Debora Gonzalez, una alemanya que viu a Berlín explica com els castells l’han portat a aprendre català en només un any i a establir una connexió profunda amb la llengua i la cultura catalanes.
El programa Tocats pel Català de RAB Ràdio torna a demostrar que la llengua catalana no té fronteres. Aquesta vegada, la protagonista és la Debora Gonzalez, una alemanya del sud d’Alemanya que viu a Berlín i que, gràcies al món casteller, s’ha endinsat de ple en l’aprenentatge del català fins al punt de poder mantenir una conversa fluida en només un any.
El programa, conduït per Mercè Porqueres des de Paraná, a l’Argentina, posa el focus en nous parlants de català d’arreu del món. I el cas de la Debora és especialment revelador per entendre com la llengua s’aprèn, sobretot, quan es viu i es comparteix.
De l’acció humanitària als castells
Abans d’entrar en la seva relació amb el català, la Debora explica breument la seva feina. Treballa en una ONG dedicada a combatre la fam i la malnutrició arreu del món, una tasca que considera una responsabilitat col·lectiva en un context global on, malauradament, encara hi ha milions de persones —i especialment infants— que no tenen garantit l’accés a l’alimentació.
És des d’aquesta mirada compromesa amb el món que també s’entén la seva manera d’apropar-se a les cultures i a les llengües.
El punt de partida: la colla castellera de Berlín
La seva relació amb el català comença fa aproximadament un any, quan entra a formar part de la colla castellera de Berlín. Allà descobreix un espai profundament multicultural, amb gent de Catalunya i d’altres llocs del món, on als assajos conviuen diverses llengües: alemany, anglès i, inevitablement, català.
El món casteller hi té un paper clau. Les ordres, les consignes i moltes de les paraules pròpies de l’activitat —amunt, avall, pinya— són en català. Aquest primer contacte desperta en la Debora la curiositat per entendre millor la llengua i anar més enllà de les paraules estrictament tècniques.
Aprendre català des de Berlín
A partir d’aquí, decideix fer el pas i començar classes de català a Berlín, amb una professora amiga seva, la Maria. Paral·lelament, complementa l’aprenentatge amb classes en línia amb el Sergi, des del Brasil, en un programa pensat per ajudar persones d’arreu del món a practicar el català d’una manera distesa.
El resultat sorprèn fins i tot els conductors del programa: en només un any, la Debora és capaç de mantenir una conversa amb una solvència notable. Ella mateixa admet que el fet de parlar castellà li ha facilitat l’aprenentatge, tot i que reconeix que el seu català és una barreja imperfecta, però funcional. I, sobretot, viu.
Fer castells lluny de Catalunya
Dins la colla castellera de Berlín, la Debora participa allà on pot. Explica que no té la força necessària per assumir determinats rols, però que ha après a fer de crossa i a donar suport a la colla en diferents funcions.
Un dels moments més especials que recorda és la gran trobada de colles castelleres europees organitzada a Berlín l’any passat. Una diada amb colles vingudes de diverses ciutats d’Europa que va culminar amb un castell de sis, un assoliment molt rellevant per a una colla situada fora de Catalunya, on el nombre de castellers és necessàriament més limitat.
Parlar català per connectar de debò
Un dels moments centrals de la conversa arriba quan se li pregunta què respondria a aquells que afirmen que no té sentit aprendre català perquè és una llengua amb pocs parlants i poca utilitat fora de Catalunya.
La seva resposta és clara: parlar català permet establir una connexió diferent amb la gent i amb el lloc. Explica que no és el mateix visitar Barcelona com a turista durant una setmana parlant només anglès o castellà, que passar-hi més temps i fer l’esforç de comunicar-se en català.
Ella mateixa ho va viure l’estiu passat, quan va assistir als assajos dels Castellers de la Sagrada Família. Allà, a diferència dels assajos de Berlín, no tothom parlava altres llengües, i el català esdevenia clau per integrar-se, entendre i sentir-se part del grup. La reacció de la gent, diu, canvia completament quan algú fa l’esforç de parlar català, encara que sigui amb errors.
El “seny”, una paraula per a la vida
Com marca la tradició del programa, la Débora també escull la seva paraula catalana preferida. Tot i que li costa quedar-se’n només amb una, destaca especialment una expressió del món casteller: força, equilibri, valor i seny. I és precisament el “seny” la paraula que més la captiva.
Explica que és un concepte difícil de traduir a l’alemany o a l’anglès, però que el considera essencial tant per fer castells com per a la vida en general. Saber com fer les coses, mesurar els riscos, actuar amb criteri. Una idea que, com assenyalen al programa, defineix profundament la cultura catalana i que troba en els castells una de les seves expressions més clares.
La conversa es tanca amb agraïments i el desig que, si la Debora torna a Barcelona, pugui visitar els estudis de RAB Ràdio. Una història més que confirma que el català creix i es transmet molt més enllà del territori, gràcies a persones que s’hi acosten amb curiositat, respecte i ganes de formar part d’una comunitat.
