Dues investigacions inèdites amplien fins als 1.139 els noms dels brigadistes internacionals documentats al país
La memòria democràtica a Catalunya fa un pas endavant. Dues investigacions inèdites impulsades pel Departament de Justícia i Qualitat Democràtica documenten per primera vegada amb rigor els noms i, en molts casos, els llocs de desaparició o mort de 268 brigadistes internacionals que van combatre el feixisme després del cop d’Estat de 1936 i van morir o desaparèixer a Catalunya.
Els estudis, publicats en el marc del programa Alvah Bessie, permeten actualitzar i ampliar la llista global de voluntaris internacionals que van actuar al país fins als 1.139 noms, consolidant així una base documental imprescindible per a la recerca històrica i la dignificació de les víctimes.
Italians antifeixistes i la batalla de l’Ebre
El primer treball, titulat Itàlia, identifica voluntaris i voluntàries antifeixistes desapareguts a Catalunya durant el conflicte posterior al cop d’Estat feixista, i documenta 208 casos de combatents italians morts o desapareguts en territori català.
D’aquests, 169 corresponen directament a la batalla de l’Ebre, un dels episodis més cruents del conflicte. La resta es reparteixen entre hospitals catalans, els Fets de Maig de 1937, la retirada republicana de 1939 i altres contextos vinculats a la repressió i als darrers moments de la guerra.
Molts d’aquests voluntaris havien fugit de la Itàlia feixista de Mussolini i es van integrar a la Brigada Garibaldi, una de les unitats més emblemàtiques de les Brigades Internacionals. El treball no només identifica els noms, sinó que en la majoria dels casos aconsegueix constatar, per primera vegada, el possible lloc de desaparició.
Una radiografia exhaustiva de dues brigades clau
El segon estudi amplia encara més el focus. Analitza 363 combatents de la Brigada Garibaldi i del Batalló Divisionari Txec-Balcànic, principalment durant el setembre de 1938 al front de l’Ebre.
La recerca ofereix una relació exhaustiva —fins ara inexistent— dels combatents que formaven part d’aquestes unitats i aporta una anàlisi detallada dels seus moviments militars a Catalunya. Es tracta d’una aportació rellevant no només des del punt de vista memorialístic, sinó també historiogràfic.
En aquest conjunt s’han documentat 363 combatents morts o desapareguts, dels quals 226 eren brigadistes internacionals. Els 137 restants corresponen a combatents de probable ciutadania espanyola. En la majoria dels casos també s’ha pogut acotar el lloc de desaparició, una dada fonamental per a futures investigacions i per a possibles processos de localització i identificació.
La Brigada Garibaldi i el batalló Txec-Balcànic es van incorporar a la batalla de l’Ebre el setembre de 1938 amb la missió de protegir l’àrea de les Camposines davant l’avenç de l’exèrcit colpista. Aquell front es convertiria en un dels escenaris decisius del desenllaç del conflicte.
Memòria democràtica i rigor històric
Des del Govern, el director general de Memòria Democràtica, F. Xavier Menéndez, ha subratllat que aquests estudis consoliden el reconeixement dels brigadistes internacionals com a part essencial de la memòria democràtica a Catalunya.
El programa Alvah Bessie, dedicat específicament a la recerca sobre brigadistes internacionals, reforça el compromís institucional amb el rigor històric i amb la màxima del “Mai Més”. La identificació de noms i llocs no és només una qüestió acadèmica: és una eina per restituir dignitats i per enfortir una memòria compartida que traspassa fronteres.
Una lluita global amb epicentre a Catalunya
Durant la guerra de 1936-1939, entre 35.000 i 40.000 persones procedents de més de cinquanta països van arribar a l’Estat espanyol per combatre el feixisme, majoritàriament a través de les Brigades Internacionals. Catalunya, especialment durant la batalla de l’Ebre i els darrers mesos del conflicte, va esdevenir un dels principals escenaris d’aquesta mobilització internacional.
Per al públic de la Catalunya exterior, aquesta recerca té un valor afegit. Recorda que el país va ser punt de trobada de lluites democràtiques globals i que la seva història forma part d’un relat internacional compartit. Els noms recuperats no són només dades d’arxiu: són vides truncades que connecten Catalunya amb Itàlia, l’Europa central, els Balcans i més enllà.
Amb l’ampliació fins als 1.139 voluntaris internacionals documentats, la memòria democràtica guanya precisió. I, amb ella, també el relat d’un país que encara treballa per identificar, reconèixer i dignificar totes les víctimes d’un dels episodis més decisius del segle XX.
