Un pacte llargament esperat obre un mercat gegantí i pot donar aire al teixit exportador dels Països Catalans a la Índia, tot i que la seva aplicació real trigarà
La cimera bilateral entre la Unió Europea i l’Índia celebrada el gener de 2026 ja té un titular que pesa: Brussel·les i Nova Delhi han anunciat un principi d’acord de lliure comerç després de dues dècades de converses. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, el president del Consell Europeu, António Costa, i el primer ministre indi, Narendra Modi, van escenificar un final de negociació que, si es consolida, pot marcar un abans i un després en les rutes comercials internacionals.
1) “La mare de tots els acords”… però amb fre de mà
Els mateixos líders europeus van elevar el to simbòlic: s’ha arribat a descriure com “la mare de tots els acords”. No és només una frase grandiloqüent: la combinació UE–Índia dibuixa un espai econòmic potencial de prop de 2.000 milions de persones i amb un pes notable en el PIB mundial.
Ara bé, convé remarcar un detall essencial: el que s’ha anunciat és un principi d’acord, no pas l’entrada en vigor immediata. Perquè sigui efectiu, caldran passos polítics i tècnics: ratificacions a la banda europea i un desplegament progressiu de rebaixes aranzelàries que pot durar entre 5 i 10 anys. En la pràctica, és difícil imaginar-lo operatiu abans del 2027.
2) Un moviment geopolític per guanyar marge entre Washington i Pequín
En un moment en què els Estats Units i la Xina tensen el pols per l’hegemonia global, l’apropament UE–Índia juga com a contrapès estratègic. Europa busca reduir dependències i diversificar proveïdors i mercats; l’Índia, alhora, vol reforçar el seu paper com a actor central i captar inversions i tecnologia.
Aquesta aproximació té una lectura clara: l’Índia pot esdevenir un destí manufacturer alternatiu i, per a la UE, és una manera de continuar l’estratègia d’obrir portes a mercats emergents. A més, Europa aspira a assegurar-se condicions competitives davant d’altres acords que l’Índia ja ha anat tancant amb socis com el Regne Unit.
3) Els sectors exportadors dels Països Catalans, ben posicionats
Les primeres línies que han transcendit apunten a un escenari especialment favorable per a sectors amb tradició exportadora. Si es confirma que una part molt majoritària de les exportacions europees cap a l’Índia tindran aranzels reduïts, hi ha àmbits del nostre teixit industrial que podrien sortir-ne reforçats.
Entre els exemples més citats hi ha l’automoció, amb una rebaixa dràstica dels aranzels; també els vins i escumosos (on el cava i els projectes vitivinícoles del país poden guanyar competitivitat), així com la maquinària i béns d’equip, la química i la indústria farmacèutica. Tot plegat encaixa amb sectors on empreses dels Països Catalans ja tenen múscul, capacitat d’innovació i vocació internacional.
4) Un mercat enorme… i encara poc explorat
L’Índia és el país més poblat del món i manté ritmes de creixement elevats. Tot i això, per a moltes empreses d’aquí continua sent un mercat “difícil”: aranzels alts fins ara, burocràcia, i una diversitat interna immensa (normatives, llengües i hàbits de consum diferents segons l’estat).
Les dades recents indiquen que les exportacions catalanes a l’Índia van créixer el 2025 fins a situar-se en centenars de milions d’euros, sobretot en química orgànica, maquinària, alumini i plàstics. Però també hi ha un desequilibri: importem molt més del que hi venem, amb compres que superen els 2.000 milions anuals des del 2022, especialment en química, combustibles i confecció. Justament aquí hi ha el marge: si les barreres baixen, s’obre una finestra per equilibrar i ampliar la relació comercial.
