Sánchez promet publicar els documents del cop d’estat del 23-F aquesta setmana mentre creixen les exigències d’anar més enllà: de la reforma de secrets oficials fins als papers de les “clavegueres” i el 17-A
El govern espanyol farà un pas simbòlic i políticament sensible: aquest dimarts el Consell de Ministres aprovarà la desclassificació de la documentació del 23-F i, si es compleix el calendari anunciat, els papers es publicaran dimecres al BOE i quedaran disponibles per a consulta digital a la web de la Moncloa. El president Pedro Sánchez ho ha presentat com un gest de reparació democràtica —“saldar un deute històric amb la ciutadania”— i com una manera de tancar la porta a rumors i relats interessats que encara planen sobre l’intent de cop d’estat del 23 de febrer de 1981.
Què s’anuncia exactament i què pot implicar
Segons informacions publicades aquest dilluns, la desclassificació inclouria més d’un centenar de documents relacionats amb els fets, amb el compromís que es puguin consultar en línia un cop estiguin oficialment aixecades les restriccions. En paral·lel, l’executiu ho emmarca en el debat (encara obert) sobre el Projecte de Llei d’Informació Classificada, pensat per substituir l’actual marc heretat del 1968, que fa dècades que és objecte de crítiques per l’opacitat i els terminis llargs.
Entre els materials que habitualment es consideren clau hi ha el sumari judicial, documents de l’antic CESID (precedent del CNI) i informes que, segons diversos relats periodístics, podrien aportar context sobre contactes i moviments previs a l’assalt al Congrés. Ara bé, també hi ha una incògnita important: fins a quin punt la desclassificació serà completa o si hi haurà fragments que es mantindran sota reserva al·legant qu és informació que posa en perill la seguretat nacional.
Un aniversari carregat de memòria… i de política present
L’anunci arriba coincidint amb el 45è aniversari del 23-F, l’episodi que va sacsejar la jove democràcia espanyola: l’entrada armada al Congrés liderada per Antonio Tejero i la trama militar que hi orbitava (Armada, Milans del Bosch). Tot plegat, encara avui, continua alimentant controvèrsies sobre responsabilitats, complicitats i zones fosques.
Sánchez ha reforçat el missatge amb un vídeo vinculat a la promoció d’Anatomía de un instante, on l’escriptor Javier Cercas insistia que obrir els arxius ajudaria a desmuntar “boles i mentides” persistents. És un gest que el govern vol situar en el terreny de la transparència i de la pedagogia democràtica, però que inevitablement té lectura partidista: el PP, per exemple, ja ho ha qualificat de “cortina de fum”.
Les reaccions: “primer pas”, però no suficient
Des de l’espai dels Comuns, el ministre de Cultura Ernest Urtasun ho veu com un “primer pas” i hi afegeix el que molts historiadors i formacions reclamen: reformar de debò la llei de secrets, que ha arribat a convertir-se —en paraules seves— en una “anomalia” en el context europeu. La idea de fons és que no n’hi ha prou amb un episodi concret si el sistema que permet l’opacitat continua intacte.
I, des de Junts, Jordi Turull hi posa condicions polítiques i memòria recent: diu que la desclassificació del 23-F pot servir per fer “arqueologia política”, però reclama que també s’obrin els documents de les “clavegueres de l’Estat” i els vinculats als atemptats del 17 d’agost, advertint que la resistència a desclassificar “genera més dubtes”.
En definitiva, el govern obre una porta que feia dècades que grinyolava. Però, quan s’obri, la pregunta no serà només què revelen els papers del 23-F, sinó què continua quedant fora de la llum.
