El Fòrum Català per la Pau tanca avui un procés participatiu de dos anys de durada amb més de 900 propostes ciutadanes
Ciutadania, entitats i Govern han posat fil a l’agulla per dibuixar el que es presenta com la primera política pública de pau del país. El Fòrum Català per la Pau tanca avui un procés participatiu de dos anys que ha de servir per fixar les bases del futur Pla Director País de Pau, un instrument que vol marcar les prioritats de l’acció pública en matèria de pau durant els pròxims quatre anys.
Segons el balanç del Fòrum, el procés ha recollit 913 propostes formulades per més de 500 persones i un centenar d’entitats, a partir de sessions arreu del territori i aportacions en línia al portal Participa. L’objectiu: construir una diagnosi compartida i propostes concretes que connectin la pau amb reptes socials, democràtics i globals.
Un procés participatiu “de rècord” i amb mirada col·lectiva
En la benvinguda institucional, el conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, ha subratllat el volum de participació: “Ha estat el procés participatiu amb més propostes rebudes dels darrers anys”. Per al conseller, aquestes xifres són el “reflex d’un país que debat i construeix col·lectivament” i, sobretot, mostren la pluralitat de la societat catalana i la multiplicitat de maneres d’entendre la pau.
El resultat no és només un recompte d’idees: es tracta d’un banc ampli de propostes i diagnòstics que pretén orientar una política pública “sòlida” i amb vocació transformadora, construïda entre institucions i societat civil.
De les propostes al Pla Director: el camí institucional
Un cop recollides i sistematitzades totes les aportacions, el Consell Català de Foment per la Pau (CCFP) —òrgan consultiu responsable d’elaborar els dictàmens previs del Pla— ha lliurat el document resultant al Govern. Ara l’executiu n’ha de fer la revisió abans que la proposta arribi al Parlament de Catalunya per a la seva aprovació.
Duch ha remarcat que el Govern vol fer “un pas més” i dotar-se d’un instrument amb projecció: una política pública de referència internacional, tant en l’àmbit intern com extern. Segons el conseller, el Pla hauria de servir per orientar l’acció del Govern, establir prioritats, definir mecanismes de seguiment i situar Catalunya com un actor reconegut en la promoció de la pau.
Separadors per temes: com s’ha recollit la participació
El procés ha combinat formats diversos per assegurar una mirada plural i territorialment extensa:
- 10 sessions deliberatives en vuit ciutats (Barcelona, Bellaterra, Girona, Granollers, Lleida, Olot, Tarragona i Tortosa), d’on han sorgit 301 propostes.
- 26 sessions autogestionades impulsades per institucions, entitats de pau, sindicats, universitats, associacions veïnals i organitzacions del tercer sector, amb 467 propostes.
- Participació en línia al portal Participa, amb 145 propostes individuals i col·lectives.
Aquest desplegament busca evitar que el debat quedi concentrat en un sol espai i, alhora, donar protagonisme a actors diversos que ja treballen sobre el terreny.
Els cinc grans eixos del debat
Les aportacions s’han estructurat al voltant de cinc àmbits que connecten la pau amb problemàtiques contemporànies:
- Conflictes, violència i pau
- Amenaces i reptes globals per a la pau
- Cultura de pau
- Seguretat i justícia
- Dones, pau i seguretat
Aquesta arquitectura temàtica apunta a una idea de pau que va més enllà de l’absència de guerra: incorpora drets, cohesió, prevenció de violències i la manera com les institucions i la societat aborden els conflictes.
Jornada final: veus referents i tallers temàtics
L’acte final del Fòrum també ha inclòs intervencions de la presidenta del CCFP, Mar Benseny, i de la secretària general de la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat, Amrita Kapur.
Al llarg del matí s’hi fan vuit tallers temàtics sobre qüestions com la lluita contra els discursos d’odi, la crisi climàtica, l’impacte de la intel·ligència artificial en els drets humans i el feminisme, entre d’altres. A la tarda, està prevista una cloenda conjunta amb institucions i entitats impulsores, moderada per la periodista Ariadna Oltra.
