El secretari d’Estat dels Estats Units combina to conciliador amb advertències dures sobre migració, desindustrialització i ordre internacional, en una Conferència de Seguretat de Múnic marcada per la guerra d’Ucraïna i la pressió sobre el vincle transatlàntic
La Conferència de Seguretat de Múnic ha tornat a evidenciar la tensió subterrània que travessa la relació entre els Estats Units i Europa. El secretari d’Estat nord-americà, Marco Rubio, ha pronunciat un discurs amb un doble registre: d’una banda, ha assegurat que Washington no vol separar-se d’Europa sinó “revitalitzar una vella amistat”; de l’altra, ha carregat contra el que considera la “paràlisi” i l’“empobriment” d’Occident, i ha advertit que els EUA no estan disposats a ser “els guardians educats i ordenats del declivi” del bloc occidental.
Un missatge directe a Europa: “Renovar la major civilització de la història”
Rubio ha instat els aliats europeus a “deixar de racionalitzar l’statu quo fallit” i a actuar per “renovar la major civilització de la història humana”. Segons el cap de la diplomàcia nord-americana, el món posterior a la Segona Guerra Mundial —amb el seu ordre internacional basat en normes i el sistema comercial global— ha derivat en una pèrdua de sobirania i en una dependència que ha debilitat les nacions occidentals.
En aquest sentit, ha criticat l’externalització de capacitats industrials i productives i ha denunciat que la desindustrialització “no era inevitable”, sinó fruit de “decisions polítiques conscients” preses durant dècades. Aquest procés, ha dit, ha reduït la riquesa, la capacitat productiva i la independència dels estats.
Tot i les crítiques, Rubio ha insistit que els lligams culturals i espirituals entre Europa i els Estats Units continuen vigents i que el destí europeu no és irrellevant per a Washington. “No busquem separar-nos, sinó vigoritzar la relació”, ha afirmat, apel·lant a una aliança més forta i menys condicionada per la por.
Migració i clima: els eixos ideològics del discurs
Una part central de la intervenció ha estat dedicada a la “migració massiva”, que Rubio ha qualificat de crisi transformadora i desestabilitzadora per a les societats occidentals. Recuperar el control de les fronteres, ha sostingut, “no és xenofòbia ni odi, sinó un exercici fonamental de sobirania”.
També ha criticat les polítiques climàtiques europees, que segons ell “empobreixen” la ciutadania mentre competidors com la Xina continuen explotant carbó, petroli i gas, reforçant així la seva potència econòmica i geopolítica. En paral·lel, ha qüestionat la confiança cega en el lliure comerç global, al qual atribueix la desindustrialització tant d’Europa com dels Estats Units en benefici de rivals estratègics.
Dubtes sobre Rússia i el futur d’Ucraïna
En l’àmbit estrictament geopolític, Rubio ha admès que Washington no sap si Moscou negocia de bona fe per posar fi a la guerra d’Ucraïna, un conflicte que està a punt d’entrar en el seu cinquè any.
“No sabem si els russos van seriosament amb la idea d’acabar la guerra”, ha dit, tot assenyalant que els Estats Units continuaran posant a prova la voluntat negociadora del Kremlin. El principal escull, ha reconegut, són “les preguntes més difícils”: el futur estatus dels territoris ucraïnesos ocupats per Rússia i les condicions que Moscou estaria disposada a acceptar.
Washington vol verificar quins termes acceptaria Rússia i si aquests serien assumibles per Ucraïna, en un gest que busca reforçar el paper de Kíiv en unes negociacions que generen inquietud a Europa.
Crítiques a l’ONU i pressió sobre la defensa europea
Rubio també ha apuntat cap a les Nacions Unides, admetent que no cal desmantellar les institucions globals però sí reformar-les, ja que, segons ell, avui no ofereixen respostes efectives als conflictes més urgents.
El discurs s’ha produït en un context en què els membres europeus de l’OTAN —amb l’excepció de l’Estat espanyol— han acordat incrementar la despesa en defensa fins al 5% del PIB, responent a les exigències de l’administració nord-americana. Paral·lelament, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha apel·lat a activar plenament la clàusula de defensa mútua de la Unió Europea i a assumir més responsabilitats en matèria de seguretat.
La Conferència de Munic deixa, així, una fotografia clara: Washington manté el compromís amb el vincle transatlàntic, però exigeix una Europa més forta, més sobirana i menys dependent. En paral·lel, la incògnita sobre la voluntat real de Rússia d’aturar la guerra manté la seguretat europea en un estat d’alerta permanent.
