Cent anys després de la seva fundació, el Casal Català de Montevideo continua sent molt més que una entitat cultural: és memòria viva, refugi de llengua i tradició, i un dels pilars de la Catalunya exterior a l’Amèrica del Sud.
El 29 de gener de 1926, un grup de catalans marcadament catalanistes va decidir escindir-se del Centre Català de Montevideo per crear un espai propi, inequívocament compromès amb la llengua, la cultura i la identitat nacionals. Així naixia el Casal Català de Montevideo, impulsat per Ramon Panedas, Albà Rosell i Llongueras, Antoni Duró, Joan Oliver, Joan Flo, Francesc Pla i Lluís Castelló. No era només una entitat recreativa: era una declaració d’intencions.
Un casal amb vocació política i cultural
Des dels primers anys, el Casal va esdevenir punt de trobada per a la migració catalana i, més endavant, espai de resistència democràtica durant la Guerra Civil i el llarg període de la dictadura franquista. El 1936, l’entitat va organitzar el Congrés de Catalans de les Repúbliques del Plata, consolidant Montevideo com un node central del catalanisme a l’exili.
L’assassinat de Lluís Companys va marcar profundament la trajectòria del Casal. L’entitat va constituir un comitè d’homenatge que, any rere any, va mantenir viva la memòria del president afusellat. El punt culminant arribaria el 1944, amb la inauguració d’una plaça Lluís Companys a Montevideo i d’un monument obra de l’escultor Joan Serra. Un gest de país, en terra estrangera, quan a casa la memòria era perseguida.
Jocs Florals, llengua i continuïtat
El compromís amb la cultura catalana es va fer també tangible amb l’organització dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a Montevideo els anys 1949 i 1963, en ple exili. El Casal no només preservava la llengua: la projectava, la celebrava i la posava al centre de la vida comunitària.
Aquesta continuïtat es reflecteix en la seva estructura interna. Ja el 1990, l’entitat aplegava més de 250 socis, comptava amb biblioteca en català, grup teatral i esbart dansaire. Des de 1954, la revista Manelic, escrita íntegrament en català, actua com a portaveu oficial del Casal, amb continguts literaris, històrics i informatius que documenten dècades de vida associativa.
Sant Joan: de tradició catalana a festa d’un país
Si hi ha un element que singularitza el Casal Català de Montevideo és la Nit de Sant Joan. Cada 24 de juny, la plaça José Pedro Varela s’omple de foc, música, gastronomia i rituals. El que va començar com una celebració de la comunitat catalana s’ha convertit en una festa de ciutat —i de país—, amb una participació que supera les 5.000 persones. És l’únic casal del món que pot dir que ha fet universal una festa catalana fins a integrar-la plenament en el calendari popular uruguaià.
Memòria preservada, país documentat
El 2016, el Casal va viure un moment clau amb el tractament i digitalització del seu arxiu, en el marc del Projecte Casals Catalans impulsat per Arxivers sense Fronteres, amb el suport del Departament de Cultura. La documentació —testimoni de migració, exili i activisme cultural— forma avui part del fons de l’Arxiu Nacional de Catalunya, accessible en línia.
Present i futur: un centenari amb mirada renovada
Des del juny del 2024, el Casal està presidit per Sarita Figueras, al capdavant d’una junta amb una mirada renovada i clarament feminista. Projectes com Som història, que recull testimonis de famílies catalanes arrelades a Montevideo, connecten passat i present amb una voluntat clara de transmissió intergeneracional.
Aquesta vitalitat ha estat reconeguda institucionalment pel govern de Montevideo que ha anunciat que el declararà entitat d’interès cultural de la ciutat coincidint amb el centenari del 2026, amb el compromís de col·laborar activament en els actes commemoratius.
Cent anys després
Cent anys després de la seva fundació, el Casal Català de Montevideo continua demostrant que la Catalunya exterior és una extensió viva del país. Un casal que ha estat refugi, trinxera cultural, arxiu de memòria i festa popular. I que avui, amb la mateixa convicció de 1926, continua fent país a l’altra banda de l’Atlàntic.
