Una recerca impulsada per l’Ajuntament de l’Arboç i liderada pel Taller Avall situa l’origen dels gegants al segle XVII, gairebé dos-cents anys abans del que es tenia documentat, i obre un nou escenari sobre l’antiguitat del fet geganter a Europa.
Un estudi impulsat per l’Ajuntament de l’Arboç i liderat pel Taller Avall apunta que els gegants vells de l’Arboç són les peces festives més antigues que es conserven a Europa. La investigació desmunta la data tradicional de 1827 i situa l’origen dels busts entre els anys 1650 i 1670, gairebé dos segles abans del que indicaven les primeres referències documentals.
Uns busts barrocs reaprofitats com a gegants
La recerca conclou que els caps dels gegants provenen del retaule de l’església de Sant Julià i que corresponen a dues figures dels copatrons del municipi. El retaule és obra de l’escultor barroc Domènec Rovira el Major. En concret, el gegant Chabrán hauria estat originàriament la figura de Sant Justí, mentre que la geganta Llúcia representaria santa Victòria. Les peces van ser creades com a imatges religioses i, en un moment encara no aclarit, arrencades del retaule, dessacralitzades i col·locades damunt de cossos de gegants.
Per arribar a aquestes conclusions, els investigadors han combinat proves de raigs X, realitzades a mitjans del 2024 al Centre Mèdic Quirúrgic de Reus, amb un procés de restauració i una recerca documental que s’ha allargat durant dos anys. L’anàlisi de la morfologia, del tipus de fusta i de l’estil artístic ha estat clau per descartar una creació del segle XIX i confirmar una cronologia pròpia del barroc del segle XVII. Això atorga als gegants vells de l’Arboç prop de 400 anys d’història continuada.
Els gegants a Europa i el caràcter excepcional del cas arbocenc
El fet geganter no és exclusiu de Catalunya. Arreu d’Europa hi ha tradicions documentades de gegants vinculades, sobretot, a les processons del Corpus Christi i a celebracions cíviques i religioses. A Flandes i a Bèlgica, per exemple, es conserven gegants documentats a partir del segle XVI, com els d’Ath o els d’Anvers, mentre que a França, Itàlia o Anglaterra la presència de figures gegantines es consolida sobretot entre els segles XVII i XVIII. A Sicília, els gegants Mata i Grifone de Messina són un dels exemples més coneguts del sud d’Europa.
Tot i això, la major part d’aquests gegants europeus han estat recreats, refets o substituïts al llarg dels segles, i no conserven peces originals tan antigues com les de l’Arboç. En aquest context, el cas arbocenc destaca no només per la seva cronologia, sinó per la conservació dels busts originals del segle XVII, reaprofitats com a elements festius. Segons els investigadors, aquesta continuïtat material és excepcional i situaria els gegants vells de l’Arboç com els més antics conservats a escala europea.
Incògnites pendents i projecció patrimonial
La descoberta obre encara diverses incògnites, com ara qui va ordenar despenjar les figures del retaule i amb quin objectiu es van dessacralitzar, així com el destí de les altres dues figures dels copatrons del municipi. Malgrat aquestes preguntes obertes, la troballa ha estat molt ben rebuda tant pel consistori com per la colla gegantera. L’alcalde de l’Arboç, Joan Sans, ha destacat que la descoberta “col·loca el municipi al mapa de la cultura popular europea”, mentre que des de la colla asseguren que suposarà un impuls per a la cultura local.
Les conclusions de l’estudi s’han presentat aquest dissabte a l’església del municipi. A partir d’ara, els gegants vells de l’Arboç restaran exposats de manera permanent a la Casa de la Cultura, on s’explicarà el seu valor patrimonial, històric i cultural, no només en clau local o catalana, sinó també europea.
