El boom del petroli ha convertit aquest petit país sud-americà en una de les economies que més creixen del món. Però l’experiència internacional demostra que la riquesa sobtada pot acabar sent una trampa.
Dins l’espai FOCUS de RAB Ràdio, Germà Capdevila posa la lupa sobre Guyana, un país petit i sovint invisible en el mapa mental d’Amèrica Llatina, que avui es troba en un moment decisiu de la seva història econòmica.
Un país discret que descobreix un tresor
Guyana és una antiga colònia britànica situada a la costa atlàntica d’Amèrica del Sud. Té menys d’un milió d’habitants i una demografia singular al continent: aproximadament el 50% de la població és d’origen hindú, el 40% d’origen africà, un 8% indígena i un 2% europeu.
Fins fa poc era una economia modesta, amb ingressos limitats i poc pes geopolític. Tot canvia el 2015, quan es descobreixen enormes reserves de petroli offshore dins les seves aigües territorials. Les grans petrolieres, amb ExxonMobil al capdavant, hi desembarquen ràpidament.
A partir del 2019, Guyana comença a exportar cru de manera massiva. El seu PIB es dispara i el país passa, en pocs anys, de l’anonimat econòmic a encapçalar rànquings mundials de creixement.
Què és la malaltia holandesa?
Amb l’arribada sobtada de milers de milions de dòlars, apareix un risc conegut: la malaltia holandesa.
El concepte neix als anys cinquanta i seixanta, quan els Països Baixos descobreixen grans reserves de gas. L’entrada massiva de divises provoca l’apreciació de la moneda, l’augment de preus i la pèrdua de competitivitat dels sectors productius tradicionals.
El mecanisme és simple però devastador:
- Un sol recurs domina l’economia.
- La moneda local es revalora.
- Les importacions es tornen més barates.
- La indústria i l’agricultura locals perden incentius.
- Augmenta l’atur.
- El país acaba depenent gairebé exclusivament del recurs estrella.
El resultat pot ser un col·lapse econòmic i social quan el preu del recurs cau.
Els precedents que alerten Guyana
La història recent és plena d’exemples.
Nigèria va veure com el petroli desmantellava la seva agricultura i indústria. Veneçuela va patir un procés similar, amb conseqüències dramàtiques. Angola va experimentar un boom de construcció i despesa pública que es va ensorrar quan el preu del petroli va caure el 2014, perdent un 20% del PIB en tres anys. A Guinea Equatorial, la riquesa del cru no es va traduir en benestar general, sinó en concentració de poder i dependència extrema.
En molts d’aquests casos, les elits es van enriquir mentre la majoria de la població quedava al marge dels beneficis.
El dilema guyanès
Guyana ha intentat anticipar-se al risc. Els ingressos del petroli s’han canalitzat a través d’un fons sobirà inspirat en el model noruec, amb l’objectiu d’evitar una sobreentrada de divises i garantir estabilitat a llarg termini.
Però els senyals d’alerta ja hi són: El creixement de la dependència fiscal del petroli, l’acceleració de la inflació, la pujada de preus així com la tensió en què entren els sectors productius locals, però sobretot l’augment de la desigualtat en l’habitatge i els serveis.
A més, els primers contractes signats amb les petrolieres han estat molt favorables per a les companyies i menys avantatjosos per a l’Estat guyanès. Tot i l’extracció massiva, una part significativa dels beneficis no es queda al país.
Hi ha alternatives?
El model de Noruega és l’exemple paradigmàtic: disciplina fiscal estricta, planificació a llarg termini i prohibició de gastar el capital del fons. Només una part limitada dels rendiments pot alimentar el pressupost ordinari.
També Botswana, amb els diamants, ha aplicat polítiques de contractació més favorables i mecanismes d’estabilització que han permès transformar recursos naturals en desenvolupament sostingut.
Guyana està invertint en educació i infraestructures, però la diversificació econòmica avança lentament. A més, el seu fons sobirà no disposa del mateix grau d’independència respecte al poder polític que el model noruec, fet que genera incertesa.
Un punt d’inflexió històric
Guyana es troba en un moment decisiu. El petroli pot ser una benedicció o una condemna. Tot dependrà de tres factors clau: com s’estalvien els ingressos, com es negocien els contractes i com s’impulsa la diversificació productiva.
El futur encara està per escriure. Pot convertir-se en un cas d’èxit comparable al de Noruega o en una nova víctima de la malaltia holandesa.
El FOCUS de RAB Ràdio posa sobre la taula una pregunta que va molt més enllà de Guyana: la riquesa natural garanteix prosperitat? O, sense institucions sòlides i disciplina econòmica, pot acabar sent una trampa?
