La proposta del govern espanyol per restringir l’accés a les xarxes socials obre un debat de fons sobre prohibir xarxes, llibertats, control tecnològic i vigilància digital. Carles Mateo, en el seu programa Món Digital, ha criticat durament la proposta de Pedro Sánchez
Un debat que va més enllà dels menors
La intenció de prohibir l’accés a les xarxes socials als menors de 16 anys ha estat presentada com una mesura de protecció, però el debat real va molt més enllà. Tal com s’ha analitzat al programa Món Digital de RAB Ràdio, la proposta no arriba sola, sinó que forma part d’un paquet de cinc mesures que afecten directament el funcionament de les plataformes i els drets dels usuaris.
La restricció d’edat és, de fet, el punt menys polèmic. La controvèrsia esclata quan el govern es reserva la capacitat de decidir què és contingut d’odi, què és il·legal i com han de reaccionar les plataformes davant d’aquests continguts, amb responsabilitat penal directa per als seus directius.
Qui defineix què és contingut il·legal?
Un dels punts més sensibles és la voluntat d’atribuir al poder polític la definició dels límits del discurs digital. Segons els criteris exposats, seria el mateix govern qui determinaria quins continguts són il·legals o considerats com a fomentadors de l’odi.
Aquesta concentració de poder genera inquietud perquè trenca l’equilibri entre regulació i llibertat d’expressió. El risc no és només per a les plataformes, sinó també per als usuaris, que poden veure com opinions legítimes passen a ser sancionables en funció d’un criteri polític canviant.
Algoritmes sota sospita
La proposta també introdueix sancions per la suposada manipulació d’algoritmes. Però què vol dir realment manipular un algoritme? Els sistemes que decideixen què veu cada usuari es basen, en gran mesura, en els seus propis interessos, interaccions i preferències.
Exigir transparència absoluta o impedir modificacions en aquests sistemes obre la porta a un control ideològic del flux informatiu. Per garantir aquest control, l’Estat necessitaria accedir al funcionament intern de les plataformes i, indirectament, al comportament digital dels ciutadans.
Verificar l’edat vol dir perdre l’anonimat
Un dels efectes col·laterals més greus seria la fi de l’anonimat a internet. Verificar de manera efectiva que un usuari té més de 16 anys només és possible mitjançant sistemes d’identificació robustos: DNI digital, biometria o verificació constant de la identitat.
Això implica que cada acció a la xarxa podria quedar vinculada a una identitat real. Un canvi estructural que afecta directament la llibertat d’expressió i la privacitat, especialment en xarxes que s’han convertit en una font alternativa d’informació per a molts ciutadans.
Tecnologia que avança sense esperar ningú
Mentre el debat polític se centra en el control, el món digital continua avançant. El sector tecnològic mostra exemples clars de com la innovació va per davant del mercat i de la regulació. Les televisions 8K, per exemple, ja no es fabriquen massivament perquè no hi ha continguts ni infraestructura suficient per justificar-les.
El mateix passa amb l’emmagatzematge de dades. Els nous discs durs de 40 TB, amb previsions d’arribar als 100 TB en pocs anys, responen a una realitat clara: cada vegada generem més informació, més imatges, més vídeos i més dades que cal conservar.
Quan l’ecologia xoca amb la realitat
No tot el progrés és lineal. Un cas aparentment anecdòtic ho demostra: un operador de fibra òptica britànic ha vist com rates es menjaven els seus cables perquè estaven fabricats amb materials biodegradables a base de soja i blat de moro. Una decisió pensada per reduir l’impacte ambiental ha acabat provocant un col·lapse de la infraestructura.
És un exemple clar de com la tecnologia, l’ecologia i la realitat quotidiana no sempre avancen en sintonia.
Apple, subscripcions i intel·ligència artificial
En paral·lel, els grans actors tecnològics redefineixen el mercat. Apple ha apostat per un model de subscripció que integra eines professionals d’edició de vídeo, àudio i imatge, incorporant funcions d’intel·ligència artificial que simplifiquen processos abans reservats a especialistes.
Aquesta tendència redueix la necessitat de maquinari potent i democratitza l’accés a la creació digital, alhora que intensifica la competència amb gegants històrics del sector.
Un debat obert sobre poder i llibertat
El fons de la qüestió no és tecnològic, sinó polític i social. La regulació de les xarxes planteja una pregunta clau: fins a quin punt l’Estat pot intervenir en l’espai digital sense erosionar drets fonamentals? En un entorn on la tecnologia avança imparable, el risc és legislar des de la por i no des del coneixement.
