Món Digital, el programa de tecnologia de RAB Ràdio que presenta Carles Mateo, ha tornat a dibuixar un panorama clar: la tecnologia avança més ràpid que el debat social, polític i ètic que l’hauria d’acompanyar.
Robots industrials: el nou Atlas entra a les fàbriques
Boston Dynamics ha presentat una nova versió del seu robot Atlas, pensat específicament per a l’entorn industrial. Amb una alçada d’1,90 metres, un pes de 90 quilos i una capacitat de càrrega de fins a 50 quilos, el robot pot col·locar peces a més de dos metres d’alçada i treballar durant quatre hores seguides abans de substituir la bateria i continuar.
La gran diferència respecte a altres robots humanoides és la seva mobilitat extrema: articulacions que giren sobre si mateixes i moviments impossibles per a un cos humà. Atlas ja està sent provat a fàbriques de Hyundai, amb l’objectiu explícit d’assumir tasques de muntatge de vehicles.
El debat és inevitable. Sindicats i treballadors alerten de la substitució directa de llocs de feina, mentre que des del sector tecnològic es defensa que es tracta d’un pas més del progrés industrial. La pregunta continua oberta: quin serà el lloc dels humans en aquestes cadenes de producció?
Robots a casa: LG prepara l’assistent domèstic
El futur domèstic també s’acosta ràpid. LG ha presentat al CES 2026 el seu Cloid, un robot amb intel·ligència artificial pensat per fer tasques de la llar: rentar, plegar roba i, a mitjà termini, assumir bona part del treball domèstic.
No camina com un humanoide clàssic, sinó que es desplaça sobre una plataforma amb rodes —més proper a un electrodomèstic intel·ligent que no pas a una figura humana. LG ja el concep com un producte de consum, fet que obre un altre debat: què passarà amb els llocs de treball vinculats a les cures i la neteja?
Conills robot contra pitons invasores
A Florida, la tecnologia s’ha posat al servei de la gestió ambiental. Davant la proliferació de pitons invasores que amenacen la fauna local, s’ha posat en marxa un projecte insòlit: conills-robot recoberts de peluix que actuen com a esquer.
Aquests robots detecten les serps i envien la seva localització als equips humans perquè les retirin. Una solució tecnològica per a un problema creat, en origen, per la irresponsabilitat humana amb espècies exòtiques.
Amazon: Corea del Nord dins l’empresa
Un dels casos més inquietants de la setmana té com a protagonista Amazon. La companyia va descobrir que havia contractat un enginyer que, tot i afirmar que treballava des dels Estats Units, operava en realitat des de Corea del Nord.
La detecció no va venir d’una auditoria clàssica, sinó d’un detall microscòpic: un retard de només mil·lèsimes de segon en les pulsacions de teclat, suficient per revelar que les connexions travessaven mig planeta. Un exemple clar de fins a quin punt la guerra digital i l’espionatge tecnològic ja formen part del dia a dia de les grans corporacions.
Cirurgia cerebral sense obrir el crani
La tecnologia no només inquieta, també salva vides. L’equip de neurocirurgia del Parc Taulí, a Sabadell, ha aconseguit operar un pacient de 28 anys al cervell sense obrir el crani.
La intervenció s’ha fet accedint al cervell a través de la cavitat ocular, utilitzant models en 3D per planificar el recorregut. Una fita mèdica que redueix riscos, temps de recuperació i agressivitat quirúrgica, i que situa la sanitat catalana en l’avantguarda internacional.
Vacuna contra el VIH: ciència africana malgrat els obstacles
En l’àmbit de la salut global, el Consorci Brilliant —format per científics africans— ha aconseguit continuar els assajos d’una vacuna contra el VIH tot i la retirada d’ajudes dels Estats Units després de l’arribada de Donald Trump al poder.
El projecte tira endavant amb recursos propis, un fet que reforça la recerca local i obre una escletxa d’esperança en la lluita contra una malaltia que, dècades després, continua sense una solució definitiva.
Memòria eficient: menys energia als centres de dades
El programa s’ha tancat amb una notícia clau per al futur energètic digital. SK Hynix ha desenvolupat mòduls de memòria DDR5 de 256 GB certificats per Intel, pensats per a servidors amb processadors Xeon.
Aquests mòduls poden reduir fins a un 18% el consum energètic dels centres de dades, amb un impacte directe en costos i en la petjada ambiental d’infraestructures clau per a la intel·ligència artificial i internet.
