L’ajuda per als anys 2026 i 2027 exclou l’ús d’actius russos congelats i condiciona la despesa militar a la compra d’armament europeu.
Els estats membres de la Unió Europea han certificat aquest dimecres l’acord polític necessari per activar un macropréstec de 90.000 milions d’euros per a Ucraïna, destinat a cobrir les necessitats financeres del país durant els anys 2026 i 2027. El vistiplau s’ha formalitzat en una reunió d’ambaixadors a la capital comunitària, Brussel·les, en què 24 dels 27 estats membres han donat suport a la proposta.
El mecanisme preveu un finançament mitjançant l’emissió de deute comú europeu, amb el pressupost comunitari com a garantia, i descarta explícitament recórrer als actius russos congelats. Hongria, Eslovàquia i la República Txeca han quedat fora de l’acord, tal com ja havien avançat en fases prèvies de la negociació.
Continuïtat del suport europeu més enllà del 2026
L’acord dona continuïtat a la cimera de líders europeus celebrada a finals del 2025, una trobada que es va allargar més de setze hores i que va permetre desbloquejar la fórmula política per garantir el suport financer a Kíiv i les sancions a Rússia més enllà del primer trimestre del 2026.
Aquella reunió va fixar el marc general per assegurar un flux d’ajuda estable a Ucraïna sense comprometre l’equilibri pressupostari dels estats membres ni obrir el debat jurídic sobre l’ús dels actius russos immobilitzats a l’inici de la invasió ordenada per Vladímir Putin.
Dues línies de finançament diferenciades
El macropréstec es dividirà en dues grans línies. Una primera partida de 30.000 milions d’euros es destinarà a garantir suport financer estable a l’Estat ucraïnès, amb l’objectiu de reforçar la seva capacitat pressupostària i assegurar el funcionament de les estructures bàsiques del país.
La segona línia, de 60.000 milions d’euros, s’orientarà a reforçar les capacitats industrials i de defensa d’Ucraïna, així com a la provisió directa d’equipament militar. Aquesta part del préstec incorpora condicions específiques imposades pels estats membres.
Condicions per a la despesa en defensa
Pel que fa a la despesa militar, l’acord estableix que Ucraïna només podrà adquirir equipament, amb càrrec al macropréstec, a empreses de la Unió Europea, del mateix territori ucraïnès o de països de l’espai EEA-EFTA, que inclou Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa.
Només en el cas que les necessitats militars requereixin de manera urgent productes de defensa no disponibles dins d’aquest àmbit, s’activaran derogacions puntuals. Aquestes excepcions hauran d’estar degudament justificades i limitades en el temps.
Un retorn condicionat a les reparacions de guerra
Un dels elements més singulars de l’acord és el mecanisme de retorn del préstec. Segons el document validat pels estats membres, Ucraïna només haurà de començar a retornar els fons quan Rússia hagi pagat reparacions de guerra al país.
En qualsevol cas, la mesura no tindrà impacte en les aportacions pressupostàries dels estats que han decidit no participar en el programa, un punt clau per mantenir el consens polític dins de la Unió.
Els pròxims passos institucionals
Amb la certificació política dels estats membres, el següent pas serà que el Parlament Europeu fixi la seva posició per obrir la negociació interinstitucional. Un cop completat aquest tràmit, es podrà tancar la proposta definitiva.
Si el calendari es compleix, el primer desemborsament del macropréstec podria arribar a inicis del segon trimestre del 2026, consolidant un nou instrument de suport europeu a Ucraïna basat en deute comú i en el reforç de la indústria de defensa europea.
