Xavier Antich trasllada a l’alcalde Fèlix Larrosa la necessitat de reforçar tant els drets lingüístics en l’atenció pública i comercial com l’oferta de cursos, en un context de creixement previst de la demanda
El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha demanat a la Paeria de Lleida que “redobli els esforços” per garantir els drets lingüístics tant dels catalanoparlants com de les persones nouvingudes que volen aprendre català. La petició s’ha formulat aquest dilluns en una reunió amb l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, centrada en les polítiques lingüístiques municipals i en noves vies per reforçar l’ús social de la llengua a la ciutat.
Més demanda de cursos de català
Antich ha advertit que la regularització extraordinària de persones migrades aprovada pel govern espanyol pot fer “incrementar de manera molt substancial” la demanda de cursos d’iniciació al català. Davant d’aquest escenari, ha instat el govern municipal a preparar-se per donar resposta a aquesta necessitat i evitar que l’accés a l’aprenentatge de la llengua quedi curt en un moment de canvi demogràfic i social.
Des de la perspectiva d’Òmnium, facilitar l’aprenentatge del català a les persones que arriben a la ciutat no és només una qüestió formativa, sinó també una manera de garantir cohesió social i igualtat d’oportunitats en l’accés a la vida comunitària, laboral i institucional.
Una ciutat amb millors dades que la mitjana catalana
Durant la trobada, Antich ha valorat que el punt de partida de Lleida és “molt millor” que el d’altres ciutats del país. Ho ha atribuït, d’una banda, a la feina feta per la Paeria i, de l’altra, a les dades d’ús habitual del català a Ponent, que se situen en el 51,1%, per sobre de la mitjana catalana, del 32,6%, segons la darrera enquesta d’usos lingüístics.
Aquesta diferència situa Lleida en una posició rellevant dins el conjunt del país, especialment en un moment en què l’ús social del català es troba sotmès a pressions i retrocessos en diversos àmbits de la vida quotidiana.
Alerten del retrocés en l’atenció al públic en català
Malgrat aquest context comparativament favorable, Òmnium ha posat sobre la taula la necessitat d’impulsar noves accions i, sobretot, mecanismes efectius d’aplicació per frenar el retrocés de l’atenció al públic en català a la ciutat.
Segons dades municipals, alguns indicadors clau han empitjorat en l’última dècada. La retolació en català se situa ara en el 70%, la salutació inicial en català en el 63% i la disponibilitat de personal que pugui atendre en aquesta llengua en el 78%. Tot i això, també hi ha elements que apunten a una evolució positiva: l’ús oral del català en botigues regentades per persones d’altres nacionalitats s’ha triplicat, passant del 13% al 30%.
Reconeixement a la feina de la Paeria
Antich també ha volgut reconèixer la feina que fa el consistori en matèria lingüística. Entre les mesures valorades per Òmnium, destaca el fet que la ciutat hagi pràcticament doblat enguany l’oferta de cursos per aprendre català.
A més, la Paeria ha creat una unitat específica per ampliar el focus del Consorci per a la Normalització Lingüística en programes de formació adreçats a persones que arriben a Lleida per motius laborals. Òmnium considera especialment important aquest pas, ja que sectors com el dels temporers, el comerç, les indústries agroalimentàries o l’àmbit sanitari concentren una part significativa de persones nouvingudes que encara no han pogut aprendre la llengua.
Reunió amb representació institucional i d’Òmnium
A la reunió hi han participat també la regidora de Cultura, Pilar Bosch; la comissionada per la Llengua de la Paeria, Paquita Sanvicén-Torné, i la presidenta d’Òmnium Lleida-Ponent, Dolors Pifarré.
La trobada ha servit per compartir diagnòstics i per constatar que la llengua continua sent un dels grans camps d’acció a escala municipal, especialment en ciutats com Lleida, on la recepció de nous habitants i la vitalitat econòmica de sectors estratègics obliguen a pensar polítiques lingüístiques amb més abast i continuïtat.
