Diversos mercats impulsen una iniciativa mundial per protegir el seu valor
El mercat de La Boqueria ha presentat a la seu de la Unesco, a París, una sol·licitud perquè el seu llegat sigui reconegut com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, amb la voluntat de reforçar-ne la continuïtat com a mercat històric i viu. La petició s’ha impulsat conjuntament amb dos altres mercats emblemàtics: San Lorenzo (Florència) i Nishiki (Kioto), que volen convertir aquesta candidatura en una iniciativa amb vocació mundial perquè s’hi adhereixin més places d’abastiment tradicional d’arreu.
Aquesta proposta posa el focus en allò que no és només arquitectura o antiguitat, sinó el valor “intangible” que sosté la vida quotidiana del mercat: la permanència de parades i oficis, la venda de producte fresc i de proximitat, els costums alimentaris del territori, i el paper social d’aquests espais com a punt de trobada entre venedors i veïns.
Què es vol preservar: patrimoni viu, alimentació i comunitat
La candidatura defensa que un mercat històric és molt més que un lloc de compra. És un ecosistema cultural:
- Parades i oficis que es transmeten i s’adapten generació rere generació, i que mantenen coneixements pràctics (selecció, tall, conservació i recomanacions d’ús del producte).
- Qualitat i varietat de productes frescos, que connecten la ciutat amb els seus proveïdors i temporades, i que sostenen una cuina popular i, alhora, una gastronomia de prestigi.
- Funció social i confiança: la relació directa i continuada entre paradistes i clients, amb un tracte personal que sovint inclou consell culinari, orientació sobre el producte i fidelització comunitària.
- Atracció local i visitant: el mercat com a espai de ciutat, d’identitat i d’intercanvi cultural, capaç d’interessar tant el veïnat com qui visita Barcelona, Florència o Kioto.
En aquesta línia, els tres mercats promouen una lectura contemporània del patrimoni: conservar no és congelar, sinó protegir el que fa que un mercat continuï sent útil, estimat i sostenible.
Reunions a París i interlocutors institucionals
La delegació dels tres mercats ha mantingut trobades a París amb representants internacionals, i ha estat rebuda pel delegat permanent d’Espanya davant la Unesco, Miquel Iceta, en el marc dels contactes diplomàtics vinculats al procés.
A més, la comitiva va ser atesa per Fumiko Ohinata, que ocupa el càrrec de secretària de la Convenció de 2003 per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial (el marc internacional de referència per a aquestes inscripcions).
Aquestes reunions busquen donar visibilitat a la proposta i situar-la en l’agenda patrimonial, tot sumant complicitats institucionals i tècniques.
Com funciona el reconeixement i quins terminis s’hi associen
El reconeixement de patrimoni cultural immaterial s’emmarca en la Convenció de 2003 de la Unesco, que preveu processos d’avaluació i decisió a través dels mecanismes intergovernamentals corresponents.
En el cas de La Boqueria, els impulsors de la iniciativa remarquen que el pas decisiu és haver formalitzat la presentació i haver iniciat el recorregut institucional, assumint que el procediment pot allargar-se —en alguns casos, al voltant de dos anys— fins que hi hagi una resolució sobre l’admissió i l’evolució de la candidatura.
Una iniciativa pionera amb vocació global
La singularitat del projecte és que neix com una aliança internacional entre mercats que comparteixen una mateixa preocupació: protegir el seu valor cultural i social en un context de pressions turístiques, transformacions comercials i canvis d’hàbits de consum. Per això, La Boqueria, San Lorenzo i Nishiki presenten la candidatura com un primer pas d’un moviment més ampli, obert a sumar mercats d’altres continents i a reforçar la idea que els mercats són patrimoni viu: aliment, cultura i comunitat, al mateix temps.
