El tribunal de Luxemburg considera que el procediment dels suplicatoris de Parlament Europeu no va garantir la imparcialitat i tomba una decisió clau que va permetre reactivar les euroordres contra els dirigents independentistes catalans.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha anul·lat la decisió adoptada pel Parlament Europeu el març del 2021 de suspendre la immunitat parlamentària de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. En una sentència feta pública aquest dijous, el tribunal amb seu a Luxemburg considera que el ponent encarregat dels suplicatoris podia ser percebut com a no imparcial, un defecte de fons que invalida tot el procediment.
La decisió del TJUE corregeix així l’actuació de l’Eurocambra, que el 9 de març del 2021 va votar majoritàriament a favor de retirar la immunitat als tres eurodiputats de Junts, a petició del Tribunal Suprem de l’Estat espanyol. Aquella votació, amb 400 vots a favor, 248 en contra i 45 abstencions, va obrir la porta a la reactivació de les euroordres de detenció contra els dirigents independentistes, que havien quedat en suspens quan van adquirir l’escó europeu.
En aquell moment, el Parlament Europeu va avalar l’argument del Suprem segons el qual els fets imputats —relacionats amb el referèndum de l’1 d’Octubre— eren anteriors al mandat europeu i no estaven vinculats a l’activitat parlamentària. Això va permetre a la justícia espanyola tornar a reclamar l’extradició davant els tribunals de Bèlgica i Escòcia, principalment pels delictes de sedició i malversació, en funció de cada cas.
Puigdemont ja va anunciar aleshores que recorreria la decisió davant el TJUE i que sol·licitaria mesures cautelars per preservar la seva immunitat, una estratègia jurídica que culmina ara amb aquesta sentència favorable. El tribunal europeu, a més, contradiu l’opinió expressada el setembre passat per l’advocat general Maciej Szpunar, que havia avalat la retirada de la protecció parlamentària.
La resolució suposa un nou revés per a l’estratègia judicial de l’Estat espanyol a Europa i reforça la tesi dels eurodiputats independentistes, que sempre han defensat que el procediment polític i judicial contra ells ha estat marcat per la manca de garanties i per una voluntat de persecució política disfressada d’acció penal.
