La directora de Plataforma per la Llengua, Rut Carandell, explica a RAB Ràdio el cas d’una pacient a qui se li va negar atenció sanitària en català en un moment de màxima vulnerabilitat, un fet que ha acabat amb una sanció administrativa però que obre ara la porta a una reclamació per reparació i dany moral.
La discriminació lingüística en l’àmbit sanitari acostuma a quedar invisibilitzada. Costa denunciar-la, costa provar-la i encara més costa que tingui conseqüències. El cas que ha explicat Rut Carandell a RAB Ràdio és excepcional precisament perquè ha arribat fins al final del camí administratiu: una sanció ferma contra un centre sanitari per negar un tractament a una pacient que demanava ser atesa en català després d’un intent de suïcidi. Però, tal com adverteix la directora de Plataforma per la Llengua, aquesta resolució no és ni de bon tros un punt final.
Un cas extrem, documentat i provat
Els fets es remunten a gairebé dos anys enrere. Una pacient derivada a un centre concertat del sistema públic, després d’un intent de suïcidi, veu com se li nega el tractament si no accepta ser atesa en castellà. El centre argumenta posteriorment que la pacient havia renunciat voluntàriament al tractament, però aquesta versió queda desmentida per una prova clau: la víctima havia gravat les converses amb els professionals sanitaris.
“Aquests àudios han estat determinants”, explica Carandell. “Sense aquesta prova, probablement no hauríem arribat mai a una sanció”. Gràcies a les gravacions, la inspecció del Departament de Salut va poder constatar que no hi havia hagut cap renúncia voluntària i que, de fet, la pacient havia estat pressionada amb un xantatge explícit: o acceptava el tractament en una altra llengua o se li negava l’atenció.
La sanció imposada al centre és greu i ja és ferma. Però, segons Plataforma per la Llengua, és la primera sanció d’aquest tipus després de moltíssimes queixes similars que no havien prosperat.
Un problema estructural: centenars de queixes cada any
El cas no és una excepció aïllada. Només l’últim any, Plataforma per la Llengua ha registrat 330 queixes en l’àmbit de la salut, més de 60 més que l’any anterior. D’aquestes, més de 70 es consideren greus, comparables al cas que ha acabat amb sanció.
“La diferència aquí és que hi havia proves que no es podien ignorar”, subratlla Carandell. “No és que aquest cas sigui més greu que d’altres, és que s’ha pogut demostrar”.
La directora de l’entitat insisteix que la sanció no reflecteix una millora general del sistema, sinó més aviat les dificultats estructurals per fer valer els drets lingüístics en un àmbit tan sensible com el sanitari, on la desigualtat entre pacient i institució és especialment marcada.
Quan parlar en català es patologitza
Un dels aspectes més greus del cas, segons Carandell, és el dany moral causat a la pacient. Durant el procés assistencial, la seva demanda de ser atesa en català va arribar a ser incorporada com un element patològic dins del seu diagnòstic mèdic.
“En un informe mèdic es va arribar a descriure el fet de voler ser atesa en català com si fos una malaltia”, denuncia. En un dels àudios, una doctora equipara aquesta demanda a la negativa a deixar les drogues o a l’autolesió, situant-la al mateix nivell de gravetat clínica.
Aquest tractament no només vulnera drets lingüístics, sinó que estigmatitza la pacient en un moment de màxima fragilitat emocional. Per Plataforma per la Llengua, aquest fet constitueix una discriminació per motius de salut mental i agreuja el dany sofert.
De la sanció a la reparació
Per aquest motiu, l’entitat considera que la sanció administrativa és insuficient. Actualment, s’ha iniciat un procediment judicial per exigir responsabilitats patrimonials al Departament de Salut pel mal funcionament del servei públic, així com una indemnització directa del centre sancionat pels danys i les seqüeles morals causades.
El centre ha pagat la multa, però, segons Carandell, no vol assumir les conseqüències civils dels fets ni facilitar l’accés a la seva asseguradora. Paral·lelament, Plataforma per la Llengua també denuncia que els professionals que van protagonitzar el maltractament directe no han rebut cap sanció individual, ja que el règim sancionador recau exclusivament sobre el centre.
“Aquí hi ha persones concretes que van actuar, que van pressionar la pacient i que van faltar a l’ètica professional”, afirma. “No tot es pot amagar darrere d’una estructura”.
Què pot fer el ciutadà davant una discriminació?
Davant situacions similars, Carandell recomana documentar-ho tot. Gravar converses, demanar fulls de reclamació, sol·licitar la presència de la policia local si cal aixecar acta i buscar testimonis. “Som usuaris, som consumidors i tenim drets”, recorda.
La clau, insisteix, és disposar de proves. Sense elles, la paraula del ciutadà sovint queda diluïda davant la versió institucional. El cas que ha acabat amb sanció ho demostra: no és només una qüestió de drets, sinó de capacitat real de fer-los valer.
Per a Plataforma per la Llengua, la resolució administrativa és només un pas. El camí pendent és el de la reparació, el reconeixement del dany i la garantia que parlar en català no pugui tornar a ser considerat, ni explícitament ni implícitament, una patologia.
