La primera jornada col·lectiva sobre la nova regularització de migrants ha destapat un problema de fons: desinformació, expectatives irreals i un sistema que pot col·lapsar si no s’hi destinen més recursos.
La primera mobilització informativa, celebrada a finals de gener i impulsada per entitats comunitàries, ha estat un punt d’inflexió. L’afluència massiva de persones migrants buscant aclariments sobre la regularització extraordinària ha evidenciat una confusió generalitzada sobre què implica realment el nou procés, quins drets atorga i quins no. Les entitats d’acompanyament alerten que, sense una pedagogia clara i un reforç immediat dels serveis d’estrangeria, el sistema pot entrar en bloqueig.
La primera mobilització, un termòmetre del desconcert
La jornada del 31 de gener, organitzada per la xarxa comunitària filipina EAMISS, va reunir desenes de persones en una sola sessió informativa. No era una manifestació clàssica, però sí una mobilització clara: cues, preguntes reiterades i una mateixa inquietud compartida. Moltes persones arribaven amb la idea que la regularització obria la porta directa a la nacionalitat, o que el permís seria automàtic i ràpid.
Aquest primer contacte col·lectiu amb la mesura ha servit per posar xifres i cares a una realitat que fins ara s’explicava en abstracte. Les entitats constaten que la necessitat d’informació és urgent i que la demanda supera de llarg la capacitat actual d’assessorament.
Residència no vol dir nacionalitat
Un dels malentesos més repetits té a veure amb el tipus de permís que s’obtindrà. L’advocat Bernardo Casique, que assessora migrants a Catalunya des de fa dècades, insisteix que la regularització concedeix autorització de residència i treball, però no la nacionalitat. Són tràmits diferents, amb requisits i terminis diferents.
Casique adverteix també que els terminis anunciats difícilment es compliran. Tot i que el govern de l’Estat espanyol parla de resolucions en pocs mesos, els informes preceptius de policia i del registre de penats fan poc realista aquesta previsió si no hi ha un reforç substancial de personal.
Les entitats, al límit de capacitat
Cooperatives i associacions com Mujeres Pa’lante expliquen que, arran de la primera jornada informativa, les trucades i consultes s’han multiplicat. Aturen dubtes sobre documentació, empadronament o situacions de menors, però també detecten un problema estructural: persones que fa anys que viuen a l’Estat i que no consten enlloc administrativament.
L’experiència recent no ajuda a l’optimisme. La reforma de la llei d’estrangeria del 2025 ja va generar retards importants, amb expedients encallats durant mesos tot i estar correctament presentats. Les entitats temen que la nova regularització provoqui un coll d’ampolla encara més greu.
Demostrar l’arrelament, peça clau
Una part central de la feina informativa consisteix a explicar com es poden acreditar els mesos de permanència exigits. Les entitats insisteixen que documents quotidians com factures, rebuts o matrícules poden ser determinants. Aquesta pedagogia pràctica s’ha revelat imprescindible, especialment entre col·lectius que han viscut en l’economia informal o sense padró.
El cas de la Himig, veïna del Raval, és paradigmàtic. Després d’assistir a una sessió informativa, ha pogut entendre que compleix els requisits i ja prepara la documentació per regularitzar la seva situació i la de la seva família.
La necessitat d’una finestreta única
Des de la Fundació ACSAR es posa el focus en el futur immediat. La regularització atorga permisos d’un any, però què passarà després? Les entitats reclamen una finestreta única que integri tots els tràmits i eviti la dispersió administrativa, facilitant l’accés als drets i reduint la càrrega burocràtica.
També alerten del risc que la regularització es faci servir per derivar persones cap a vies d’arrelament quan el que caldria, en alguns casos, és protecció internacional. La mesura és vista com positiva, però insuficient si no s’acompanya d’un canvi estructural.
Un calendari ajustat i moltes incògnites
El procés s’obrirà previsiblement entre abril i juny del 2026 i s’adreça a persones que ja eren a l’Estat abans del 31 de desembre del 2025. Els permisos permetran treballar des del primer dia, però l’èxit del procés dependrà de la capacitat de l’administració per absorbir la demanda.
La primera mobilització informativa ha estat un avís clar. La regularització desperta esperança, però també exigeix claredat, recursos i voluntat política. Sense això, el risc de frustració és elevat.
