Gerard Soler reivindica a RAB Ràdio el paper de la comunitat viquipedista i alerta del pes creixent de la intel·ligència artificial i les ingerències polítiques
El 15 de març de 2026, la Viquipèdia en català celebrarà 25 anys d’història. Va ser la segona edició lingüística a posar-se en marxa després de l’anglesa, i avui continua sent un referent en qualitat dins l’ecosistema global del coneixement lliure. A RAB Ràdio en parlem amb Gerard Soler, viquipedista des de 2006, que analitza l’evolució del projecte, els riscos actuals i els nous objectius per a la comunitat.
De 7.000 articles a una comunitat consolidada
Gerard Soler va començar a editar la Viquipèdia quan encara era estudiant universitari. Recorda una plataforma incipient, amb uns 7.000 articles, però amb una intuïció clara: si prou gent hi aportava coneixement, podia convertir-se en una eina d’informació extraordinària.
Amb el pas dels anys, aquell potencial s’ha confirmat. La Viquipèdia en català funciona gràcies a una comunitat activa d’uns 2.100 viquipedistes mensuals que creen, revisen i editen continguts. Qualsevol persona pot començar a editar; no calen credencials especials, sinó voluntat de seguir les normes d’estil i aportar fonts verificables.
El projecte és dinàmic: les normes han evolucionat amb el temps, s’actualitzen i es debaten obertament. També els rols interns, com el d’administrador, s’atorguen per votació i amb renovació periòdica.
Viquidata, la columna vertebral global
Un dels elements menys coneguts però més estratègics és Viquidata, definida per Soler com la “mèdula òssia” de totes les Viquipèdies. Es tracta d’una base de dades comuna —una mena de full de càlcul global— que conté paràmetres essencials sobre persones, entitats o esdeveniments.
Aquesta informació alimenta les taules laterals dels articles i es replica transversalment en les més de 300 llengües que actualment tenen Viquipèdia. El seu impacte és enorme: motors de cerca, assistents de veu i sistemes d’intel·ligència artificial generativa beuen directament d’aquestes dades.
Això té una doble cara. D’una banda, facilita actualitzacions ràpides i coherents a escala mundial. De l’altra, una manipulació pot tenir efectes globals. Soler recorda que la Viquipèdia en anglès ha optat per mantenir-se al marge d’aquesta dependència estructural.
Intel·ligència artificial: competència o aliada?
L’auge dels sistemes d’intel·ligència artificial generativa ha alterat els hàbits de consulta. Alguns estudis apunten que molts usuaris prefereixen preguntar directament a una IA abans que consultar la Viquipèdia.
Soler confia que, a mesura que aquestes tecnologies redueixin les “al·lucinacions” i millorin la seva fiabilitat, la connexió amb les fonts verificades —com les que exigeix la Viquipèdia— es reforçarà. Recorda, però, un principi fonamental: la Viquipèdia no dicta veritats absolutes, sinó que exposa informació referenciada. És el lector qui ha de consultar les fonts i formar el seu criteri.
El debat sobre la credibilitat i la participació
Durant anys, la Viquipèdia ha patit un cert descrèdit en entorns acadèmics. Per a Soler, la resposta és clara: més participació i més qualitat.
En una comunitat lingüística de prop de 10 milions de parlants, la implicació és encara baixa en proporció. Fa una crida especial als joves universitaris perquè hi dediquin temps i coneixement. El creixement quantitatiu ha anat acompanyat d’un creixement qualitatiu, però la qualitat continua sent el veritable indicador.
Actualment, la Viquipèdia en català ocupa la vintena posició en nombre d’articles. Però Soler adverteix que la classificació no sempre reflecteix la qualitat real. Algunes llengües han generat milers d’articles automatitzats amb robots, sovint amb poca profunditat o referències.
Censura i ingerències polítiques
El coneixement lliure incòmoda en entorns autoritaris. Soler recorda casos com el bloqueig de la Viquipèdia a Turquia o detencions de viquipedistes a Rússia i Bielorússia.
També a casa nostra hi ha hagut episodis de manipulació. Segons explica, durant el 2017 es van detectar intervencions des d’una IP vinculada al Ministeri de Defensa de l’Estat espanyol en articles sensibles relacionats amb el procés polític català. Ell mateix assegura haver patit una usurpació de perfil en un article sobre repressió policial.
Són exemples que evidencien que la batalla pel relat també es lliura en entorns col·laboratius digitals.
Els 1.000 i els 10.000 articles essencials
Un dels grans projectes estratègics és la llista dels 1.000 articles essencials, consensuada internacionalment. Durant anys, el català va liderar la qualitat d’aquesta selecció.
Ara la comunitat ha ampliat l’objectiu als 10.000 articles essencials i, coincidint amb el 25è aniversari, impulsa un projecte específic: els 1.000 articles essencials de la cultura catalana, entesa en clau de Països Catalans i comunitat lingüística.
L’objectiu és garantir que qualsevol persona pugui accedir als continguts fonamentals de la cultura catalana amb un alt nivell de qualitat i referenciació.
Un activisme digital que beneficia tothom
Per a Soler, editar la Viquipèdia és una forma d’activisme cívic. No territorial, sinó lingüístic. Cadascú pot aportar des del seu àmbit: política internacional, esport, història local o qualsevol altre tema.
La clau és entendre que la Viquipèdia és un projecte col·lectiu. Com més mans hi treballin, més sòlid serà el resultat. I encara que el català pugui perdre posicions numèriques en el futur, l’important —insisteix— és mantenir i elevar la qualitat.
Un quart de segle després, la Viquipèdia en català continua sent una demostració que el coneixement compartit pot competir en el mapa global. Ara el repte és que una nova generació assumeixi el relleu i consolidi els propers 25 anys.
