La Universitat Masaryk commemora els deu anys del Grau d’Estudis Catalans amb una jornada acadèmica i cultural que també reivindica tres dècades de presència del català al centre universitari
La Universitat Masaryk de Brno celebra aquest 4 de març de 2026 els deu anys del seu Grau d’Estudis Catalans, una titulació que ocupa un lloc molt poc habitual dins el mapa universitari europeu. Segons l’Institut Ramon Llull, és l’únic grau d’aquesta especialitat que s’ofereix a l’Europa central i un dels pocs existents fora del domini lingüístic català. La universitat txeca, a més, no parteix de zero: els estudis catalans hi són presents des de fa 30 anys, i el curs 2015-2016 va fer el pas decisiu amb la posada en marxa d’un grau complet de 180 crèdits.
Aquesta doble efemèride —deu anys del grau i tres dècades de docència— confirma la consolidació d’un projecte acadèmic que ha anat més enllà de la presència testimonial del català a l’exterior. La mateixa Masaryk presenta actualment el programa de Llengua i Literatura Catalanes com un grau de tres anys, impartit en txec i cursable tant com a estudis principals com combinats amb una altra titulació. Segons la informació vigent de la universitat, el programa té 21 estudiants actius, una xifra modesta però significativa per a una especialització tan específica.
Una jornada per celebrar i fer visible el projecte
L’acte commemoratiu ha estat concebut com una celebració institucional, però també com una mostra de la vitalitat acadèmica del programa. La jornada l’obren Ivo Buzek, director del Departament de Llengües i Literatures Romàniques de la Masaryk, i Josep-Anton Fernàndez, director de l’Àrea de Llengua i Universitats de l’Institut Ramon Llull. El programa inclou una conferència de la lingüista Elga Cremades sobre morfosintaxi i expressió escrita del català com a llengua addicional entre aprenents amb primera llengua eslava, germànica o romànica. També hi participa el filòleg Alfons Gregori, amb una intervenció centrada en la narrativa fantàstica catalana del segle XXI.
La dimensió literària i artística de la celebració també hi té un paper destacat. L’escriptor i dramaturg Lluís-Anton Baulenas hi ofereix una presentació i recital sota el títol “Poesia d’amor i de testimoni (Salvat-Brossa-Ferrater-Vian)”, mentre que el tancament musical va a càrrec del violoncel·lista Arnau Petřivalský, exestudiant del grau, amb un concert dedicat a melodies de Frederic Mompou, Eduard Toldrà i cançons tradicionals. La participació del professorat i de l’alumnat reforça, així, la idea d’una comunitat universitària que no només estudia una llengua, sinó que també la fa circular culturalment.
Un centre de referència per al català a la regió
La importància de Brno no es limita a la docència reglada. L’Institut Ramon Llull remarca que la Universitat Masaryk s’ha consolidat també com a centre de referència per a la certificació de coneixements de català a l’Europa central. A banda d’oferir tots els nivells de llengua, la universitat acull estudiants vinculats als estudis catalans d’altres ciutats, com Bratislava i Viena, que s’hi presenten per examinar-se. Aquesta funció la converteix en un node acadèmic de primer ordre dins una àrea geogràfica on l’oferta de català continua sent molt limitada.
La singularitat del grau també queda reflectida en la manera com la mateixa universitat el presenta. La Masaryk destaca que es tracta d’un camp “únic a tota l’Europa central” i subratlla que permet assolir competències comunicatives en català com a mínim de nivell B2, a més d’oferir formació en història, cultura, política, folklore, música, cinema i traducció. No es tracta, per tant, d’una simple aproximació filològica, sinó d’un itinerari complet de llengua i cultura catalanes.
La Xarxa Llull i una feina sostinguda
El cas de Brno s’emmarca en una política més àmplia de projecció internacional. L’Institut Ramon Llull promou l’ensenyament del català a través de la Xarxa Llull, integrada per unes 130 universitats d’arreu del món i amb més de 4.000 estudiants matriculats, segons les dades facilitades per la institució. La trajectòria del centre txec explica bé aquesta feina sostinguda: al llarg dels anys hi han impartit docència noms com David Utrera Domínguez, Pavlína Svandová, Jiří Pešek, Elga Cremades, Cristina Rodríguez, Carles Bartual, Lucie Kuzmová, Elena Casas Cortada i Michal Brabec. Aquest darrer va rebre el Premi de Traducció Literària de la Fundació Ramon Llull 2024 per la traducció txeca de Canto jo i la muntanya balla, d’Irene Solà.
Més que una celebració acadèmica
El desè aniversari del grau de Brno és, en el fons, molt més que una efemèride universitària. És la constatació que el català manté espais de projecció estables i especialitzats fora del seu àmbit territorial, i que aquesta presència pot arrelar amb continuïtat quan hi ha estructura acadèmica, suport institucional i una comunitat docent activa. En un context en què els estudis de llengües minoritzades sovint depenen de recursos fràgils, la Universitat Masaryk exemplifica una experiència de consolidació poc freqüent i estratègica.
