Les claus del dia: Catalunya capta inversió tecnològica rècord, moviments a l’oposició del Barça, mor Eugènia Balcells, Europa amenaça l’Iran i nova escalada militar a l’Orient Mitjà

Bon dia, catalans del món. Aquestes són les claus del dia de RAB Ràdio.

Catalunya consolida el seu pol digital amb 9.300 milions d’inversió estrangera

Catalunya ha captat 9.323 milions d’euros d’inversió estrangera en els sectors tecnològics i digitals entre 2021 i 2025, un 165% més que en el quinquenni anterior, segons dades d’Acció. El territori se situa en la vuitena posició mundial en nombre de projectes i és la segona regió de la Unió Europea, només per darrere de l’Illa de França.

En cinc anys s’han registrat 388 projectes, un 32% més que en el període anterior. El sector compta amb 28.122 empreses que el 2024 van generar 41.495 milions d’euros i donen feina a 218.598 persones. Barcelona és la segona ciutat del món en atracció d’inversió en R+D i la primera de la UE en projectes d’intel·ligència artificial, en un context marcat per l’inici del MWC a la Fira Gran Via, on el Govern acompanya més d’un centenar d’empreses i startups catalanes.

Moviments a l’oposició de Laporta abans del lliurament de signatures

A poques hores del lliurament de signatures per validar les candidatures a la presidència del Barça, s’intensifiquen les converses entre els precandidats de l’oposició. Joan Laporta i Víctor Font superaran previsiblement el mínim de 2.337 signatures, mentre que Xavier Vilajoana i Marc Ciria arriben més justos.

Vilajoana s’acosta a Font amb la voluntat d’explorar una candidatura conjunta sota el paraigua de Nosaltres, mentre que Ciria dubta si integrar-se en un projecte aliè podria comprometre el seu recorregut futur. Les enquestes situen Laporta al capdavant amb distància i això alimenta la tesi que només una candidatura unitària podria disputar-li la presidència en els comicis que se celebraran d’aquí a dues setmanes.

Mor Eugènia Balcells, pionera del videoart català

L’artista Eugènia Balcells ha mort als 82 anys. Referent del cinema experimental i de l’art audiovisual, va néixer a Barcelona el 1943 i es va establir a Nova York el 1968, ciutat des d’on va projectar una trajectòria internacional. Les seves instal·lacions s’han exposat al MNAC, al Macba i al Museu Reina Sofia, així com a diversos espais dels Estats Units.

D’orientació conceptual, la seva obra combinava vídeo, fotografia, so i instal·lacions immersives, amb una recerca constant sobre la llum, l’univers i el coneixement. El 2010 va rebre el Premi Nacional d’Arts Plàstiques de la Generalitat i el 2025 la Creu de Sant Jordi. Fa menys d’un any, el MNAC va acollir la instal·lació ‘Des del centre’, que ella mateixa considerava una síntesi culminant del seu treball.

Regne Unit, França i Alemanya amenacen d’inhabilitar la capacitat militar iraniana

El Regne Unit, França i Alemanya han advertit que prendran mesures per “destruir la capacitat de l’Iran de llançar míssils i drons” si continuen els atacs contra objectius a la regió del golf Pèrsic. En un comunicat conjunt, Londres, París i Berlín condemnen les represàlies iranianes com a “indiscriminades i desproporcionades” i asseguren que posen en risc personal europeu i civils no implicats en l’ofensiva inicial dels Estats Units i Israel.

Els tres governs afirmen que coordinaran eventuals respostes amb Washington, en un escenari de creixent tensió internacional.

Nova onada de míssils iranians i extensió del conflicte a la regió

Les Forces de Defensa d’Israel han informat del llançament d’una nova onada de míssils des de l’Iran cap a territori israelià, amb els sistemes de defensa activats i ordres de confinament per a la població. El conflicte s’ha expandit amb explosions reportades a Dubai, Doha i Manama, així com amb bombardejos israelians sobre el Líban contra posicions de Hezbollah.

Al mateix temps, els països del Consell de Cooperació del Golf han advertit que respondran a qualsevol nova agressió iraniana. La confrontació entre els Estats Units, Israel i l’Iran entra així en una fase de major abast regional, amb moviments diplomàtics i militars simultanis.