Intervencions militars sense relat, amenaces a països sobirans, una Europa submisa i una Catalunya atrapada en el bucle del finançament i les infraestructures. El politòleg Robert González i el periodista Germà Capdevila disseccionen al primer El gra i la palla de l’any un 2026 que comença amb olor de crisi sistèmica.
Les dues cares habituals d’El Gra i la Palla, el programa de política, anàlisi i debat de RAB Ràdio, el politòleg Robert González i el periodista Germà Capdevila posen paraules —i advertiments— a un inici de 2026 marcat per l’acceleració del conflicte, la impunitat imperial i el col·lapse de les estructures polítiques i d’infraestructura. Al primer programa de l’any d’El gra i la palla, el debat avança des de Veneçuela fins a Catalunya, passant per Groenlàndia, l’Iran i el paper erràtic d’Europa, amb una tesi de fons clara: el món ha entrat en una fase de desordre sense maquillatge.
Veneçuela: la fi del relat i la intervenció despullada
González ho expressa sense embuts: “Els Estats Units s’han passat el dret internacional per on han volgut i han segrestat el president d’un país sobirà”. Per al politòleg, la intervenció a Veneçuela marca un punt d’inflexió perquè ja no es busca ni tan sols una coartada moral. Capdevila ho completa: “Abans es construïa un relat per justificar les accions; ara es diu senzillament ‘ho fem pel petroli’ i prou”. Tots dos coincideixen que el cas deixa en evidència la dreta europea i el relat mediàtic del frau electoral.
Groenlàndia: amenaça a la sobirania i crisi a l’OTAN
L’obsessió nord-americana per Groenlàndia és, segons González, “una agressió doble: al dret d’autodeterminació groenlandès i a la sobirania danesa”. Capdevila hi afegeix el factor geopolític: Europa està atrapada en la seva dependència militar i “no està en condicions de dir ‘marxeu’ perquè té Putin a l’est acaronant el gatet”.
Iran i l’Orient Mitjà: revoltes, repressió i hipocresia
Sobre l’Iran, González és taxatiu: “La solució no pot venir d’una altra ingerència estrangera”. Capdevila apunta que, tot i la repressió, una intervenció directa és poc probable, però alerta de les “intervencions quirúrgiques” que perpetuen el caos. El fil conductor torna a ser el mateix: recursos energètics i pobles que paguen el preu.
Europa: submissió i absència de lideratge
“El paper de la Unió Europea és gris i submís”, resumeix González, mentre Capdevila recorda que el continent arrossega una herència de bases militars que limita qualsevol autonomia real. El resultat és una Europa que abaixa el cap davant d’un “xèrif mundial” cada cop més imprevisible.
Catalunya: finançament, Rodalies i desafecció
Quan el debat aterra a casa, el diagnòstic és igualment dur. “La història es repeteix, però ja com a tragèdia”, diu González sobre Rodalies i l’accident de Gelida. Capdevila qüestiona la fe cega en el nou acord de finançament: “Es presenta com si els diners ja fossin al compte, quan la història ens mostra l’Estat mai no compleix els seus compromisos amb Catalunya”. Tots dos alerten que aquest desgavell alimenta la desafecció i reforça les opcions extremes.
L’any es presenta complicat
Del Carib al Vallès, el patró és el mateix: menys sobirania, més imposició i una ciutadania que comença a perdre la paciència. El gra i la palla no ofereix solucions fàcils, però sí una lectura incòmoda: el desordre actual no és una excepció, sinó el nou marc.
