El Govern participa en una nova aliança de regions per afrontar la crisi climàtica, se suma a un front comú per defensar una política de cohesió descentralitzada i consolida la seva incidència mediterrània en un moment clau per al futur de la Unió Europea
Catalunya ha fet aquesta setmana un nou pas en la seva estratègia d’incidència a Brussel·les amb la participació en diverses trobades de primer nivell entre governs regionals europeus. En un context en què la Unió Europea redefineix prioritats davant la crisi climàtica, la gestió de l’aigua, la cohesió territorial i els equilibris geopolítics del continent, el Govern ha volgut reforçar la seva presència en espais on es decideixen orientacions que poden marcar els pròxims anys.
La delegació catalana ha participat en el llançament de la nova Aliança de Regions Europees per a la Resiliència Hídrica i la Preparació davant el Canvi Climàtic, en una nova cimera de les anomenades Regions Avançades d’Europa i en dues sessions de treball de la Conferència de les Regions Perifèriques Marítimes (CRPM). Es tracta de tres àmbits diferents, però connectats per una mateixa voluntat: fer valer la dimensió territorial de les polítiques europees i reforçar el paper de les regions en la resposta als grans reptes comuns.
El secretari d’Afers Europeus, Multilaterals i de Cooperació al Desenvolupament, Agustí Fernández de Losada, i el director general d’Afers de la Unió Europea, Gerard Vives, han estat els principals representants del Govern en aquestes reunions, acompanyats també, en alguns actes, per la delegada del Govern davant la UE, Ester Borràs. La seva presència respon a una línia de treball que el Govern emmarca en el Pla Brussel·les: intensificar vincles, teixir aliances i defensar els interessos de Catalunya en espais multilaterals europeus.
Una nova aliança verda amb 18 regions europees
Una de les fites més destacades de la setmana ha estat la posada en marxa de la nova Aliança de Regions Europees per a la Resiliència Hídrica i la Preparació davant el Canvi Climàtic. La iniciativa agrupa 18 regions de nou estats membres de la UE amb l’objectiu compartit de reforçar la capacitat europea per anticipar-se i respondre als riscos vinculats a l’aigua i als impactes creixents del canvi climàtic.
L’acte de presentació s’ha celebrat a la Delegació de l’Emília-Romanya davant la UE i al Parlament Europeu, en un moment especialment sensible per a les institucions comunitàries. La Unió impulsa actualment dues línies estratègiques que encaixen amb aquesta nova plataforma: l’Estratègia de Resiliència Hídrica i l’Estratègia de Preparació de la UE. En aquest escenari, les regions volen fer sentir la seva veu i recordar que moltes de les polítiques d’adaptació es juguen sobre el terreny, en contacte directe amb el territori i la ciutadania.
L’aliança es compromet a intensificar la cooperació en diversos fronts: la preparació davant el canvi climàtic, la millora de la governança de l’aigua, el suport a una gestió sostenible dels recursos, l’acceleració de la recerca i la innovació i l’intercanvi de coneixement entre territoris. Per a Catalunya, que fa anys que conviu amb episodis de sequera i amb la pressió creixent sobre els recursos hídrics, aquest marc de col·laboració obre una nova via per compartir experiències i, alhora, incidir en les polítiques europees amb aliats d’arreu del continent.
A més de Catalunya, formen part d’aquesta aliança territoris com l’Emília-Romanya, Andalusia, les Illes Balears, Euskadi, el País Valencià, Múrcia, Flandes, Hessen, Occitània, Nova Aquitània o Estíria, entre d’altres. La composició del grup mostra una combinació de regions mediterrànies, centreeuropees i atlàntiques que comparteixen la idea que la crisi climàtica exigeix respostes coordinades però també adaptades a cada realitat territorial.
Front regional contra la centralització de la política de cohesió
La segona gran carpeta de treball ha estat la de les Regions Avançades d’Europa, conegudes també com a Power Regions of Europe. Aquest grup, impulsat inicialment per Baviera i la Baixa Àustria, es va articular a finals del 2024 amb la voluntat de defensar una posició comuna sobre la futura política de cohesió de la Unió Europea dins del Marc Financer Pluriennal 2028-2034.
A la cimera celebrada aquesta setmana, les regions participants han renovat aquest posicionament conjunt i ho han fet amb la participació del vicepresident executiu de Cohesió i Reformes de la Comissió Europea, Raffaele Fitto. El missatge de fons és clar: les regions més desenvolupades també reclamen continuar tenint accés als instruments de cohesió i rebutgen que les decisions es concentrin encara més en els estats.
Entre les principals reivindicacions hi ha la demanda d’assegurar les competències regionals en el desplegament de la política de cohesió a través d’una llei europea; garantir que les regions més desenvolupades no quedin excloses dels fons, pel fet que també poden ser vulnerables a crisis industrials o econòmiques; i reconèixer les particularitats pròpies de les regions amb poders legislatius.
També hi figura el rebuig a la proposta de la Comissió Europea de centralitzar els Plans de Col·laboració Nacional i Regional, així com l’oposició a una possible fusió entre la política de cohesió i la política agrària comuna dins d’un únic fons. Des de la perspectiva de moltes regions, aquesta mena de simplificacions pot acabar diluint necessitats específiques i reduint la capacitat d’adaptar les polítiques a la realitat de cada territori.
En aquesta cimera, Catalunya ha compartit espai amb altres regions amb pes polític i econòmic com Euskadi, el País Valencià, la Llombardia, l’Emília-Romanya, Tirol del Sud, Viena, Salzburg o Hèlsinki-Uusimaa. La reunió confirma l’interès del Govern català a formar part dels debats que definiran el repartiment de recursos i les regles de joc de la pròxima dècada europea.
La Mediterrània, espai de cooperació i projecció exterior
La tercera línia de treball s’ha desenvolupat en el marc de la Conferència de les Regions Perifèriques Marítimes, una xarxa que agrupa 160 regions de 24 països i que defensa un desenvolupament més equilibrat i una cohesió efectiva a escala europea. La Delegació del Govern davant la UE ha acollit dues sessions de treball de la CRPM amb participació del director general Gerard Vives.
La primera ha estat una reunió del Buró Polític de la Comissió Intermediterrània. La trobada ha servit per avançar en els debats sobre el Pla d’Acció per al Pacte per la Mediterrània que prepara la Comissió Europea, però també per abordar altres dossiers estratègics com la futura Estratègia de Turisme Sostenible de la UE. A més, s’hi han compartit actualitzacions dels grups de treball sobre clima, aigua, política marítima, cohesió, transport i energia.
L’endemà s’ha celebrat un seminari centrat en la diplomàcia territorial vinculada al veïnatge, l’ampliació i la resiliència. Els participants hi han analitzat com les regions poden contribuir a l’acció exterior europea a partir de la cooperació amb territoris veïns en àmbits com la innovació, la connectivitat, l’energia, la gestió de l’aigua o la preparació davant crisis.
En aquest àmbit, Catalunya manté un paper rellevant dins la CRPM, especialment en matèria de veïnatge. Aquest pes s’ha vist reforçat des que el conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, lidera aquesta cartera dins l’organització. El debat posa de manifest una idea que guanya força a Brussel·les: que l’experiència regional, per proximitat i coneixement del terreny, pot ajudar a fer més eficaces les polítiques europees i a generar aliances duradores en zones frontereres i en espais de cooperació mediterrània.
Brussel·les com a espai de presència política catalana
Més enllà de cada reunió concreta, la setmana deixa una imatge de continuïtat en l’estratègia exterior catalana: participar allà on es defineixen prioritats, construir complicitats amb altres territoris i reivindicar que les regions no siguin només executores, sinó també actors polítics en la definició del projecte europeu.
Per a un país com Catalunya, amb una forta vocació europea i mediterrània, aquest tipus de presència no és menor. En àmbits tan decisius com l’aigua, el clima, la cohesió o la cooperació territorial, el futur d’Europa també es juga en la capacitat dels territoris de fer-se escoltar. I és en aquest terreny, discret però determinant, on el Govern ha volgut marcar perfil a Brussel·les.
