Eduardo Tábara, fill del pintor, aplega l’arxiu documental de la vida i obra del seu pare
Enrique Tábara va ser un artista equatorià, nascut a Guayaquil el 1930 que, amb tan sols 25 anys, va arribar a Barcelona per estudiar a l’Escola Llotja, i créixer en el món de les arts plàstiques. A l’any següent ja exposava a museus i espais culturals d’arreu d’Europa. A banda de viure a Barcelona, el seu periple per Europa el va portar a Àustria, Alemanya, Portugal o Suïssa.
L’any 2015 es va crear la Fundació Enrique Tábara, amb l’objectiu de preservar l’obra i la memòria de l’artista. El president és Eduardo Tábara, el fill del pintor, ja que es sent amb el deure de “tirar endavant el seu llegat”. És una tasca que es fa amb “molt amor, molt treball, però sempre hi ha d’haver una organització al darrera que pugui protegir”. I és que a banda de la part positiva, com poden ser les exposicions, també existeix la cara negativa en les falsificacions de les obres i, per aquest motiu, cal protecció.
La Fundació està creant l’Arxiu Documental, un treball d’investigació històrica liderat per Mónica Espinel de Reich, directora d’art de la Fundació; el crític i investigador, Joan Gil i Gregorio; i el propi Eduardo Tábara. “L’amor a un pare em té aquí treballant en la seva història, en que la gent rendeixi homenatge a qui va ser un gran mestre”, afirma el fill de l’artista, el qual defineix el seu pare com a “mestre de l’art modern llatinoamericà, referent de molts artistes”, que també va ser un referent en “l’informalisme espanyol i surrealisme”.
Com a persona, emanava “una aura i una energia increïbles” que feien venir “ganes d’abraçar-lo”, el mateix sentiment que inspira la seva obra, de la qual Eduardo Tábara en destaca les formes piramidals perquè li agradaven molt “com receptores d’energia”. El pintor també tenia interès per les cultures ancestrals com els maies.
Origen i evolució del projecte
La pandèmia va estroncar una exposició d’Enrique Tábara, que es va acabar convertint en un homenatge post mostem l’any 2022 a la Factoria Terrassa Cultural. L’exposició va generar molt d’interès per la figura del pintor i va “refrescar la memòria de la crítica mundial”.
Al tenir l’oportunitat d’exposar a Washington, des de la Fundació es va començar a gestar la idea de recopilar tota la documentació existent d’Enrique Tábara. Es va separar per fases segons l’àrea geogràfica, de manera que la primera fase abasta Amèrica i la segona, Europa.
Fruit de la primera fase han sorgit publicacions com ‘En la era de los dioses: la huella ancestral de Enrique Tábara’, i s’està treballant en una nova publicació, més centrada en les troballes de documentació a Europa. Eduardo Tábara es mostra satisfet del seu pas per Catalunya i d’haver trobat “joies” com el catàleg original de l’homenatge al surrealisme, convocat per André Bretón, on Enrique Tábara representa el pavelló espanyol al costat d’artistes com Salvador Dalí o Joan Miró.
L’objectiu és tenir un repositori exhaustiu de tota l’obra, que es pugui compartir amb el món després de 72 anys de carrera artística.
El president de la Fundació, destaca el suport que ha rebut per tirar endavant amb la recopilació del llegat del seu pare, i les sinergies amb ALMA, l’Associació de Llegats de la Modernitat Americana. Ho defineix com un grup d’amics amb qui “intercanviar experiències” del viscut, bo i dolent, d’agrupar llegats. En aquests moments són 42 membres de 14 països diferents d’América Latina.
