La Comissió Europea prepara un nou full de ruta migratori que preveu l’ús d’IA en el control de fronteres, l’enduriment dels visats i més poder per a Frontex, mentre evita posicionar-se sobre la regularització impulsada pel govern de l’Estat espanyol.
Control de fronteres reforçat per la IA. Brussel·les ha fet un pas més en l’enduriment de la seva política migratòria. La UE vol incorporar intel·ligència artificial en el control de les fronteres exteriors amb l’objectiu declarat de reforçar la vigilància, accelerar la presa de decisions i frenar les arribades de migrants. La proposta forma part d’una nova estratègia impulsada per l’executiu que presideix Ursula von der Leyen, presentada aquest dijous.
El full de ruta consolida una tendència ja visible els darrers anys: més control tecnològic, més externalització de fronteres i un marge d’acció ampliat per a les agències europees. Tot plegat, en un context de pressió política creixent sobre la migració irregular i amb els estats membres reclamant instruments “més eficients” per gestionar l’asil i els retorns.
IA per analitzar dades i detectar patrons migratoris
Segons la CE, la intel·ligència artificial s’utilitzaria per analitzar grans volums de dades, identificar tendències a les fronteres exteriors i reforçar els processos d’identificació. L’executiu comunitari defensa que aquestes eines permetrien millorar “la qualitat, la coherència i la rapidesa” de les decisions administratives en matèria d’asil i migració, així com contribuir a la lluita contra el tràfic il·lícit de persones.
Brussel·les insisteix que l’ús d’aquestes tecnologies hauria de fer-se amb garanties de seguretat i eficiència, però el debat sobre els límits ètics i legals de la intel·ligència artificial en el control fronterer torna a situar-se al centre del projecte europeu.
Silenci sobre la regularització a l’Estat espanyol
En paral·lel a la presentació del pla, la Comissió Europea ha evitat valorar la regularització de mig milió de persones migrants pactada entre el govern de Pedro Sánchez i Podem. El comissari europeu de Migració, Magnus Brunner, s’ha limitat a recordar que es tracta d’“una competència dels estats membres”.
“Parlem de persones que ja es troben dins d’un estat de la UE. Cada estat decideix com aborda la migració legal i les necessitats de mà d’obra”, ha afirmat Brunner, marcant distàncies entre la política comunitària de control de fronteres i les decisions internes de l’Estat espanyol.
Més acords amb tercers països i externalització del control
L’estratègia també reforça la denominada “diplomàcia migratòria”, amb l’objectiu d’intensificar els acords amb tercers països perquè frenin les sortides cap a territori comunitari. Brussel·les posa com a exemple els pactes ja existents amb Tunísia o Líbia i planteja ampliar-los oferint inversions, cooperació sectorial o acords comercials com a incentiu.
Aquesta línia s’emmarca en l’aposta de la UE per desplaçar el control migratori més enllà de les seves fronteres, una estratègia que ha generat crítiques per la situació dels drets humans als països socis.
Frontex, amb més marge dins i fora de la UE
Un altre dels pilars del pla és el reforç del paper de Frontex. La Comissió proposa revisar el reglament de l’agència aquest mateix any per permetre-li operar tant dins com fora del territori de la UE, especialment en la gestió dels retorns i les deportacions.
La mesura s’afegeix a decisions recents com l’aval, el desembre passat, a la creació de centres de deportació fora de la Unió per a persones amb ordres d’expulsió, incloent-hi trasllats a països considerats “segurs” encara que no siguin els d’origen.
Enduriment de la política de visats
Finalment, Brussel·les vol tocar una altra palanca clau: els visats. La Comissió preveu revisar el Codi de Visats de la UE el 2026 per introduir canvis que permetin suspendre, denegar o restringir visats en resposta a “accions hostils” de tercers països que, segons la UE, posin en risc la seva seguretat.
Els visats es conceben així com un instrument de pressió política, especialment en casos de manca de cooperació en els retorns o readmissions. El paquet inclou també noves mesures contra el frau documental, amb definicions harmonitzades i sancions comunes a escala europea.
Un comentari