El conseller Jaume Duch ha explicat al Parlament que el projecte de comptes del 2026 eleva el pressupost d’Unió Europea i Acció Exterior fins als 143 M€ i en destaca l’ampliació de la xarxa exterior, el reforç de la cooperació internacional i l’ensenyament del català a l’exterior
El conseller d’Acció Exterior i Unió Europea ha comparegut aquest dimarts a la comissió respectiva del Parlament de Catalunya, per presentar i explicar el contingut del projecte de pressupost per 2026 per al seu departament, que preveu un fort creixement de més de 50 milions d’euros. Duch ha defensat “un departament madur, amb capacitat d’anticipació i incidència” i una gestió “orientada al compliment dels acords d’investidura amb ERC i Comuns”. Alhora, ha defensat que “l’acció exterior no és un luxe”, sinó una eina de projecció indispensable per al país.
Dotació rècord per al Departament
El nou projecte de pressupostos de la Generalitat situa l’acció exterior en un escenari de pressupost global rècord —“el més alt de la història”, amb gairebé 50.000 milions d’euros i un augment del 22%— i d’un context internacional marcat per tensions i incerteses. Segons fonts del Departament d’Unió Europea i Acció Exterior, l’objectiu és reforçar la presència institucional de Catalunya a l’exterior per guanyar capacitat d’acció en àmbits econòmics, europeus i multilaterals, i per sostenir el discurs de defensa de la democràcia i els drets humans “en un moment de retrocés” en diversos països.
Tres noves delegacions
Duch ha defensat la feina de les delegacions, tant davant la Unió Europea con les de la resta del món, que treballen “amb plans de treball perfectament alineats”.
La principal novetat visible del projecte en aquest àmbit és la previsió d’obrir tres noves delegacions de la Generalitat: Xina, Canadà i Jordània. Fonts del departament ho presenten com una ampliació de la xarxa per “no quedar-se enrere” en un moment en què, segons el mateix relat institucional, cada cop més governs intensifiquen l’acció exterior. En termes pràctics, el departament vincula aquestes obertures a objectius de projecció econòmica (diversificació i recerca de mercats) i de presència política i institucional en àrees considerades prioritàries.
L’impacte pressupostari que s’associa a aquesta mesura és un augment de 2,2 milions d’euros en la dotació vinculada a la xarxa de delegacions, que passaria a 18,9 milions d’euros. El departament atribueix aquest increment, de manera directa, al cost de posar en marxa les tres noves seus i a ajustos interns de reubicació o consolidació d’altres delegacions. Segons fonts del departament, l’obertura forma part també del compromís recollit en el pacte amb ERC. Tot i això, el Govern no fixa dates d’inauguració. En el cas concret de Jordània, fonts del departament sostenen que no preveuen endarreriments “per la situació al Pròxim Orient”, però sense concretar calendari ni ubicació definitiva dins del país.
Pressupost del departament
El projecte de pressupostos eleva la dotació del Departament d’Unió Europea i Acció Exterior fins als 143,4 milions d’euros, una xifra que el departament descriu com la més alta fins ara. Això suposa un increment de 50,4 milions respecte del 2023 (d’uns 85,6 milions). Des del departament argumenten que l’augment s’explica per l’extensió de l’acció exterior i per l’increment de la cooperació, i remarquen també la capacitat de despesa dels últims exercicis: asseguren haver assolit una execució pressupostària per sobre del 93% tant el 2024 com el 2025.
Els comptes s’estructuren en tres grans àrees. La primera és l’acció exterior del Govern, amb 43,8 milions d’euros, on el departament inclou la participació en institucions europees i multilaterals i el desplegament d’estratègies geogràfiques (Mediterrània i Àsia, i una estratègia d’Amèrica Llatina que el departament situa en preparació). La segona àrea és la cooperació i el desenvolupament, amb 85,6 milions, que concentra la part més important del pressupost del departament. I la tercera és l’acció exterior de país, amb 14 milions, destinada a suport a entitats i actors que fan projecció internacional més enllà de l’administració (consorcis, institucions i programes de subvencions).
Cap al 0,7% en cooperació
El conseller Duch ha defensat amb contundència l’augment pressupostari la cooperació internacional. “Som i hem estat sempre un país solidari, i fem cooperació per explicar de quin costat de la història volem ser-hi”.
Duch ha explicat que l’augment respon a una estratègia de consolidació i a l’objectiu d’arribar al 0,7% del pressupost dedicat a cooperació l’any 2030. Segons les dades facilitades pel departament, el punt de partida se situa al 0,32%, amb un increment de 40 milions respecte del 2023 en l’àmbit de cooperació.
Dins dels 85,6 milions de cooperació, el departament indica que 12 milions es destinen a Palestina. En el detall de les partides, s’hi inclouen 2,5 milions per a acció humanitària i 8 milions per a projectes de desenvolupament i educació, amb altres línies complementàries que el departament situa en el mateix paquet d’actuacions. El relat institucional ho vincula a la defensa dels drets humans i a la necessitat de mantenir polítiques de solidaritat en un moment en què altres països retallen cooperació.
Duch ha exemplificat la feina del departament en l’àmbit de la cooperació amb els projectes a Moçambic, els fons de cooperació feminista a l’Amèrica Central i Palestina o les aportacions al projecte Giga d’UNICEF que connecta escoles dels països més desafavorits. “Aprovar aquest pressupostos ens permetrà ampliar aquests programes i projectes i arribar encara a més persones”, ha assegurat el conseller.
Més Catalunya Exterior, més ensenyament del català
El conseller també ha dedicat un espai de la seva exposició a defensar la internacionalització de les entitats catalans, tant les de la societat civil com les adscrites al departament. El pressupost hi preveu una dotació de 14 milions d’euros.
Pel que fa a Catalunya exterior, el departament preveu reforçar les línies d’ajut per a l’ensenyament de català a l’estranger i mantenir el suport als casals catalans, que segons el conseller “són un xarxa de suport indispensable per als catalans que viuen a l’exterior”. Segons fonts del departament, l’any passat els ajuts a l’ensenyament del català a l’exterior van créixer un 42%, i el projecte actual es planteja continuar en la mateixa tendència per respondre a una demanda que descriuen com a creixent.
Duch també va destacar l’aposta del departament per la internacionalització del món local, amb l’objectiu principal d’acompanyar-los en les seves relacions amb la Unió Europa i en l’accés als ajuts i subvencions europees.
En conjunt, el departament situa aquestes polítiques com a part del desplegament exterior del país, juntament amb la xarxa institucional i els programes de cooperació. “Cal elevar l’acció exterior de Catalunya i per fer-ho cal destinar-hi més diners”, va concloure Jaume Duch.
Les rèpliques dels grups parlamentaris
El diputat de Junts, Francesc de Dalmases, ha etzibat a Duch que Junts ha presentat una esmena a la totalitat al pressupost, però també “una esmena a la totalitat al projecte polític” del departament d’Unió Europea i Acció Exterior, perquè “és un projecte subordinat a l’acció exterior espanyola” que “liquida l’acció exterior catalana”.
La diputada d’Esquerra Republicana de Catalunya Anna Balsera s’ha negat a valorar els números i ha reiterat que “no s’asseuran a negociar res fins que no es compleixen els acords”, en referència a la cessió de l’IRFP que exigeix el seu partit per donar suport als comptes del Govern. “No ens tanquem a negociar, però primer s’han de complir els acords”, ha afegit.
Cristian Escribano, diputat del PP, ha ironitzat sobre “la capacitat del socialistes per parlar molt i fer poc” i ha recriminat al conseller Duch que malgrat totes les delegacions i oficines, “ha demanat als catalans de l’Orient Mitjà que corrin a inscriure’s als consolats espanyols”. Per tot plegat, ha demanat al titular d’Exteriors si “el seu departament serveix per alguna cosa?”.
El parlamentari de Vox, Alberto Tarradas, ha anunciat una esmena a la totalitat al pressupost “però per raons completament distintes” a les de Junts.
Per part dels Comuns, el diputat Andrés Garcia Berrio, ha valorat positivament l’aposta per reforçar la cooperació internacional, una de les condicions del seu grup per donar suport als comptes del govern per al 2026. “L’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament és una eina molt important”, ha assegurat.
Laura Vega, diputada de la CUP, ha volgut aprofitar la seva intervenció per preguntar “què farem” davant les vulneracions de l’ordre internacional i si “anirem més enllà de les declaracions” davant de fets com l’atac dels EUA i Israel a l’Iran. Vega ha demanat “més inversió en sobirania”.
El diputat Alberto Bondesio, del PSC, ha agraït la feina del govern amb uns pressupostos que “situen la ciutadania en el centre de l’acció pública”. Bondesio ha destacat que les crisis internacionals “afecten directament els catalans” i ha demanat “corresponsabilitat” per “negociar i millorar” els comptes per poder avançar en l’acció exterior i la cooperació internacional.
