El conseller Jaume Duch fixa la posició del Govern des del Palau de la Generalitat, mentre Barcelona i el Parlament mantenen els gestos polítics i cívics de suport a la comunitat ucraïnesa
Quatre anys després de l’inici de la invasió russa a gran escala, el Govern de Catalunya ha tornat a situar Ucraïna al centre del seu missatge polític i institucional. Abans de la declaració institucional, el president de la Generalitat, Salvador Illa, acompanyat del conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, ha rebut al Palau de la Generalitat el cònsol d’Ucraïna a Barcelona, Oleg Grabovetskyy, i una representació de la comunitat ucraïnesa a Catalunya.
Tot seguit, el conseller Jaume Duch ha comparegut davant dels mitjans per expressar el posicionament de l’executiu en un moment que, lluny de la fatiga informativa, continua marcat per la guerra, el desgast humanitari i la pressió sobre la població civil.
El nucli del missatge és clar: alto el foc immediat i una pau respectuosa amb el dret internacional i amb la integritat territorial d’Ucraïna. En la declaració pública, Duch ha remarcat que no es tracta d’un conflicte remot, sinó d’una guerra “al cor d’Europa”, amb impacte directe sobre la seguretat col·lectiva i sobre el mateix projecte europeu, una idea que també ha resumit amb una frase de fort contingut polític: “Defensar Ucraïna és, avui, defensar Europa.”
Aquesta compareixença s’emmarca en una jornada de rellevància institucional i arriba després d’uns dies en què el Govern ja havia activat nous gestos de suport, inclòs l’enviament de material humanitari i logístic per atendre la població ucraïnesa afectada per la guerra, una actuació que la Generalitat ha presentat com a continuïtat del seu compromís sostingut amb Ucraïna. Segons la mateixa comunicació oficial difosa aquests dies, Catalunya acull actualment més de 50.000 persones ucraïneses amb autorització de protecció temporal.
Una guerra que no s’ha de normalitzar
Si alguna idea ha travessat el quart aniversari, tant en l’àmbit institucional com al carrer, és el rebuig a la normalització del conflicte. Aquest cap de setmana, Barcelona va tornar a ser escenari d’una mobilització de suport a Ucraïna convocada per l’Associació d’Ucraïnesos a Catalunya Txervona Kalyna. Diverses cròniques van situar la participació en l’ordre del miler i mig de persones, en una marxa que va recórrer el passeig de Gràcia fins a la plaça de Catalunya, amb consignes contra Vladímir Putin, banderes ucraïneses i el cant final de l’himne.
La mobilització no va ser només simbòlica. Va tornar a posar sobre la taula una preocupació compartida per la diàspora ucraïnesa: que la guerra deixi de ser percebuda com una urgència política i humanitària a Europa. Aquesta advertència connecta plenament amb el to del posicionament del Govern, que insisteix que no es pot permetre que “la guerra esdevingui rutina”.
També hi va haver una dimensió institucional visible. El president del Parlament, Josep Rull, va participar en la concentració i va anunciar que la cambra hissaria la bandera d’Ucraïna en el quart aniversari de la invasió, mantenint un gest que ja s’havia repetit en aniversaris anteriors.
Suport polític, acollida i ajuda material
La declaració de Duch reforça una línia que Catalunya ha mantingut des del 2022: suport polític a la sobirania ucraïnesa, coordinació institucional amb la comunitat ucraïnesa i resposta d’acollida. En el discurs del conseller, la solidaritat de la societat catalana hi apareix com un element central, tant per la capacitat de mobilització ciutadana com per la feina sostinguda d’administracions i entitats.
En aquest punt, el missatge oficial posa l’accent en la doble dimensió de la resposta: d’una banda, l’atenció a les persones refugiades i desplaçades; de l’altra, la continuïtat de la cooperació humanitària i logística cap al terreny. La coincidència amb iniciatives com la Caravana de la Bondat —amb vehicles i material sanitari sortint des de Barcelona cap a Ucraïna, segons informacions publicades aquests dies— reforça aquesta imatge d’una solidaritat que no es limita als gestos, sinó que es concreta en suport material.
