Blue Origin frena el turisme espacial, Atlas fa tombarelles impossibles i una recerca a Alacant obre la porta a recuperar visió en persones cegues
El nou episodi de Món Digital, el programa de RAB Ràdio presentat per Carles Mateo, posa el focus en tres grans eixos del moment tecnològic: la nova cursa per tornar a la Lluna, l’acceleració imparable dels robots humanoides i els riscos creixents de la intel·ligència artificial en el sistema científic. Un recorregut que combina fascinació, dilemes econòmics i preguntes incòmodes sobre el futur.
Fi del turisme espacial: ara la prioritat és la Lluna
Blue Origin, l’empresa fundada pel creador d’Amazon, ha pausat els vols de turisme espacial per concentrar esforços en un objectiu molt més ambiciós: portar persones a la Lluna.
Segons explica Carles Mateo, el moment és especialment interessant perquè “tothom està centrat en dur gent a la Lluna”. No només Blue Origin, sinó també Elon Musk, que estaria replantejant prioritats per accelerar l’establiment de presència humana estable al satèl·lit abans de continuar avançant cap a Mart.
La situació recorda inevitablement la cursa espacial de fa cinquanta o seixanta anys. Amb una diferència fonamental: ara la competició no és exclusivament entre governs. Empreses privades disputen contractes i lideratge tecnològic amb agències públiques.
La Xina també hi juga fort. Tot i patir contratemps tècnics, està desenvolupant naus de grans dimensions i accelerant programes per competir directament amb els Estats Units en l’arribada i permanència a la Lluna.
L’objectiu ja no és només repetir la gesta simbòlica de l’Apollo. La voluntat és establir bases permanents i desenvolupar investigació i explotació de recursos. Un canvi d’escala.
Atlas i els robots que ja no semblen ciència-ficció
Un dels moments més impactants del programa és el vídeo del robot Atlas, desenvolupat per Boston Dynamics, fent tombarelles amb una precisió gairebé inquietant.
Mateo destaca l’evolució vertiginosa d’aquests sistemes: les primeres versions eren més voluminoses i necessitaven estructures auxiliars. Ara, en pocs anys, s’ha passat a un model humanoide molt més compacte, amb una mobilitat i estabilitat extraordinàries.
Atlas està pensat, entre altres aplicacions, per a entorns industrials com fàbriques automobilístiques. Té articulacions amb graus de rotació superiors als humans, un equilibri avançat i una gran eficiència energètica.
Però no tot són humanoides. Un altre exemple que s’analitza al programa és un robot capaç de plegar samarretes amb una precisió sorprenent. Encara no és perfecte, però apunta a un escenari on petits negocis podrien automatitzar tasques manuals repetitives amb sistemes accessibles.
La pregunta inevitable és per què es construeixen robots amb forma humana. Segons Mateo, la resposta és funcional: els entorns productius i domèstics estan dissenyats per a persones. Un robot amb dimensions i proporcions humanes pot operar en els mateixos espais sense redissenyar-los.
Robots, capitalisme i el dilema laboral
Mateo planteja una comparació clara: quan el cotxe va substituir els carruatges de cavalls, no tenia sentit mantenir tota una indústria dedicada a les brides i arnesos. La innovació desplaça models anteriors perquè és més eficient.
La qüestió és què passa quan una fàbrica amb 10.000 treballadors pot operar amb robots. Si desapareixen llocs de treball massius, com es manté la capacitat de consum que alimenta el mateix sistema productiu?
És un dilema estructural: si els robots fabriquen cotxes i telèfons però la població no té ingressos per comprar-los, el cercle econòmic es trenca. Un debat que el programa suggereix abordar amb experts en economia en futures edicions.
Astronautes amb mòbil propi: la NASA obre la porta a les xarxes socials a l’espai
Una altra novetat significativa és la decisió de la NASA de permetre que els astronautes portin els seus propis telèfons mòbils a l’espai.
Fins ara, per motius de seguretat i control, no es permetia l’ús de dispositius personals. Ara, però, els astronautes podran generar contingut propi i publicar-lo directament a les seves xarxes socials.
Això implica un canvi de paradigma comunicatiu: menys filtratge institucional i més narrativa personal des de l’òrbita. Stories, Reels i vídeos directes des de l’espai deixaran de ser una fantasia.
Una recerca a Alacant permet recuperar part de la visió
Una de les notícies més impactants arriba des d’Alacant, on una investigació universitària ha aconseguit que una persona cega recuperi parcialment la visió gràcies a l’estimulació elèctrica.
El cas de Miquel Tarol ha sorprès els mateixos investigadors. L’assaig clínic no estava orientat inicialment a restaurar visió, sinó a estudiar els efectes de l’electroestimulació amb vista a futurs projectes d’interconnexió tecnològica.
Tot i això, la resposta del pacient ha obert una porta inesperada i esperançadora. A més, el fet que aquesta recerca es desenvolupi als Països Catalans reforça el valor del talent científic local, sovint menys visible mediàticament que el nord-americà o el centreuropeu.
El frau científic impulsat per la intel·ligència artificial
El programa també aborda un tema inquietant: la proliferació d’articles científics falsos generats amb intel·ligència artificial.
Un matemàtic valencià ha volgut demostrar la fragilitat del sistema enviant un article completament inventat, generat amb IA, a una revista científica. Va utilitzar un nom d’autor fals i fins i tot va falsificar el comprovant de pagament.
La revista va acceptar i publicar l’article.
El cas evidencia dues problemàtiques greus: el model de pagament per publicar i la manca de control rigorós en algunes publicacions de prestigi. Amb eines d’IA cada cop més sofisticades, generar contingut aparentment acadèmic és extremadament senzill.
El risc no és només reputacional, sinó estructural: el sistema científic es basa en la validació per parells i en la confiança en les publicacions. Si aquesta base es deteriora, el model de progrés científic es debilita.
Aquest episodi de Món Digital confirma que vivim un moment d’acceleració tecnològica extraordinària. Tornem a mirar el satèl·lit, convivim amb robots cada cop més capaços i afrontem dilemes profunds sobre treball, veritat i coneixement.
