La Conferència de Seguretat de Múnic, el debat sobre les xarxes socials i les eleccions a Baden-Württemberg marquen l’agenda alemanya d’aquest febrer, amb protagonisme també per creadors catalans a la Berlinale i als escenaris berlinesos.
En aquest nou capítol d’El Context, Germà Capdevila conversa amb la periodista catalana Laura Ruiz Trullols, establerta a Berlín, per radiografiar un mes intens a Alemanya: fred meteorològic, tensió geopolítica, debat social i una notable presència cultural catalana.
Un hivern gèlid i una agenda internacional marcada per Múnic
Berlín viu un febrer especialment cru, amb nevades i gelades que feia anys que no es veien. Però si el clima és fred, l’actualitat no es queda enrere.
La cita política més rellevant ha estat la Conferència de Seguretat de Múnic, un dels grans fòrums internacionals en matèria de defensa i relacions internacionals. L’any passat, el vicepresident nord-americà va sorprendre amb un discurs contundent advertint que “hi havia un nou xerif a Washington”. Enguany, en canvi, el secretari d’Estat Marco Rubio ha adoptat un to més conciliador.
Rubio no va esmentar explícitament la guerra d’Ucraïna, en un context en què les negociacions continuen encallades. Aquest silenci preocupa especialment Alemanya, que és el segon donant més important per a Ucraïna després dels Estats Units.
Malgrat una aparent distensió en les relacions transatlàntiques, des de Berlín s’observa amb cautela qualsevol moviment que arribi de Washington. L’equilibri és delicat: Europa vol marcar perfil propi, però continua necessitant l’aliança nord-americana en matèria de seguretat.
Groenlàndia, Dinamarca i un to europeu més ferm
Un dels punts de fricció ha estat la situació de Groenlàndia. Davant els moviments nord-americans sobre aquest territori autònom, però integrat a Dinamarca, diversos líders europeus han reforçat el suport a Copenhaguen.
El canceller alemany Friedrich Merz ha adoptat un discurs més dur del que és habitual, tot i que sense trencar ponts. Alemanya és conscient que no pot prescindir dels Estats Units, però també vol defensar els seus socis europeus. El resultat: un to més ferm, però sense tancar portes.
Carnaval, sàtira política i tradició al cor d’Alemanya
Mentre Berlín no és epicentre del carnaval, altres ciutats com Colònia celebren amb intensitat el Rosenmontag, el dilluns central de les festes.
Les carrosses, carregades de sàtira política, han representat figures com Vladímir Putin o Donald Trump, en una tradició que combina festa popular i crítica pública. És una versió hivernal de grans carnavals internacionals, però amb un component satíric molt marcat, que recorda en certa manera els ninots del País Valencià.
La Berlinale i l’èxit d’una sèrie catalana sobre el Raval
El mes també ha estat culturalment rellevant gràcies a la Berlinale, un dels festivals de cinema més prestigiosos del món.
Per primera vegada, una sèrie catalana, Ravalejar, ha estat seleccionada a la secció oficial de sèries. El projecte, dirigit per Pol Rodríguez i Isaki Lacuesta, s’estrenarà al maig a HBO Max.
La sèrie està inspirada en la història real de la família del director, vinculada al restaurant Can Lluís del Raval, desnonat el 2021. La trama aborda la crisi immobiliària i la transformació urbana de Barcelona, una problemàtica que connecta amb realitats similars a moltes ciutats europees.
Actors com Enric Auquer, Sergi López i María Rodríguez Soto han passat per la catifa vermella del festival. Les projeccions han exhaurit entrades, confirmant l’interès internacional per la producció.
Prohibir les xarxes socials als menors? El debat s’obre pas
En paral·lel, Alemanya debat la possible prohibició d’accés a xarxes socials per a menors de 16 anys.
El debat, ja obert a països com França o Grècia, ha estat impulsat primer per l’SPD i posteriorment assumit per dirigents conservadors. El mateix Friedrich Merz ha mostrat simpatia per la iniciativa.
Encara no està clar quin format legal podria adoptar la mesura, especialment tenint en compte les reticències dels sectors conservadors a prohibicions estrictes. Però el debat ja és central en l’agenda política.
Eleccions a Baden-Württemberg: un termòmetre polític
Aquest 2026 Alemanya celebrarà quatre eleccions regionals. Les primeres tindran lloc a Baden-Württemberg, un land de set milions d’habitants i una de les locomotores econòmiques del país.
És la seu de Mercedes-Benz, Porsche i Bosch, a més d’acollir institucions com la Universitat de Heidelberg i centres de recerca com el Max Planck.
Aquestes eleccions permetran votar per primera vegada als joves de 16 anys. Les enquestes apunten a un creixement important de l’extrema dreta, amb Alternativa per Alemanya (AfD) que podria arribar al 18% i convertir-se en tercera força.
Baden-Württemberg té, a més, una relació històrica amb Catalunya com a part dels Quatre Motors d’Europa des de 1988, juntament amb Llombardia i la regió francesa d’Alvèrnia-Roine-Alps. Aquesta aliança defensa una governança europea amb més pes de les regions innovadores i industrials.
Teatre català multilingüe a Berlín
La nota cultural final la posa l’actriu catalana Núria Frías Corrius, formada a l’Institut del Teatre de Barcelona.
Ha presentat a Berlín l’obra Mami, Daddy i Other Issues, una proposta en català, castellà, anglès i alemany que aborda amb humor les dificultats d’emigrar i enfrontar-se a la burocràcia i als malentesos culturals.
El projecte ha comptat amb el suport de la comunitat catalana a Berlín i exemplifica la vitalitat cultural catalana en una de les capitals europees més dinàmiques.
Amb aquest primer contacte des de Berlín, El Context consolida una nova finestra informativa per entendre Alemanya des d’una mirada catalana, en un any clau tant per a la política europea com per a la presència cultural del país a l’exterior.
