El conseller Duch i el ministre Albares oficialitzen que Catalunya serà membre associat de la UNESCO i de l’Organització Mundial del Turisme. Un pas clau en l’acció exterior i la projecció internacional del país.
Catalunya tindrà un seient com a membre associat tant a la UNESCO com a l’Organització Mundial del Turisme després que el conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, i el ministre d’Afers Exteriors de l’Estat espanyol, José Manuel Albares, hagin signat aquest dilluns l’acord que ho fa efectiu. La signatura s’ha produït en una reunió a Madrid i formalitza dos compromisos inclosos en el pacte d’investidura entre el PSOE i Junts.
La rúbrica del document dona caràcter oficial i operatiu a la presència catalana en dos organismes clau del sistema multilateral. No és un anunci ni una declaració d’intencions: l’acord estableix el marc jurídic i polític perquè el nostre país pugui participar com a membre associat en els espais de treball, programes i òrgans corresponents.

Què implica ser membre associat?
La fórmula de “membre associat” no equival a l’estatus d’estat sobirà, però sí que obre portes rellevants: participació en òrgans de treball, accés a programes i capacitat d’influència en l’agenda. En el cas de la UNESCO, això pot reforçar la projecció del patrimoni, la llengua i la cultura catalanes. En el de l’Organització Mundial del Turisme, permet situar Catalunya en el debat sobre models turístics sostenibles, governança del sector i dades globals.
Context polític i lectura exterior
El moviment s’emmarca en l’estratègia de l’executiu de Pedro Sánchez per refer ponts amb Junts després de tensions recents, però també en una tendència més àmplia: la normalització d’una acció exterior catalana amb canals propis dins del sistema internacional. Per al Govern, és una oportunitat de diplomàcia sectorial; per a la diàspora catalana, una finestra per reforçar la presència del país en espais on es decideixen estàndards i narratives globals.






2 comentaris