El Ministeri de Transports ha començat a canviar els senyals de carreteres a Catalunya que havia renovat deixant-hi únicament la forma castellana dels topònims
El Ministeri de Transports ha iniciat la substitució dels rètols de carreteres catalanes que, en una renovació recent, havien estat reposats només en castellà. Segons ha avançat RAC1 i ha confirmat l’ACN, els panells afectats s’havien retirat perquè estaven en mal estat, però en instal·lar-ne de nous s’hi van fer desaparèixer formes catalanes que fins aleshores sí que hi figuraven. La rectificació s’ha començat a aplicar aquest mateix divendres, després d’uns dies de controvèrsia creixent sobre la castellanització de la senyalització viària.
La qüestió havia generat malestar perquè no es tractava d’un cas aïllat, sinó de diversos canvis detectats sobretot en vies de titularitat estatal, amb exemples de topònims adaptats a la forma castellana o bé sense la grafia oficial catalana. Això va obrir un nou front polític i lingüístic al voltant d’un element molt visible de l’espai públic: la manera com el territori s’hi anomena i s’hi representa.
Què havia passat amb els senyals
L’origen de la polèmica és la substitució de rètols antics per nous panells on els noms de municipis i sortides apareixien només en castellà o amb formes alterades respecte de la toponímia oficial. Diverses informacions van assenyalar casos com Barberà escrit sense la forma catalana correcta, o sortides on la versió catalana perdia pes o desapareixia. El Ministeri va adduir que els senyals s’havien renovat per deteriorament, però el problema no era la renovació en si, sinó el criteri lingüístic amb què s’havia fet.
Arran de la denúncia pública, la Direcció General de Carreteres va admetre aquesta setmana que revisava la situació “cartell a cartell” per comprovar si la senyalització s’ajustava a la normativa lingüística. La fórmula evidenciava ja una revisió interna i anticipava, de fet, la rectificació que ara ha començat a materialitzar-se sobre el terreny.
La pressió política accelera el canvi
La marxa enrere del ministeri arriba després que Junts registrés al Congrés una bateria de preguntes per escrit per demanar explicacions sobre la desaparició del català en diversos rètols d’autopistes. Segons les informacions publicades, la formació va denunciar que s’estava produint una substitució de la toponímia catalana per versions exclusivament en castellà en diverses vies del país. També ERC ha elevat la queixa els darrers dies, insistint que no es pot normalitzar una castellanització de la retolació en un territori amb llengua pròpia oficial.
El cas ha tingut recorregut perquè tocava un punt especialment sensible: la presència del català en infraestructures de competència estatal. Més enllà de la correcció puntual dels rètols, la polèmica ha tornat a posar sobre la taula fins a quin punt l’Estat respecta o no la denominació oficial dels topònims catalans quan intervé en l’espai públic del país.
Què diu la normativa
La discussió no és només política, sinó també normativa. La legislació viària estatal estableix que les indicacions escrites de les senyals s’han d’expressar, com a mínim, en castellà, però la recopilació normativa oficial sobre llengües cooficials recorda també que, dins l’àmbit territorial corresponent, els nuclis de població i la resta de topònims s’han de designar amb la seva denominació oficial i, si cal a efectes d’identificació, també en castellà. Això dona base jurídica a l’exigència que la toponímia catalana sigui respectada en la senyalització de les carreteres del país.
En aquest sentit, el que ha generat rebuig no és pas la presència del castellà, sinó que alguns nous rètols haguessin esborrat o subordinat la forma oficial catalana. La rectificació iniciada ara pel Ministeri apunta justament a corregir aquest desajust i a restituir una retolació conforme a la normativa i a la realitat lingüística del territori.
Més que una qüestió tècnica
La substitució dels senyals no és, per tant, un simple afer administratiu. La manera com s’escriuen els noms de lloc en una autopista o una carretera expressa també una determinada relació amb la llengua, el territori i la seva oficialitat. Per això la rectificació del Ministeri té una dimensió que va més enllà de la conservació dels panells: és també una resposta a una controvèrsia sobre el reconeixement públic del català en infraestructures estatals.
Amb el canvi ja en marxa, el focus passa ara a veure si la revisió serà completa i si el ministeri consolidarà un criteri estable que eviti noves situacions semblants. El conflicte ha deixat clar que la senyalització viària no és neutral: també forma part de la disputa sobre quina llengua ocupa espai, visibilitat i legitimitat en el paisatge quotidià.
