Espot aborda a RAB Ràdio els rumors sobre una possible candidatura, el paper dels partits i la seva diagnosi sobre la ciutat.
Santiago Espot ens visita als estudis de RAB Ràdio al Poblenou, per conversar amb Germà Capdevila i els periodistes Pol Estrada i Carme Rocamora. Espot, assegura que encara no ha decidit si serà candidat, però defensa que la capital viu una “situació crítica” en llengua i model econòmic
Els rumors i la relació amb els partits
Santiago Espot ha negat que hi hagi hagut cap oferta concreta per encapçalar cap candidatura per Barcelona i ha assegurat que no manté cap acord polític formal amb cap formació, malgrat que el seu nom hagi aparegut en travesses electorals per Aliança Catalana. Segons ha explicat, ell no ha anunciat que sigui candidat a res i el que ha alimentat aquestes especulacions és la interpretació periodística d’una iniciativa ciutadana sorgida recentment.
Ha admès que té amistats en diversos espais polítics i que escoltaria qualsevol proposta si arribés el moment, però també ha deixat clar que no se sent còmode dins la disciplina de partit perquè prefereix actuar amb independència. En aquest sentit ha recordat que només va militar a Solidaritat Catalana per la Independència i que, des d’aleshores, no s’ha integrat en cap altra estructura perquè considera que el model clàssic de partit està superat.
L’origen de la candidatura ciutadana
Espot situa el punt de partida en un article publicat fa aproximadament dos anys on advertia de la importància política i simbòlica de Barcelona. A partir d’aquella reflexió es va redactar una carta oberta al poble de Barcelona signada per un centenar de persones de perfils diversos —periodistes, actors, comerciants o professionals de diferents àmbits— en què es planteja promoure una candidatura municipal.
Segons explica, la carta es va fer pública fa pocs dies i encara es troben en fase inicial, de manera que les pròximes setmanes haurien de servir per definir els passos següents. Ha remarcat també que els impulsors no són professionals de la política ni viuen de subvencions i que el projecte es construeix amb el temps disponible de cadascú.
Una candidatura per competir
Malgrat la manca de concreció formal, Espot insisteix que la iniciativa no neix amb voluntat testimonial. Defensa que una candidatura només té sentit si aspira a entrar al consistori i no a fer un gest simbòlic. Considera que el panorama actual de la ciutat obre una finestra d’oportunitat perquè, segons ell, no hi ha rivals clars ni projectes definits i això permetria competir electoralment.
També admet que podria produir-se fragmentació dins l’espai polític catalanista, però creu que encara és massa aviat per valorar escenaris d’aliances i que primer caldrà veure l’evolució del projecte.
La llengua i la identitat de Barcelona
Una part central de la seva intervenció ha estat la diagnosi cultural de la ciutat. Espot ha afirmat que Barcelona viu un procés accelerat de substitució lingüística i que hi ha barris on el català s’ha convertit en una presència excepcional. Segons la seva visió, la pèrdua de catalanitat de la capital implicaria també una pèrdua del paper referencial del país, perquè Barcelona és el principal aparador internacional. La qüestió lingüística és estructural i no un element secundari de política cultural.
El model econòmic i la immigració
L’altre gran bloc del seu discurs ha estat la crítica al model econòmic basat en el turisme massiu i els serveis associats. Espot sosté que aquest sistema necessita mà d’obra barata i que això afavoreix una immigració laboral destinada a cobrir feines amb salaris baixos que, al seu parer, la població local no accepta.
Relaciona aquest esquema amb la pressió sobre l’habitatge, la proliferació de pisos compartits amb alta rotació d’inquilins i la transformació del comerç tradicional. També ha afirmat que les ajudes públiques acaben compensant salaris insuficients i que això repercuteix en la classe mitjana.
El model de ciutat i la projecció exterior
Espot defensa que cal una idea global de ciutat i afirma que el seu entorn porta temps treballant-hi. Ha esmentat iniciatives orientades a reforçar la projecció internacional de Barcelona i contactes a l’exterior, especialment amb Mèxic, per potenciar relacions històriques.
Segons ell, el debat municipal no pot limitar-se a la gestió quotidiana sinó que ha de definir el paper de la capital a escala nacional i internacional.
Un projecte encara obert
L’activista ha insistit que encara no hi ha candidatura formal ni decisió personal presa i que el projecte es troba en desenvolupament. Les pròximes setmanes, diu, haurien d’aclarir l’escenari i permetre concretar la iniciativa.
Mentrestant, manté que l’objectiu és presentar una proposta política real i no un moviment simbòlic, i que només tindria sentit si aspira a tenir representació institucional.
