L’experta mundial en IA avisa que la tecnologia facilita “externalitzar” la memòria i pot generar una dependència que empobreixi la capacitat humana de pensar, entendre i decidir.
L’experta internacional en intel·ligència artificial Sol Rashidi ha advertit a Barcelona del risc creixent que la societat delegui el pensament crític a la tecnologia. Rashidi ha fet aquestes reflexions durant una conferència a l’Integrated Systems Europe (ISE), una de les cites globals més rellevants del sector audiovisual i tecnològic, que aquests dies reuneix milers de professionals a la capital catalana.
Segons la tecnòloga, la IA fa “molt fàcil externalitzar la memòria” i això està transformant la manera com les persones processen la informació. “Ja no memoritzem continguts, sinó on trobar-los”, ha afirmat, alertant que aquest canvi cognitiu pot empobrir la capacitat d’anàlisi i comprensió profunda.
De la IA aplicada a la IA agèntica
Rashidi ha explicat que la intel·ligència artificial ha evolucionat en poques dècades a gran velocitat. Primer va ser aplicada, després generativa, i ara avança cap a una fase agèntica, en què els sistemes poden actuar i prendre decisions sense supervisió humana directa. Aquest salt qualitatiu, ha advertit, obliga a repensar el paper de les persones dins de les organitzacions i de la societat en general.
Durant una xerrada d’uns cinquanta minuts, l’experta ha fet una crida a “no perdre’s a un mateix” en un context en què la tecnologia redueix l’esforç cognitiu. Ha posat com a exemple la dependència dels GPS, una eina útil que, amb el temps, ha debilitat habilitats bàsiques d’orientació. Amb la IA, ha dit, el risc és encara més gran perquè afecta directament el raonament.
Pensament crític i empatia, el valor humà
Un dels conceptes que Rashidi ha repetit amb més insistència ha estat el de pensament crític. Segons ha remarcat, la IA pot copiar patrons i continguts, però no entendre’ls. L’entusiasme actual per aquesta “joguina nova”, ha advertit, no pot fer oblidar les conseqüències estructurals que tindrà sobre la civilització.
En aquest sentit, ha subratllat la importància de les capacitats humanes insubstituïbles: la lectura del llenguatge no verbal, l’empatia i la connexió emocional. “Només nosaltres podem entendre realment què passa dins d’una sala”, ha afirmat davant d’un auditori ple de professionals del sector audiovisual i tecnològic.
Una trajectòria pionera dins la IA corporativa
Rashidi és considerada una de les veus més autoritzades en IA aplicada a l’empresa. Va ser la primera Chief AI Officer per a entorns corporatius l’any 2016, acumula nou patents i ha ocupat càrrecs executius en grans multinacionals, incloent empreses del Fortune 100. La seva carrera en IA va començar amb el llançament de Watson, el sistema d’IBM que el 2011 va derrotar els millors concursants del programa televisiu nord-americà Jeopardy!.
Des d’aleshores, ha liderat més de 200 desplegaments d’IA en grans corporacions. Aquesta experiència li permet defensar una visió molt allunyada del discurs tecnoutòpic: per a Rashidi, el repte de la IA no és tecnològic, sinó operatiu, regulador i humà. “La IA no és una eina, és un nou model de treball”, ha resumit.
Amplificar les persones, no substituir-les
Segons Rashidi, l’objectiu de la intel·ligència artificial hauria de ser amplificar la intel·ligència humana, no substituir-la. Ha recordat que la IA es va crear per assumir tasques repetitives, brutes o perilloses, i permetre que les persones es concentressin en la creativitat, la resolució de problemes i el pensament estratègic. Fer el camí invers, ha dit, és un error de base.
En aquest context, ha alertat del risc que moltes empreses substitueixin talent jove per sistemes d’IA. A curt termini pot semblar eficient, però a llarg termini pot generar un buit greu: professionals sense experiència suficient per supervisar agents d’IA autònoms i distingir quins resultats són fiables i quins no.
Regulació, límits i cursa global
Preguntada sobre la regulació, Rashidi s’ha mostrat escèptica amb una normativa global. Ha defensat que cada país i regió avança a ritmes diferents i que sempre hi haurà estats disposats a no aplicar restriccions per no quedar enrere. Ha comparat aquesta dinàmica amb la cursa espacial del segle XX, marcada per la competició i la por a perdre lideratge.
Tot i definir-se com a “cautelosament optimista”, Rashidi ha conclòs amb un advertiment clar: les decisions que es prenen avui sobre com s’utilitza la IA no tenen efectes immediats, sinó conseqüències profundes a llarg termini. “Cal ser part de la solució”, ha sentenciat, “i més que mai, mantenir el pensament crític”.
