MÓN

L’E6 impulsa una Europa a dues velocitats per reforçar l’autonomia estratègica

Les sis grans economies de l’eurozona, el bloc conegut com E6, volen accelerar decisions clau davant els bloquejos a 27

Les sis grans economies de l’eurozona —Alemanya, França, Itàlia, l’Estat espanyol, Polònia i els Països Baixos— han fet un pas polític rellevant a Brussel·les: defensar una Europa que pugui avançar a dues velocitats per reforçar l’autonomia estratègica i superar els bloquejos derivats de la unanimitat a 27.

El moviment, impulsat en el marc de la reunió de l’Eurogrup, busca aprofitar el que el ministre alemany de Finances, Lars Klingbeil, ha qualificat de “voluntat política” existent per accelerar reformes econòmiques estructurals. “El ritme al qual avança Europa no és l’adequat pels reptes que enfronta”, ha afirmat.

Un fòrum per “accelerar la presa de decisions”

La trobada de l’E6 s’ha celebrat instants abans de la reunió formal de l’Eurogrup. Segons fonts del Ministeri d’Economia de l’Estat espanyol, els sis països han centrat el debat en dues grans prioritats: impulsar la Unió d’Estalvis i Inversions i reforçar les cadenes de subministrament de matèries primeres crítiques.

Des d’Alemanya, Klingbeil ha reivindicat el nou format com un espai necessari per “accelerar la presa de decisions” i per debatre “amb antelació” qüestions vinculades a la competitivitat europea. “Volem arribar a acords, i percebo que tots els països de l’E6 estan llestos per trobar solucions; no podem perdre aquest impuls”, ha assegurat.

El seu homòleg francès, Roland Lescure, ha defensat també la utilitat dels formats reduïts: “Europa és bona en moure’s bé, però necessitem fer-ho de forma més ràpida, i això és el que farem”.

La idea de fons és clara: construir consensos entre les economies amb més pes del PIB europeu i, posteriorment, obrir-los a la resta d’estats membres perquè decideixin si s’hi adhereixen.

El ministre francès de finances, Roland Lescure i el d'Alemanya, Lars Klingbelil / ACN
El ministre francès de finances, Roland Lescure i el d’Alemanya, Lars Klingbelil / ACN

Dubtes sobre el criteri de selecció

La iniciativa, però, no ha estat rebuda sense reserves. Irlanda, que no forma part del grup, ha expressat inquietud pel criteri utilitzat per definir l’E6.

El ministre irlandès de Finances, Simon Harris, ha reconegut la necessitat de desencallar projectes quan els acords a 27 no són possibles, però ha advertit: “Em preocupa que el criteri es basi en la mida del país, en comptes de la seva opinió sobre un tema”.

Harris també ha subratllat que fins i tot dins del grup hi ha divergències en qüestions fonamentals i ha defensat que preferiria “estructures de països que s’unissin al voltant d’aspectes on comparteixen una opinió comuna”.

En una línia similar s’ha expressat el ministre austríac de Finances, Markus Marterbauer, que no ha rebutjat el format però ha remarcat que l’objectiu principal ha de ser “que tothom participi”.

Transparència i missatge d’unitat

Davant aquestes crítiques, Klingbeil ha insistit que l’E6 actuarà amb transparència. “Des d’Alemanya prenem la iniciativa, però mai en detriment de la resta; sempre ho fem amb un missatge clar que volem que Europa avanci junta”, ha afirmat.

Els impulsors del grup insisteixen que no es tracta d’un directori excloent, sinó d’un mecanisme per dinamitzar l’agenda econòmica europea en un moment marcat per la competència global, les tensions comercials i la necessitat de reduir dependències estratègiques.

Aval de les institucions europees

Des de les institucions comunitàries, el missatge ha estat de prudència i suport moderat. El president de l’Eurogrup, Kyriakos Pierrakakis, ha descartat que les trobades de l’E6 siguin “una amenaça” i les ha definit com una iniciativa “temporal, informal i auxiliar a les institucions europees”. Segons ell, el format té un potencial “positiu” per a l’eurozona i la Unió Europea, sempre que es mantingui la transparència.

Per la seva banda, el comissari europeu d’Economia, Valdis Dombrovskis, ha afirmat que les reunions de l’E6 “poden ajudar a impulsar part del debat” econòmic.

Autonomia estratègica o fragmentació?

El debat de fons és polític i estructural. Una Europa a dues velocitats pot permetre avenços ràpids en matèria financera i industrial, però també pot consolidar un nucli central amb major capacitat d’agenda i una perifèria més reactiva.

L’autonomia estratègica —concepte que guanya pes en l’actual context geopolític— requereix capacitat de decisió pròpia en àmbits com la indústria, les finances i els recursos crítics. La qüestió és si aquesta autonomia s’assoleix millor amb consens ampli o amb avantguardes econòmiques que marquin el ritme.

L’E6 ha posat sobre la taula una fórmula que combina pragmatisme i lideratge. Ara el repte serà evitar que la velocitat es converteixi en divisió.

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Back to top button

This will close in 0 seconds