La veu d’un dels oncòlegs catalans amb més projecció internacional, Joaquim Bellmunt, posa en valor el sistema públic de salut i alerta dels límits pressupostaris que condicionen l’accés als nous tractaments contra el càncer
El doctor Joaquim Bellmunt, primer metge format a Catalunya que ha estat nomenat catedràtic a la Universitat de Harvard, defensa amb contundència la qualitat del sistema sanitari català, en una entrevista a l’Agència Catalana de Notícies. Des dels Estats Units, on exerceix com a referent internacional en oncologia, assegura que Catalunya compta amb professionals d’alt nivell i una sanitat pública que funciona, però adverteix que les principals limitacions no són mèdiques sinó econòmiques.
Amb motiu del Dia Mundial del Càncer, Bellmunt ofereix una mirada comparada entre dos models sanitaris radicalment diferents i reflexiona sobre els avenços i els reptes pendents en la lluita contra una malaltia que continua tenint un fort impacte social i emocional.
Una sanitat pública sòlida, amb recursos limitats
Des de la seva experiència a l’altra banda de l’Atlàntic, Bellmunt destaca l’accés universal com un dels grans actius del sistema català. La formació dels professionals, el nivell de l’oncologia clínica i la capacitat de treball en xarxa situen la sanitat catalana en una posició destacada dins l’entorn europeu.
Tanmateix, assenyala que el sistema es troba tensionat per l’elevat cost dels nous fàrmacs oncològics. El problema no és la manca de coneixement ni de talent, sinó la dificultat per assumir econòmicament tractaments cada cop més sofisticats i cars. Aquesta realitat obliga les organitzacions sanitàries a prioritzar, ajustar pressupostos i prendre decisions complexes.
El retard en l’accés als nous medicaments
Un dels punts crítics que subratlla l’oncòleg és el temps que transcorre entre l’aprovació d’un medicament i la seva incorporació al sistema públic. Aquest decalatge pot arribar a ser d’un any i mig o dos, un període llarg per a pacients amb patologies greus.
Durant aquest temps, l’accés als nous tractaments sovint queda restringit a assajos clínics o a vies excepcionals. En contrast, el model nord-americà permet una incorporació molt més ràpida de les innovacions, però ho fa a costa d’un sistema profundament desigual, on l’atenció depèn en gran mesura de la capacitat econòmica i de la cobertura asseguradora.
Bellmunt resumeix aquesta diferència amb una idea clara: als Estats Units, qui pot pagar accedeix abans; a Catalunya, l’objectiu és repartir els recursos de manera més equitativa, encara que això impliqui limitacions.
Del mite de la cura a la cronicitat del càncer
Lluny de promeses simplistes, Bellmunt recorda que el càncer no és una sola malaltia, sinó moltes. Per això, l’objectiu realista de la recerca actual no és tant trobar una cura única com convertir molts tipus de càncer en malalties cròniques.
Els avenços en prevenció, diagnòstic precoç i tractament han permès augmentar la supervivència i millorar la qualitat de vida de molts pacients. Avui, en molts casos, conviure amb el càncer durant anys és una possibilitat real.
Biòpsia líquida i detecció precoç
Entre els camps amb més projecció, Bellmunt destaca la biòpsia líquida. A partir d’un simple test de sang, aquesta tècnica permet detectar ADN tumoral circulant i identificar tumors de manera molt precoç i no invasiva.
A més, ofereix una eina clau per fer seguiment de l’evolució del tumor. Les cèl·lules canceroses tenen una gran capacitat de mutació i resistència, i la biòpsia líquida pot ajudar a detectar canvis que obliguin a ajustar el tractament abans que la malaltia torni a progressar.
Nous tractaments, nous escenaris
L’oncologia actual disposa d’un ventall terapèutic molt més ampli que fa unes dècades. A la quimioteràpia, la radioteràpia i la cirurgia s’hi han afegit estratègies com la immunoteràpia, que activa el sistema immunitari del pacient, o les dianes terapèutiques, que ataquen característiques moleculars específiques del tumor.
La combinació d’aquests enfocaments ha canviat el pronòstic de molts càncers i ha obert escenaris abans impensables, tot i que també ha incrementat la complexitat i el cost dels tractaments.
De Catalunya a l’elit mèdica mundial
Nascut a Sabadell el 1959, Joaquim Bellmunt es va formar a la Universitat Autònoma de Barcelona i va fer la residència a l’Hospital Vall d’Hebron. Després de passar per l’Hospital del Mar, va iniciar una trajectòria internacional que el va portar a dirigir un centre de referència en càncer genitourinari als Estats Units.
Abans d’exercir-hi, va haver de tornar a examinar-se de Medicina, ja que el sistema nord-americà no convalida automàticament els títols estrangers. Una experiència exigent que defineix com dura però formativa.
El seu nomenament com a catedràtic de Harvard simbolitza el reconeixement a una trajectòria que combina excel·lència científica i una defensa clara del valor de la sanitat pública.
