El congrés, del 2 al 5 de març a la Fira Gran Via, posa el focus en la IA corpòria, la connectivitat satel·lital i el futur de l’aviació en una edició que vol anar més enllà del mòbil
El vintè aniversari del Mobile World Congress no és una celebració nostàlgica. És un examen de maduresa. Del 2 al 5 de març, a la Fira de Barcelona Gran Via, el sector tecnològic global es troba davant una pregunta incòmoda: com rendibilitzar dècades d’inversió en infraestructures digitals en un moment en què el mercat del telèfon intel·ligent ja no creix al ritme d’abans?
L’edició 2026 marca un canvi de cicle. La connectivitat pura deixa de ser el centre exclusiu del relat i cedeix espai a una integració sistèmica de la intel·ligència artificial, la computació avançada i les xarxes no terrestres. El MWC ja no és només telefonia mòbil: és economia digital en temps real.
De la xarxa al sistema: la IA corpòria i les noves fronteres
La introducció d’espais com “New Frontiers” evidencia que la indústria busca nous vectors de creixement. La IA física o corpòria (Embodied AI) —aquella que interactua amb el món real a través de robots, vehicles o sistemes autònoms— guanya protagonisme com a següent frontera industrial.
El missatge implícit és clar: la rendibilitat no vindrà només de vendre dades, sinó de transformar sectors sencers. La connectivitat 5G i 6G és la base, però el valor es desplaça cap a les capes superiors: algoritmes, serveis, automatització i dades.
Per a un ecosistema com el català, amb fort pes en indústria, salut i mobilitat, aquesta transició no és menor. El repte ja no és desplegar antenes, sinó integrar sistemes complexos de manera interoperable i segura.
Airport of the Future: l’aeroport com a laboratori urbà
Un dels projectes estrella és l’“Airport of the Future”. No és només una vitrina sobre aviació, sinó un banc de proves per a la gestió automatitzada d’entorns d’alta densitat.
La convergència de dades en temps real, la logística intel·ligent i la coordinació operativa apunten a una idea de ciutat connectada que encara està lluny de consolidar-se en moltes metròpolis. L’aeroport esdevé un microcosmos de la ciutat intel·ligent: si funciona allà, pot escalar-se.
En paral·lel, el debut de CircuitX —amb la presència d’un Fórmula E Gen3 Evo— reforça la idea que el vehicle és, en essència, un dispositiu mòbil d’alta complexitat. Telemetria en temps real, eficiència energètica i conducció remota il·lustren fins on arriba avui la tecnologia. Però també obren el debat: estan preparades les infraestructures actuals per a una autonomia total en entorns urbans saturats?
4YFN: de perifèria a epicentre inversor
El 4YFN consolida la seva mutació. Ja no és un annex simpàtic per a startups, sinó un espai estratègic on es detecten moviments d’adquisició i aliances.
Amb més de 1.000 startups i la participació de gegants tecnològics, el missatge és inequívoc: les infraestructures orbitals, els semiconductors i la connectivitat satel·lital són tan rellevants com les torres de telefonia. La presència d’empreses vinculades a l’espai o als xips confirma que el negoci es juga en la capa profunda de l’ecosistema.
Els més de 2.900 expositors —entre ells Amazon Web Services, Huawei, Meta, Cisco, Ericsson, Nokia o Telefónica— competeixen per dominar la capa de serveis. La fragmentació geopolítica també es fa visible amb pavellons regionals d’Àfrica, la Xina o Palestina, indicant una expansió tecnològica global amb tensions latents.
Per a empreses amb vocació internacional, el mercat africà emergeix com a espai de salt tecnològic (leapfrogging), especialment en fintech i connectivitat rural.
Connected Industries: promeses versus implementació
L’espai “Connected Industries” agrupa sectors com fabricació, finances o entreteniment sota el paraigua de la IA. Aquí és on el discurs comercial es troba amb la realitat operativa.
La connectivitat ja no és el coll d’ampolla. El problema és la interoperabilitat de dades i la ciberseguretat. Transformar una cadena de producció o un sistema de pagaments global exigeix molt més que desplegar sensors: cal arquitectura, governança i protecció.
El MWC 2026 obliga directius i responsables d’estratègia a separar el soroll del valor real.
De les telecomunicacions a l’experiència humana
La participació de perfils com l’astronauta Tim Peake o responsables de companyies de continguts i videojocs evidencia una altra transformació: el congrés parla cada cop més d’experiència humana i interacció amb màquines.
Les operadores tradicionals han de decidir si competeixen o col·laboren amb desenvolupadors de models d’IA i proveïdors de continguts. Són lògiques de negoci diferents, amb marges i escales divergents.
Computació quàntica: anticipar la ruptura
La presència de tecnologies quàntiques en aquesta edició és una aposta a llarg termini. Encara lluny de la massificació, desperten interès en sectors com la criptografia o la farmacologia.
Per al professional que planifica estratègicament, ignorar aquesta línia de desenvolupament seria un error. La rendibilitat immediata és incerta, però la disrupció potencial és enorme.
Sobirania tecnològica en un escenari globalitzat
El balanç final del MWC 2026 no es mesurarà només en xifres d’assistència. Es mesurarà en capacitat de definir estàndards en IA i connectivitat satel·lital per a la pròxima dècada.
En un congrés amb presència massiva d’empreses nord-americanes i asiàtiques, la qüestió de la sobirania tecnològica europea plana sobre els debats. El sector mòbil, com a categoria pròpia, es dilueix dins una economia digital global molt més àmplia.
Vint anys després, el MWC ha deixat de ser només el congrés del mòbil. És un termòmetre del poder tecnològic mundial. La pregunta és si Europa —i Catalunya com a amfitriona— sabran traduir aquesta centralitat en lideratge real.
