La Comissió Europea impulsarà una app perquè els menors puguin denunciar el ciberassetjament amb un sol clic i rebre suport, dins d’un nou pla per protegir la salut mental a internet.
La Comissió Europea ha anunciat la creació d’una aplicació a escala de la Unió Europea destinada a infants i adolescents perquè puguin denunciar situacions de ciberassetjament a les xarxes socials i accedir a mecanismes d’ajuda de manera directa. La iniciativa forma part del nou pla d’acció contra l’assetjament en línia presentat aquest dimarts a Brussel·les, amb l’objectiu explícit de protegir la salut mental dels menors en l’entorn digital.
Una eina comuna per denunciar i demanar ajuda
Segons ha detallat l’executiu comunitari, la Comissió desenvoluparà un model d’aplicació que permetrà als menors disposar d’una via clara i senzilla per denunciar casos d’assetjament, adjuntar proves i obtenir assistència. Aquest model servirà de base perquè els estats membres el puguin adaptar a la seva realitat, traduir-lo i connectar-lo als serveis nacionals existents.
L’aplicació es concep com una eina segura i fàcil d’utilitzar, pensada específicament per a un públic jove que sovint no sap on recórrer quan és víctima d’abusos a l’entorn digital. Brussel·les no ha concretat encara terminis ni característiques tècniques, però subratlla que serà l’eix central del nou pla europeu.
“Un clic per denunciar, un clic per sentir-se protegit”
El comissari europeu de Joventut, Glenn Micallef, ha resumit l’esperit del projecte amb una idea clara: “Un clic per denunciar el mal provocat. Un clic per obtenir ajuda. Un clic per sentir-se protegit”. El missatge apunta a reduir barreres i facilitar que els menors facin el pas de demanar suport davant situacions que sovint es viuen en silenci.
El desplegament de l’app s’emmarca en una estratègia més àmplia impulsada per la Comissió presidida per Ursula von der Leyen, que situa la protecció dels menors a internet com una prioritat política.
Un problema estès a tota Europa
Les dades que usa Brussel·les evidencien la dimensió del fenomen. Aproximadament un de cada sis infants d’entre 11 i 15 anys assegura haver estat víctima de ciberassetjament, mentre que prop d’un de cada vuit admet haver assetjat altres persones en línia. A més, més del 90% dels ciutadans europeus consideren urgent que les autoritats públiques actuïn per protegir els menors davant l’impacte negatiu de les xarxes socials en la salut mental.
Aquest context explica l’acceleració de mesures arreu del continent. Diversos estats membres, entre ells l’Estat espanyol o França, han iniciat passos per restringir l’accés dels menors a determinades plataformes o reforçar els mecanismes de control parental.
Aquest moviment de Brussel·les també evidencia el gir de la Unió Europea cap a una major intervenció directa en àmbits que fins fa poc quedaven gairebé exclusivament en mans dels estats, com ara la protecció de menors o la salut mental. Davant d’un ecosistema digital globalitzat i dominat per grans plataformes, la Comissió assumeix que les respostes fragmentades són insuficients i que calen eines comunes per garantir drets bàsics, especialment quan es tracta de col·lectius vulnerables com infants i adolescents.
Plans nacionals i criteris compartits
Més enllà de l’aplicació, la Comissió insta els governs europeus a elaborar plans nacionals integrals contra el ciberassetjament i a treballar cap a una definició comuna del concepte. L’objectiu és millorar la recollida de dades, compartir informació i avançar cap a una resposta coordinada a escala europea.
Brussel·les també preveu revisar les directrius que regulen la protecció dels menors en línia perquè les plataformes digitals reforcin els controls i evitin l’exposició a continguts perjudicials. En paral·lel, s’actualitzaran les recomanacions adreçades al món educatiu per potenciar l’alfabetització digital i ampliar la formació específica sobre ciberassetjament a escoles i instituts.
Amb aquesta bateria de mesures, la Unió Europea busca passar del diagnòstic a l’acció i dotar infants i adolescents d’eines concretes per defensar-se en un espai digital que, cada cop més, forma part central de la seva vida quotidiana.
