La ministra brasilera Sônia Guajajara, primera dona indígena a ocupar una cartera ministerial al Brasil, rebra aquest divendres a la Casa Amèrica Catalunya el XXI Premi Joan Alsina, de mans del conseller Jaume Duch
Casa Amèrica Catalunya acollirà el divendres 13 de març, a les sis de la tarda, la visita de Sônia Guajajara, ministra dels Pobles Indígenes del Brasil, en un acte en què rebrà el XXI Premi Joan Alsina de Drets Humans. La cerimònia serà presidida pel conseller d’Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat, Jaume Duch i Guillot, que li farà entrega del guardó.
La sessió comptarà també amb la participació de Javier Rodríguez Núñez, vicepresident del Patronat de la Fundació Casa Amèrica Catalunya, i de Marta Nin i Camps, directora de l’entitat. L’acte és d’entrada lliure, tot i que l’aforament serà limitat.
Un reconeixement a una trajectòria de defensa
El premi vol reconèixer una figura que en els darrers anys s’ha convertit en una de les veus més destacades en la defensa dels drets dels pobles indígenes, la preservació de la selva amazònica i la protecció dels territoris ancestrals davant la pressió de l’extractivisme, la desforestació i la violència.
Guajajara no només representa un símbol polític, sinó també una lluita sostinguda en favor de la dignitat col·lectiva dels pobles originaris. La seva presència a Barcelona situa al centre del debat qüestions com els drets humans, la sobirania territorial i la necessitat d’enfortir models de convivència més respectuosos amb la natura.
Una figura històrica al Brasil
Sônia Guajajara va esdevenir el 2023 la primera ministra indígena del Brasil, després de la creació del Ministeri dels Pobles Indígenes. Abans, el 2022, ja havia fet història en ser la primera dona indígena escollida diputada federal per l’estat de São Paulo.
La seva projecció internacional també es va consolidar aquell mateix any, quan la revista Time la va incloure entre les 100 persones més influents del món. Aquest reconeixement va reforçar una trajectòria marcada per l’activisme, la incidència política i la capacitat de portar les reivindicacions indígenes als grans fòrums globals.
Drets humans i justícia climàtica
Un dels eixos centrals del discurs de Guajajara és la idea que la defensa dels pobles indígenes va estretament lligada a la lluita contra l’emergència climàtica. La ministra ha insistit en nombroses ocasions que els territoris indígenes són essencials per frenar la destrucció ambiental i que la relació històrica entre aquestes comunitats i la terra ofereix una alternativa real al model econòmic depredador.
Des d’aquesta perspectiva, la preservació dels boscos i dels ecosistemes no és només una qüestió ambiental, sinó també de justícia, memòria i supervivència col·lectiva. El missatge que previsiblement compartirà a Barcelona apuntarà en aquesta direcció: sense la protecció dels pobles indígenes, tampoc no hi ha una resposta sòlida a la crisi climàtica global.
Una visita amb pes polític i simbòlic
La visita de la ministra brasilera no es limita, per tant, a la recepció d’un guardó. També es presenta com una oportunitat per escoltar una dirigent que ha sabut convertir les reivindicacions històriques dels pobles originaris en una agenda política amb ressò internacional.
En un context global marcat pels conflictes pels recursos, la degradació ambiental i la vulneració de drets, la seva intervenció pren una dimensió especial. El seu pas per Barcelona reforça la idea que les lluites indígenes no són una qüestió perifèrica, sinó un element central per pensar el futur dels drets humans i de la relació entre societats i territori.
Memòria i sentit del premi
El Premi Joan Alsina de Drets Humans recorda la figura del sacerdot català Joan Alsina, assassinat per la dictadura de Pinochet el 1973. Amb aquest guardó, Casa Amèrica Catalunya reconeix persones i col·lectius compromesos amb la defensa de la dignitat humana.
En aquesta edició, la tria de Sônia Guajajara connecta la memòria de les lluites pels drets humans amb els combats actuals en defensa de la terra, la vida i la continuïtat dels pobles. La seva visita, així, combina homenatge i reflexió, i converteix l’acte en molt més que una cerimònia institucional.
