La taxa turística es duplicarà primer a Barcelona i s’incrementarà de manera progressiva a la resta del país
El Parlament ha aprovat aquest dimecres la reforma de la taxa turística que en preveu un augment generalitzat a partir de l’1 d’abril de 2026, amb una aplicació més intensa d’entrada a Barcelona i un desplegament progressiu a la resta del territori. La iniciativa ha tirat endavant amb els vots favorables de PSC, ERC i Comuns, l’abstenció de la CUP i el vot en contra de Junts, PPC, Vox i Aliança Catalana. La cambra catalana i diversos mitjans han confirmat els principals detalls del text i del resultat de la votació.
Què canvia a partir de l’abril
El canvi més immediat es notarà a Barcelona. Des de l’1 d’abril, la part de la taxa que recapta la Generalitat a la capital catalana es duplica. En el tram més alt, els establiments de luxe passaran a pagar 7 euros per nit, mentre que els hotels de quatre estrelles quedaran en 3,40 euros. També s’actualitzen altres categories d’allotjament, inclosos pisos turístics i establiments de menor categoria.
Fora de Barcelona, la pujada s’aplicarà de forma esglaonada. Entre l’1 d’abril de 2026 i el 31 de març de 2027, la tarifa màxima serà de 4,5 euros per nit. A partir de l’1 d’abril de 2027, aquest topall s’elevarà fins als 6 euros, completant així la duplicació prevista als trams més alts.
On aniran els diners
Un dels punts centrals de la llei és el repartiment de la recaptació. El text fixa que el 25% dels ingressos de la taxa turística es destinarà íntegrament a polítiques d’habitatge de la Generalitat, mentre que el 75% restant s’integrarà al Fons per al Foment del Turisme. Aquesta distribució ha estat un dels arguments principals dels grups impulsors per defensar la reforma.
La mesura s’emmarca en un debat polític més ampli sobre com repartir els costos associats a l’activitat turística —neteja, seguretat, pressió sobre serveis públics o impacte urbà— i qui n’ha d’assumir una part més gran.
Més marge per als ajuntaments
La nova norma també reforça el paper municipal. D’una banda, permet a l’Ajuntament de Barcelona elevar el recàrrec municipal màxim de 4 a 8 euros. En paral·lel, el consistori ja ha aprovat una pujada gradual d’un euro per any fins a arribar als 8 euros el 2029.
De l’altra, la llei obre la porta que altres ajuntaments puguin aplicar també un recàrrec propi de fins a 4 euros, i fins i tot modular-lo segons la zona o l’època de l’any. Això introdueix més flexibilitat territorial en la gestió de la taxa i respon, en part, a una de les demandes recurrents del debat: adaptar la fiscalitat turística a realitats locals molt diferents.
Xoc polític: defensa de la corresponsabilitat i crítiques per l’impacte al sector
PSC, ERC i Comuns han defensat la pujada com una eina de corresponsabilització del turisme en el finançament dels serveis públics i de suport als municipis, i han remarcat que la reforma no tracta igual Barcelona i la resta del territori perquè preveu una aplicació gradual fora de la capital. Aquesta és una de les claus polítiques de l’acord.
En canvi, Junts, PPC, Vox i Aliança Catalana han carregat contra la mesura i l’han presentada com una operació excessivament recaptatòria que pot perjudicar la competitivitat del sector turístic. Les esmenes presentades per Junts i PPC no han prosperat.
La CUP, que s’ha abstingut, ha mantingut una posició crítica amb el text final: considera que la reforma podia haver anat més enllà i ha insistit en la necessitat d’avançar cap a models de turisme de proximitat.
En resum, el Parlament valida una reforma fiscal amb impacte immediat a Barcelona i amb desplegament gradual a la resta del país, en un debat que combina finançament municipal, habitatge i model turístic.
