Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat Nacional de La Plata, Tamara Siminkowich ha convertit el seu treball final de grau sobre Raquel Forner en un llibre premiat al certamen Borràs-Jarque. Una investigació que connecta l’obra sobre la Guerra Civil amb les arrels familiars de l’artista a Vinaròs i que s’ha presentat al Museu Beato Angélico de La Plata.
Des de la ciutat de La Plata, Rosita Torres ha conversat amb Tamara Siminkowich en una nova connexió per a RAB Ràdio. No és una convidada qualsevol: historiadora de l’art amb orientació en Arts Visuals i alumna de català al Casal dels Països Catalans, Siminkowich representa una nova generació de catalanòfils a l’Argentina que treballen el patrimoni cultural amb rigor acadèmic i passió personal.
El motiu de l’entrevista és la publicació del seu llibre sobre Raquel Forner, fruit del seu treball de graduació, que ha estat editat després d’obtenir el premi d’investigació històrica Borràs-Jarque. L’obra es va presentar el novembre passat al Museu d’Art Contemporani Beato Angélico, vinculat a la Universitat Catòlica de La Plata, en un acte que va comptar amb l’artista Norberto Sant’Àngelo.
“Va ser una experiència increïble”, explica Siminkowich. “Tot va començar el 2022, quan vaig conèixer la Fundació Forner Bigatti, a San Telmo. Era un somni per a mi des de petita.”
El descobriment d’una placa que ho canvia tot
La recerca fa un gir inesperat quan, durant la visita a la casa racionalista on havien viscut Raquel Forner i l’escultor Alfredo Bigatti, Siminkowich troba una placa de la Generalitat Valenciana dedicada a “la il·lustre pintora descendent de Vinaròs”.
“Això va ser impactant”, recorda. “Als llibres sempre es deia que havia descobert la seva passió en un viatge a Espanya als tretze anys. Però no s’explicava res més.”
A partir d’aquell moment, la investigadora inicia un rastreig gairebé detectivesc a través de grups locals de Vinaròs i contactes amb persones de cognom Forner. Finalment, arriba a l’Associació Cultural Amics de Vinaròs, que li facilita documentació clau sobre la família.
Allà descobreix una dada determinant: el seu tiet, el capellà Sebastià Forner Miralles, va ser executat el 1936, convertint-se en el primer capellà assassinat durant la Guerra Civil. “Per mi, aquest és el detonant que ajuda a entendre l’obra de Raquel Forner sobre la guerra”, afirma.
La sèrie Espanya 1937-1939: dolor, dones i memòria
El llibre analitza en profunditat la sèrie Espanya 1937-1939, en què Forner retrata el sofriment de la població civil durant la Guerra Civil. “Ella pintava les dones, el dolor, la tragèdia”, explica Siminkowich. “Jo sempre em preguntava per què una artista argentina havia pintat tant el sofriment europeu. Ara crec que la connexió familiar hi és al darrere.”
La hipòtesi que desenvolupa al seu treball vincula la mort del tiet amb la intensitat emocional d’aquest cicle pictòric. No es tracta només d’un compromís ideològic o humanitari, sinó d’una ferida íntima.
El treball va ser defensat el 2023 amb èxit acadèmic. Però la història no acaba aquí. L’any següent, l’Associació Cultural Amics de Vinaròs la convida a presentar-lo al certamen Borràs-Jarque. El resultat: premi i publicació.
“El premi va ser la publicació del llibre. I el llibre va arribar directament des de València a l’Argentina. Va ser una alegria immensa”, diu.
Un pont cultural entre Vinaròs i La Plata
El volum inclou reproduccions d’obres i un pròleg d’Helena Román Caro, museòloga i historiadora de l’art vinculada a l’associació vinarossenca. El llibre es podrà consultar tant al Casal dels Països Catalans de La Plata com a biblioteques de Vinaròs, en un gest simbòlic que tanca el cercle entre origen i destí.
La presentació al Beato Angélico no va ser casual. A La Plata hi ha tres obres originals de Forner al Museu Provincial de Belles Arts, fet que reforça el vincle local amb l’artista.
Per a Siminkowich, aquest projecte també té una dimensió personal. Filla de l’artista plàstica Míriam Liboreff, ha crescut envoltada de llibres i atelier. “La seva biblioteca”, diu amb un somriure, resumint una infància marcada per l’art.
Gestió cultural, curadoria i mirada global
Més enllà del llibre, Siminkowich impulsa el cicle d’art del Casal dels Països Catalans de La Plata, amb nou mostres anuals entre març i novembre. Hi han participat artistes com Roxana Massejo Shimoto, Lumpenbola, Norberto Sant’Àngelo o Alberto Natale.
També forma part de la Philia Coral Jove del Casal i manté una intensa activitat com a curadora. Recentment ha treballat a l’Usina del Arte de Buenos Aires en una mostra dedicada al músic Charly García, i prepara un text curatorial per a una exposició al Museu Güemes de Salta sobre el retratista Juan Rivier.
La seva curiositat l’ha portat a recórrer museus d’arreu del país, com el Castagnino de Rosario o el Museu de Belles Arts de Córdoba, i també a Catalunya, on destaca la visita al Museu Nacional d’Art de Catalunya, el cementiri de Montjuïc o el Palau de la Música Catalana.
“A mi m’agraden totes les arts: música, arquitectura, pintura, cinema”, afirma. Una declaració que defineix una trajectòria que tot just comença però que ja connecta memòria històrica, identitat i gestió cultural amb una mirada transatlàntica.
