Anàlisi a partir de la conversa a El Gra i la Palla amb Sayani Moska sobre l’operatiu contra el CJNG i les seves conseqüències a Guadalajara
La detenció i abatiment d’un dels principals líders del Càrtel Jalisco Nueva Generación (CJNG) ha tornat a evidenciar que Mèxic viu en un escenari que s’assembla cada vegada més a un conflicte armat sostingut. L’operatiu, executat a la zona de Tapalpa, a l’estat de Jalisco, va desencadenar una onada de narcobloquejos, vehicles incendiats i episodis de violència coordinada a l’àrea metropolitana de Guadalajara i en diverses vies estratègiques del país.
En una conversa a El Gra i la Palla de RAB Ràdio, la politòloga i directora editorial de l’Institut Electoral de Jalisco, Sayani Moska, va analitzar els fets i el context polític i internacional que els envolta.
Una ciutat paralitzada per la por
Els primers indicis van ser detonacions sostingudes d’arma de foc en diversos punts del nord de Guadalajara. Tot i que en algunes zones no és estrany sentir trets esporàdics, el que va marcar la diferència va ser la continuïtat i la simultaneïtat dels incidents. En qüestió de minuts, la informació va començar a circular a través de xarxes socials i canals veïnals: hi havia bloquejos amb vehicles incendiats en accessos clau a la ciutat.
Els principals eixos afectats van ser la sortida cap a l’aeroport i Chapala, la carretera cap a Nogales —connexió estratègica cap al nord i els Estats Units— i el corredor cap a Puerto Vallarta. Camions, tràilers i cotxes cremats, així com atacs a establiments comercials, van dibuixar una resposta ràpida i coordinada per part del càrtel.
Dies després, l’impacte encara era visible en un indicador molt concret: el trànsit. En una metròpoli que ja registra congestions comparables a Ciutat de Mèxic, el volum de vehicles a les hores punta es va reduir a aproximadament un terç de l’habitual. La reobertura d’escoles i universitats no va dissipar la percepció d’inseguretat. Segons Moska, “hi ha por” i és una por compartida.
El cop al CJNG i el seu significat polític
El líder abatut, conegut com “El Mencho”, era una figura central del CJNG, una organització considerada entre les més violentes del país. Tot i mantenir un perfil públic relativament discret en comparació amb altres caps històrics del narcotràfic, era àmpliament conegut i perseguit tant per Mèxic com pels Estats Units.
L’operació no s’entén només en clau interna. Moska apunta que l’actuació va ser fruit d’una cooperació directa amb els Estats Units en matèria d’intel·ligència. A inicis d’any es va constituir un nou mecanisme de coordinació bilateral que hauria facilitat la informació necessària per executar l’operatiu.
El context internacional hi pesa. Amb la renovació del tractat comercial nord-americà (T-MEC) sobre la taula i amb Donald Trump pressionant en matèria de seguretat i migració, la lluita contra el narcotràfic esdevé també una carta diplomàtica. Segons Moska, el missatge és clar: Mèxic vol demostrar compromís efectiu amb resultats tangibles.
Un país en “conflicte armat” permanent
Des que el govern de Felipe Calderón va declarar la guerra oberta al crim organitzat, l’estratègia de l’Estat mexicà ha estat marcadament confrontativa. Tot i matisos en governs posteriors, la presència de l’exèrcit i de la Guàrdia Nacional als carrers s’ha normalitzat.
Moska sosté que el país viu “en una espècie de guerra”, amb característiques pròpies d’un conflicte armat no declarat. Les víctimes mortals d’aquest darrer episodi es concentren principalment en membres de les forces de seguretat i del mateix narcotràfic, i no hi ha constància oficial de víctimes civils directes, però els danys materials han estat extensos i han afectat infraestructures i economia local.
La capacitat de mobilització immediata del càrtel —bloquejos en múltiples punts quasi simultanis— evidencia un alt grau d’organització i una implantació territorial que genera inquietud entre la població. El fet que els incidents es produïssin a pocs carrers de zones residencials reforça la sensació que la frontera entre l’activitat criminal i la vida quotidiana és fràgil.
La dimensió global del negoci
Més enllà de la captura o eliminació d’un líder concret, el debat se centra en la continuïtat del fenomen. L’experiència mexicana mostra que la caiguda d’un cap pot obrir lluites internes o donar pas a un relleu ordenat, però rarament implica la desarticulació total de l’organització.
Moska subratlla un element estructural: el narcotràfic no és un problema exclusivament mexicà. El negoci està inserit en circuits financers internacionals i en una demanda global sostinguda. “Mèxic posa la sang i els desapareguts; el món posa el consum”, resumeix. Sense una ofensiva real contra els fluxos financers, el rastreig de capitals i la complicitat econòmica internacional, la violència tendeix a reproduir-se.
El CJNG, en particular, ha destacat per l’expansió internacional i per la sofisticació en l’àmbit financer, fet que complica la seva desarticulació completa.
Entre la violència i la vitalitat cultural
La imatge d’un Mèxic reduït exclusivament a la violència no reflecteix la complexitat del país. Guadalajara és també seu de la Fira Internacional del Llibre més important en llengua castellana, un esdeveniment que mobilitza centenars de milers de persones i projecta la ciutat a escala global.
Aquest contrast —entre una societat civil vibrant i una violència enquistada— defineix bona part del dilema mexicà actual. La guerra contra el narco no és només una qüestió policial o militar; és un fenomen amb arrels econòmiques, polítiques i internacionals que condiciona la vida quotidiana de milions de persones.
La pregunta que plana és si l’operació a Jalisco representa un punt d’inflexió o simplement un capítol més d’una confrontació que ja fa més d’una dècada que marca el rumb del país. De moment, als carrers de Guadalajara, la normalitat encara no s’ha restablert del tot.
