Jaume Duch detalla les causes de la baixa participació i les solucions proposades en resposta a una pregunta del diputat Oriol López-Mayolas (ERC). El conseller també promet “suport tècnic” a la ILP sobre la llei electoral catalana.
La baixa participació electoral dels catalans residents a l’estranger i les dificultats del vot exterior han arribat avui al ple del Parlament. En resposta a una pregunta del diputat d’ERC Oriol López-Mayolas, el conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, ha exposat els resultats d’una enquesta impulsada pel seu Departament per entendre per què només un 7% dels catalans a l’exterior van votar a les eleccions del 2024.
La interpel·lació partia d’una dada contundent: amb més de 400.000 catalans vivint fora, la participació exterior és pràcticament testimonial. En paraules del diputat López-Mayolas, “si aquest percentatge es produís en una comarca o ciutat del país, el debat polític seria immediat”. Avui ho ha estat, però aplicat a la Catalunya exterior.
Documentació que no arriba a temps
Segons ha explicat Duch al ple, l’enquesta realitzada entre catalans residents a l’estranger que no van votar identifica una causa principal: no haver rebut la documentació electoral dins del termini necessari.
Aquest problema logístic —dependència del correu i de tràmits consulars— continua sent un factor crític. Malgrat la reforma del 2022 que va eliminar el vot pregat i va permetre descarregar paperetes telemàticament, el circuit encara presenta friccions que, en la pràctica, impedeixen votar.
El conseller ha admès que, per a molts ciutadans, votar des de fora continua sent “una cursa d’obstacles”.
Un procediment massa complex
Una segona conclusió de l’enquesta revelada pel conseller Duch al Parlament és la percepció generalitzada que el procés és excessivament complex.
Inscripcions prèvies, verificacions censals, terminis ajustats i enviaments certificats configuren un sistema que exigeix una planificació i una precisió administrativa que no sempre són fàcils de complir des de l’estranger.
López-Mayolas ha situat la qüestió en termes de qualitat democràtica: si el dret existeix però el seu exercici és extraordinàriament difícil, el problema no és formal, sinó estructural.
Dificultats d’inscripció i incidències administratives
L’enquesta també recull problemes en la inscripció als registres de residents absents. Alguns catalans no van poder completar correctament el tràmit o van detectar errors que els van impedir participar.
Aquest punt evidencia mancances en la informació i en l’acompanyament institucional, especialment en països amb comunitats disperses o amb menor presència consular.
El cost econòmic com a barrera
Un element menys visible però igualment rellevant és el cost associat al vot per correu. Segons ha detallat Duch, alguns enquestats han assenyalat que haver d’assumir despeses vinculades al procés actua com a factor dissuasiu.
En un context en què molts residents a l’exterior es troben en fases inicials de la seva trajectòria professional o en entorns econòmics exigents, qualsevol cost addicional pot acabar traduint-se en abstenció.
Les mesures que prepara el Departament
Davant aquest diagnòstic, el conseller ha explicat que hi treballen en diàleg constant amb la Federació Interacional d’Entitats Catalanes (FIEC) i amb el Consell de la Catalunya Exterior. També ha anunciat diverses línies d’actuació “dins del marge competencial de la Generalitat de Catalunya”:
- Comunicació més clara i accessible adreçada als catalans residents a l’exterior.
- Major transparència i traçabilitat del vot.
- Revisió i millora del sistema de reemborsament de despeses.
- Campanyes institucionals específiques per a la Catalunya exterior en cada convocatòria electoral al Parlament.
Duch també ha recordat que hi ha en tràmit una iniciativa legislativa popular sobre una llei electoral catalana, i que qualsevol reforma estructural depèn del Parlament. El Govern, ha dit, hi donarà “suport tècnic” si escau.
Un repte polític més enllà de la logística
La intervenció al ple no ha estat només un intercanvi tècnic. Ha evidenciat una tensió de fons: la distància entre el reconeixement formal del dret de vot i la seva efectivitat real.
Amb una diàspora que ha crescut de manera sostinguda en l’última dècada, la Catalunya exterior no és una realitat marginal. El 7% de participació és una dada que interpel·la directament el sistema.
La pregunta formulada per López-Mayolas ha obert el debat. L’enquesta del Departament ha posat nom als obstacles. El següent pas serà veure si el diagnòstic es tradueix en reformes que permetin que, en la pròxima convocatòria, el dret de vot dels catalans a l’exterior sigui realment exercible i no una cursa d’obstacles administrativa.
