El president defensa que Catalunya necessita “estabilitat” i “recursos” en un context d’incertesa internacional, mentre el Govern continua negociant uns comptes que considera imprescindibles per a la legislatura
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha tornat a situar els pressupostos al centre de l’agenda política i ha insistit que el Govern manté la “mà estesa” a ERC per intentar desencallar-ne l’aprovació. En una intervenció aquest divendres a Barcelona, Illa ha assegurat que l’executiu conserva un “compromís ferm” per tirar endavant els comptes i ha defensat que disposar de pressupostos és, ara mateix, “la millor certesa” que es pot oferir al país. La mateixa idea l’ha repetida el Govern en els darrers dies, també en actes públics i reunions amb representants econòmics, on ha remarcat que el context actual exigeix estabilitat institucional i capacitat d’inversió.
La posició d’Illa arriba en un moment de negociació delicada. El Govern va aprovar el projecte de pressupostos per al 2026 a finals de febrer, tot i no tenir encara tancat el suport parlamentari necessari. L’executiu socialista confia encara a sumar ERC, mentre els republicans han optat per mantenir oberta la negociació però, alhora, pressionar amb una esmena a la totalitat i amb exigències polítiques de fons. Entre aquestes, destaca especialment la reclamació sobre el desplegament efectiu de la recaptació de l’IRPF, un dels punts que Esquerra considera centrals en la negociació.
L’acte del Banc d’Espanya com a escenari
Les declaracions del president s’han produït en el marc d’un acte institucional a l’edifici del Banc d’Espanya de Barcelona, després que la Generalitat n’hagi formalitzat la compra de la meitat de l’immoble. Segons les informacions publicades aquest mateix 6 de març, l’operació s’ha tancat per 58,4 milions d’euros i afecta set plantes de l’edifici de la plaça de Catalunya. El Govern presenta aquesta adquisició com un moviment dins l’estratègia per reduir la despesa en lloguers i reforçar el parc d’immobles propis de l’administració.
Illa ha aprofitat aquest escenari per vincular la idea d’estabilitat pressupostària amb la capacitat del Govern d’impulsar operacions de pes institucional i econòmic. En el seu discurs, ha remarcat que en les trobades que manté amb agents econòmics, socials, científics i universitaris hi detecta una mateixa demanda: seguretat, estabilitat i recursos públics. El missatge és clar: sense pressupostos, el Govern considera que el marge d’acció política i inversora queda limitat en un moment que veu especialment sensible.
ERC manté la negociació, però endureix el to
Malgrat la crida del president, l’acord no és, ara com ara, garantit. ERC ha deixat clar que la seva disposició al diàleg no equival a un aval automàtic dels comptes. Els republicans sostenen que continuen negociant, però també remarquen que un pressupost expressa una orientació política concreta i que el Govern haurà de moure fitxa si vol assegurar-se’n el suport. Aquesta combinació de mà estesa i pressió negociadora explica l’actual escenari: hi ha converses obertes, però cap pacte tancat.
Per això, més que donar per resolta la carpeta, Illa intenta transmetre confiança i responsabilitat compartida. El president defensa que tots els actors han de posar el país per davant i facilitar uns comptes que permetin governar amb més solidesa. El relat del Palau és que, enmig d’un context global convuls, Catalunya necessita eines pròpies per respondre als reptes econòmics i socials immediats.
El missatge sobre l’Orient Mitjà
En la mateixa intervenció, Illa també ha volgut fer una referència explícita al conflicte a l’Orient Mitjà. El president ha reivindicat el “no a la guerra” i una “defensa compartida dels drets humans”, incorporant així un missatge polític que va més enllà de la qüestió pressupostària. La formulació encaixa amb el discurs institucional que el Govern ha anat expressant sobre la necessitat de defensar els drets humans, el diàleg i la protecció de la població civil davant l’escalada bèl·lica.
Un pols polític encara obert
La negociació pressupostària entra, doncs, en una fase decisiva. El Govern manté públicament el to de la mà estesa, però alhora pressiona perquè el debat no s’allargui més del compte. ERC, per la seva banda, continua jugant una carta decisiva i vol convertir aquesta força parlamentària en avenços concrets. El resultat final encara és incert, però una cosa sí que queda clara: Illa ha decidit convertir els pressupostos en la gran prova d’estabilitat política de la seva etapa al capdavant de la Generalitat.
