica del català al Regne Unit.
Al llarg dels cent anys dels Estudis Catalans a la Universitat de Liverpool, el lectorat ha estat ocupat per figures molt rellevants de la cultura i l’acadèmia catalanes. La seva importància és notable perquè molts d’aquests lectors es convertirien després en intel·lectuals clau de la cultura catalana contemporània. Noms com Ferran Soldevila -l’iniciador–, Joan Triadú, Jordi Carbonell, Josep Fontana, Joaquim Molas, Xavier Serrahima o Quim Nadal van deixar la seva empremta als estudis catalans de la Universitat de Liverpool
Diversos ponents han recordat que aquests lectorats han estat fonamentals per mantenir viva la presència de la llengua catalana a universitats d’arreu del món. No només permeten impartir classes de llengua, sinó que actuen també com a plataforma de difusió cultural. “La feina dels lectors és essencial. Són els qui, amb perseverança i entusiasme, mantenen viva la llengua i la cultura catalanes en universitats de fora”, ha destacat Anna Guitart.
Segons s’ha remarcat durant el simposi, la continuïtat d’aquests programes depèn sovint de la implicació personal dels professors i de la capacitat d’organitzar activitats culturals que vagin més enllà de l’aula.
La ponència central del simposi va anar a càrrec de l’escriptora i traductora Carlota Gurt, amb el títol “Literatura catalana: internacionalitzar-se o morir”. A parer de Gurt, “cent anys d’estudis catalans a una universitat com aquesta em sembla una gesta que s’ha de celebrar”.
Estudiants que descobreixen el català
Un dels aspectes que més s’ha destacat durant la celebració ha estat la presència d’estudiants que han decidit estudiar català i aproximar-se a la cultura catalana des del context universitari britànic.
Durant les sessions del simposi s’han pogut veure estudiants participant en activitats acadèmiques i culturals vinculades amb la llengua catalana, un fet que per a molts dels assistents simbolitza la continuïtat real del projecte.
“El més emocionant és veure estudiants parlant català i participant activament en les activitats culturals”, han explicat a RAB Ràdio els dos lectors actuals a Liverpool, Diana Cullell i Pol Masdéu. Aquesta participació estudiantil confirma que els estudis catalans continuen despertant curiositat i interès entre joves universitaris que, sovint, descobreixen la llengua per primera vegada en aquest context.
Lucy Taylor, de Manchester i estudiant de català a la Universitat de Liverpool, va apropar-se al català “per les similituds que hom pot trobar entre els catalans i els mancunians, molt orgullosos tots dos de la seva identitat”, tot afegint que “l’estudi d’una llengua minoritzada que lluita per mantenir-se viva és molt estimulant”. Per la seva banda, Molly Brewin, també estudiant de català a la universitat, explicava que “vaig apropar-me al català per l’interès en el procés polític de Catalunya”. Brewin va detallar a més a més que “els estudis catalans aquí a Liverpool són com una gran comunitat, una família”.
La cultura catalana vista des de fora
Un altre dels temes recurrents durant el simposi ha estat la percepció internacional de la cultura catalana. Diversos ponents han coincidit que, fora de Catalunya, la llengua i la cultura catalanes sovint són percebudes amb una mirada de curiositat i respecte acadèmic.
Segons alguns participants, l’entorn universitari internacional permet aproximar-se al català des d’una perspectiva cultural i lingüística que sovint queda al marge dels debats polítics. “La llengua i la cultura catalanes tenen una reputació molt positiva a l’exterior”, afegeixen Cullell i Masdéu. Una percepció que contribueix a reforçar la importància dels estudis catalans com a eina de projecció cultural i acadèmica.
Una comunitat compromesa
Sota l’impuls de Masdéu i Cullell, les celebracions del centenari dels estudis catalans a Liverpool van resultar un èxit tant a nivell organitzatiu com d’assistència i qualitat dels actes acadèmics i culturals. Els dos lectors no només van aconseguir involucrar activament la pròpia universitat, els estudiants, els professors, les autoritats, sinó que van atreure participants d’altres universitats britàniques i irlandeses i van sumar el suport de patrocinadors i col·laboradors d’Anglaterra i de Catalunya. Com a mostra, resultava molt sorprenent veure tots els membres de l’equip organtizador calçats amb espardenyes de Toni Pons, que va decidir contribuint a la celebració enviant-los un parell per a cadascú.
Un segle de continuïtat
La celebració del centenari ha servit també per posar en valor la continuïtat d’un projecte que ha superat contextos històrics molt diversos. Durant aquests cent anys, els estudis catalans a Liverpool han passat per diferents etapes, però han mantingut una presència constant dins la universitat.
Per als participants del simposi, el fet de reunir investigadors, professors i estudiants en aquesta commemoració és una prova que el projecte manté una base sòlida. “Aquesta trobada demostra que els estudis catalans no només tenen passat, sinó també futur”, ha remarcat a RAB Ràdio Josep-Anton Fernàndez, responsable de l’Àrea de Llengua i Universitats de l’Institut Ramon Llull.
El centenari dels estudis catalans a la Universitat de Liverpool es converteix així en un símbol de la capacitat de la llengua i la cultura catalanes per projectar-se internacionalment i continuar generant interès acadèmic un segle després de la seva implantació.
També t’interessarà:
– The Tyets triomfen a Liverpool en el concert del centenari dels Estudis Catalans
