MÓN

La UE i l’Índia, a les portes d’un acord històric que pot redefinir l’economia global

La Unió Europea està a punt de tancar un acord de lliure comerç amb l’Índia que crearia un mercat de 2.000 milions de persones i gairebé el 25% del PIB mundial.

“Som a les portes d’un acord comercial històric. Alguns l’anomenen la mare de tots els acords”, ha afirmat Ursula Von der Leyen. El motiu és clar: el pacte UE–Índia crearia un mercat de 2.000 milions de persones, amb un pes proper al 25% del PIB mundial. Dit d’una altra manera: un de cada quatre euros que es generen al món quedaria, directa o indirectament, dins d’aquest espai comercial.

Per situar-nos: què és aquest acord i per què arriba ara

Les negociacions entre la Unió Europea i Índia no són noves. Fa anys que Brussel·les i Nova Delhi exploren un tractat de lliure comerç, però fins ara els interessos divergents, les reticències polítiques i les dificultats tècniques havien impedit un acord real.

El context ha canviat. I molt. Europa viu un moment de replantejament profund del seu model econòmic i de les seves dependències externes. La pandèmia va evidenciar la fragilitat de les cadenes de subministrament; la guerra d’Ucraïna va posar sobre la taula la dependència energètica; i el retorn de Donald Trump a la presidència dels Estats Units ha reobert l’escenari de guerres comercials, aranzels i decisions unilaterals.

Davant d’aquest panorama, Brussel·les ha pres una decisió estratègica: diversificar aliances i reduir riscos. I aquí és on l’Índia entra en joc amb força.

L’Índia com a soci clau del segle XXI

L’Índia no és només un país immens en població. És una de les economies més dinàmiques i amb més projecció de creixement del món, amb una indústria en expansió, un sector tecnològic cada cop més potent i una classe mitjana que no para de créixer.

Per a Europa, l’Índia representa tres oportunitats clares. La primera, econòmica: accés preferent a un mercat gegantí per a empreses europees. La segona, geopolítica: reforçar la presència europea a l’Indo-Pacífic, una regió clau en el nou ordre mundial. I la tercera, estratègica: aconseguir un avantatge de primer moviment davant d’altres potències que també volen posicionar-s’hi.

Von der Leyen ho ha deixat clar: “Europa vol fer negocis amb els centres de creixement i les potències econòmiques d’aquest segle”. I l’Índia n’és una de central.

De Llatinoamèrica a l’Indo-Pacífic: el fil conductor de Brussel·les

L’acord amb l’Índia no és una peça aïllada. Forma part d’una estratègia global molt més àmplia. En el seu discurs a Davos, la presidenta de la Comissió va reivindicar una Europa oberta al món, disposada a teixir aliances “des de Llatinoamèrica fins a l’Indo-Pacífic”.

En aquest marc s’explica també l’acord amb Mercosur, signat recentment després de 25 anys de negociacions, tot i l’oposició de sectors agraris i d’alguns estats membres. S’hi afegeixen els pactes amb Mèxic, Suïssa i Indonèsia, i les negociacions en marxa amb Austràlia, Malàisia o els Emirats Àrabs Units.

El missatge polític és explícit: Europa aposta pel comerç just davant els aranzels, per les aliances davant l’aïllament i per la sostenibilitat davant la sobreexplotació. Un discurs que busca diferenciar-se tant del proteccionisme nord-americà com del model xinès.

Què significa tot això per als catalans

Per als catalans —especialment aquells que no segueixen el dia a dia de la política internacional— aquest debat pot semblar llunyà. Però no ho és tant. Un acord UE–Índia pot obrir noves oportunitats per a empreses exportadores, per a sectors industrials, tecnològics o de serveis amb vocació global, i per a professionals que ja treballen o volen treballar a l’exterior.

També té una lectura clara per a la Catalunya exterior: una Europa amb més pes global, menys dependent dels Estats Units i més connectada amb Àsia és una Europa amb més capacitat d’oferir oportunitats als seus ciutadans arreu del món.

Von der Leyen ho va resumir amb una frase pensada per quedar-se: “Europa sempre triarà el món. I el món està preparat per triar Europa”. El viatge imminent a l’Índia serà clau per comprovar si aquesta aposta estratègica es converteix, finalment, en realitat.

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Back to top button