El gener del 2026 ha estat el cinquè més càlid mai registrat a escala global, amb una temperatura mitjana de 12,95 °C, però també el més fred a Europa des del 2010, segons Copernicus.
El balanç climàtic del gener del 2026 confirma que l’escalfament global continua avançant. Segons Copernicus, la temperatura mitjana de l’aire en superfície al conjunt del planeta es va situar en 12,95 °C, és a dir, 0,51 °C per sobre de la mitjana del període 1991-2020 i 1,47 °C per damunt dels nivells preindustrials de referència.
Tot i no haver superat el rècord absolut del gener del 2025, el mes passat va quedar a només 0,28 °C d’aquell màxim històric, consolidant el 2026 com un any que manté la tendència de temperatures elevades a escala global.
Europa, el revers de la moneda
El contrast més notable es va viure a Europa. La temperatura mitjana sobre terra ferma europea va ser de −2,34 °C, fet que suposa 1,63 °C per sota de la mitjana climàtica habitual. Aquest registre converteix el gener del 2026 en el més fred al continent europeu des del 2010.
Les condicions de fred intens van afectar àmplies zones del nord i l’est d’Europa, amb episodis persistents que van tenir impactes sobre la mobilitat, l’energia i l’activitat quotidiana en diversos països.
El paper del corrent en jet polar
Segons Copernicus, aquests episodis de fred a l’hemisferi nord van estar fortament influïts per uns corrents en jet més ondulats del que és habitual. Aquest patró va facilitar l’entrada d’aire àrtic molt fred cap a latituds mitjanes, afectant no només Europa, sinó també grans regions de l’Amèrica del Nord i Sibèria.
Aquest comportament atmosfèric explica en part com, en un context de canvi climàtic global, poden produir-se onades de fred sever de manera puntual i regional.
Regions amb temperatures per sobre de la mitjana
Mentre Europa es refredava, altres zones del planeta van registrar temperatures clarament superiors a la mitjana. Les anomalies positives més destacades es van observar a l’Àrtic, al sud de l’Amèrica del Sud, al nord d’Àfrica, a l’Àsia central i a bona part d’Austràlia.
Aquestes diferències regionals reforcen la idea que el canvi climàtic no es manifesta de manera uniforme, sinó a través d’un augment de la variabilitat i dels extrems.
Calor extrema, incendis i inundacions al sud
A l’hemisferi sud, la calor va actuar com a detonant de diversos episodis extrems. Durant la segona meitat del mes es van intensificar incendis forestals greus a Austràlia, Xile i la Patagònia, amb conseqüències humanes i ambientals importants.
Paral·lelament, les fortes pluges registrades al sud d’Àfrica, especialment a Moçambic, van provocar inundacions greus amb un impacte descrit com a catastròfic sobre vides i mitjans de subsistència.
Un advertiment de futur
Des de Copernicus, la responsable estratègica de clima del Centre Europeu de Previsions Meteorològiques a Mitjà Termini, Samantha Burgess, ha subratllat que el gener del 2026 és un recordatori clar que el sistema climàtic pot generar simultàniament fred intens en unes regions i calor extrema en d’altres.
Segons Burgess, mentre les activitats humanes continuïn impulsant l’escalfament global a llarg termini, reforçar la resiliència i la capacitat d’adaptació serà clau per preparar la societat davant un risc climàtic cada vegada més elevat. Un missatge que les dades de Copernicus confirmen, mes rere mes, amb rigor científic.
