Dilluns, les xarxes es van omplir de crítiques cap a Filmin per la publicació del documental ‘Ícaro: la semana en llamas’, que presenta els testimonis dels antidisturbis que van ser a les protestes per la sentència del procés.
Diumenge passat, la xarxa social X es va omplir de crítiques a la plataforma catalana arran d’una publicació de Macarena Olona, exmembre de Vox, en què expressava la llàstima que havia sentit pels policies d’arreu d’Espanya destinats a Barcelona durant la setmana de la resolució de la sentència pel procés, l’octubre del 2019. A la publicació, Olona deia “quina manera de plorar ahir a la nit veient el documental. Llàgrimes d’orgull, respecte i molta impotència”, expressava, i afegia “Hauria de ser obligatori que s’exhibís a totes les escoles i acadèmies policials d’Espanya”.
El documental, dirigit per Elena G. Cedillo i Susana Alonso, exposa la visió policial dels membres dels diferents cossos de seguretat que van intervenir en les protestes multitudinàries que es van produir aquells dies contra la sentència judicial als líders del procés. A més dels testimonis, també inclouen imatges inèdites dels agents antidisturbis i dels helicòpters, però sense l’enfocament del cos policial dels Mossos d’Esquadra.
Davant de la publicació de Macarena Olona, moltes persones han criticat que Filmin hagués publicat aquest documental a la plataforma. Les queixes han estat encarades al fet que la companyia hagi publicat aquest documental que victimitza la policia espanyola davant la repressió i la violència que hi va haver cap a la ciutadania. A través de les xarxes, molta gent també ha publicat imatges de cancel·lacions de subscripció a la plataforma arran de l’estrena del documental.
A més a més, aquest dimarts, les portes de la seu de la companyia han aparegut amb una pintada on es podia llegir “Filmin: col·laboracionistes amb la repressió espanyola”.
Comunicat de Filmin
Jaume Ripoll, cofundador i director editorial de la companyia, va publicar un comunicat dilluns, en nom de Filmin, assegurant que entenen “el malestar i les crítiques que ha suscitat l’estrena d’Ícaro: la semana en llamas”, ja que “els fets d’octubre del 2019 encara són una ferida oberta per a la societat catalana” i “travessa famílies, cercles d’amistats i entorns laborals”. Així i tot, Ripoll argumenta que “programar-la no equival a subscriure’n l’enfocament” i recorda que el llargmetratge no ha estat produït ni distribuït per Filmin.
El text també exposa que la companyia “no censura pel·lícules per la seva orientació ideològica”, afirmant que “la pluralitat” la demostren amb l’ampli catàleg que tenen, d’11.000 propostes cinematogràfiques diverses i ha volgut destacar les obres que tenen “vinculades al debat polític i cultural català”, de les quals ha posat de referència ‘Ciutat morta’, ‘L’endemà’, ‘Cataluña-Espanya’ i ‘Quatre d’onze, castell per l’independència’. Finalment, el comunicat acabava dient que volen recordar que “el cinema no ha de servir per confirmar el que ja pensem, sinó també per ajudar-nos a mirar de cara allò que ens incomoda, amb esperit crític”.
Pel que fa a la pintada que ha aparegut aquest matí a la porta de la seu de Filmin, Jaume Ripoll ha escrit a la xarxa social ‘X’: “què trist arribar a l’oficina i trobar-nos això. Bastant fet pols, la veritat”, acompanyat d’una foto del grafit. Alejandro Fernández, president del PP català, i Marga Prohens, presidenta del Govern de les Illes Balears, han expressat missatges de suport cap a Ripoll. “La malaltia del fanatisme continua ben present a Catalunya, malauradament”, manifestava Fernández. Mentre que Prohens titllava la pintada d’un “atac contra la llibertat d’expressió i el pluralisme” i mostrava “tot el meu suport al seu cofundador i director”.
