La CE demana integrar la salut mental en la lluita contra l’adopció d’idees extremistes entre els joves
La Comissió Europea alerta d’una “preocupant taxa” de radicalització de menors a tota Europa i avisa que les conseqüències de la implicació dels joves en processos d’adopció d’idees extremistes “són de gran abast”. L’executiu comunitari ha presentat aquest dijous una estratègia per reforçar la prevenció i la lluita contra el terrorisme a la Unió Europea.
L’objectiu és augmentar la capacitat d’anticipació davant possibles amenaces, reforçar la seguretat de les persones tant a la vida real com en l’entorn digital, i estrènyer la cooperació amb tercers països per combatre el terrorisme. En aquest marc, Brussel·les posa especialment el focus en la radicalització dels menors i demana als estats membres integrar la salut mental dins les estratègies nacionals contra la radicalització, amb una mirada més preventiva i multidisciplinària.
Prevenció i resposta
Per aquest motiu, Brussel·les desenvoluparà un conjunt de mesures de prevenció —protocols de detecció i actuació, orientacions estratègiques i bones pràctiques— elaborades per experts en radicalització. Aquest paquet pretén abordar la creixent taxa de menors que acaben involucrats en processos d’adopció d’idees extremistes i, segons la Comissió, també vol dotar els estats membres d’eines comunes per actuar de manera més coherent. “Les conseqüències de la implicació de menors en processos de radicalització i terrorisme són de gran abast”, assenyala el comunicat, perquè l’impacte recau no només sobre els mateixos menors, sinó també sobre les famílies, les comunitats educatives i la societat en conjunt, afectant la convivència, la seguretat i la cohesió social.
Entre les mesures de prevenció, s’hi inclouen propostes per millorar la detecció primerenca de senyals d’alerta, establir circuits clars de derivació i intervenció, i impulsar la coordinació entre institucions. La Comissió considera que la resposta ha de ser integral i que, més enllà de l’àmbit policial o judicial, cal reforçar els mecanismes educatius, socials i comunitaris, especialment quan es tracta d’edats vulnerables. També apunta que un dels riscos és que els processos de radicalització s’accelerin i es facin més difícils d’identificar, sobretot quan es produeixen en entorns digitals o en dinàmiques de grup.
Orientacions i salut mental
Les orientacions estratègiques que proporcionarà Brussel·les se centraran en diversos àmbits: la detecció primerenca, l’educació i la integració social, el suport a les famílies i comunitats, i el control a internet. Tot i això, l’executiu comunitari vol reforçar les mesures de protecció de la salut mental dels menors perquè admet que és un factor clau que pot augmentar la vulnerabilitat davant narratives extremistes, la violència i el reclutament. La Comissió reconeix que els problemes de salut mental poden fer que alguns adolescents busquin respostes simples a situacions complexes, o que esdevinguin més sensibles a discursos que prometen identitat, pertinença o reconeixement.
En aquest sentit, Brussel·les promourà una cooperació més estreta entre els actors de prevenció i els serveis de salut mental, amb l’objectiu que educadors, professionals sanitaris i serveis socials comparteixin criteris, llenguatge i protocols d’actuació. També ha instat els estats membres a integrar la salut mental en els seus marcs de prevenció nacional mitjançant mesures de suport psicosocial i recursos accessibles per a famílies i joves. La idea és actuar abans que els factors de risc es consolidin i oferir alternatives de suport i acompanyament que redueixin la possibilitat que els menors quedin atrapats en dinàmiques radicals.
Internet i videojocs
En paral·lel, Brussel·les ha expressat especial preocupació per la radicalització dels menors a través d’internet. Segons l’executiu comunitari, terroristes i actors extremistes utilitzen cada vegada més els videojocs en línia per difondre propaganda, dessensibilitzar davant la violència o reclutar seguidors, especialment menors. Aquest fenomen, segons la Comissió, obliga a replantejar les eines de supervisió i a millorar el coneixement d’aquests entorns, que sovint es mouen entre l’oci, les xarxes socials i els canals privats de comunicació.
Per aquest motiu, demana més cooperació entre el sector dels videojocs i les forces de l’ordre per incrementar la supervisió d’aquests espais i planteja l’elaboració d’orientacions pels estats membres per prevenir el reclutament a través d’aquests canals. En aquesta línia, la Comissió Europea ha indicat que Europol desenvoluparà una capacitat específica per supervisar i analitzar aquest ús indegut dels videojocs. Això podria incloure l’observació de tendències, la detecció de patrons de difusió de propaganda i l’intercanvi d’informació amb plataformes, sempre amb l’objectiu d’anticipar riscos i protegir els menors.
Altres mesures de l’estratègia
L’estratègia presentada també contempla reforçar la lluita contra el finançament del terrorisme —inclòs l’ús de criptomonedes—, revisar els mandats d’Europol i Eurojust i reforçar la cooperació amb tercers països, especialment els Balcans occidentals i la regió mediterrània. Brussel·les vol, a més, millorar l’intercanvi d’informació entre autoritats, reforçar la formació d’actors clau i impulsar campanyes de sensibilització que ajudin a detectar senyals d’alerta i a reduir factors de risc. En conjunt, la Comissió defensa que la resposta europea ha de combinar seguretat, prevenció i resiliència social, posant el focus en els col·lectius més vulnerables i en els nous espais digitals on s’estan transformant les dinàmiques de radicalització.
