La Fundació Dalí recupera l’esperit crític dels dietaris autoeditats pel geni empordanès als anys quaranta i el confronta amb els debats del segle XXI. El primer número, dedicat a “la màquina de somiar”, reuneix dotze veus internacionals de la cultura, la ciència i l’art.
Vuit dècades després que Salvador Dalí s’autoedités als Estats Units els seus provocadors dietaris Dalí News, la Fundació Gala-Salvador Dalí reprèn aquell impuls lliure, crític i sense filtres amb el llançament d’una nova revista anual: Dalí News. El projecte vol reconnectar el pensament dalinià amb els grans interrogants del present i projectar-lo, de nou, a escala internacional.
El primer número posa el focus en “la màquina de somiar”, una de les intuïcions més suggeridores de Dalí, on l’artista anticipava l’ús de la tecnologia per explorar de manera sistemàtica el món dels somnis i estimular la imaginació humana. Una idea formulada en ple segle XX que avui dialoga, de manera sorprenentment directa, amb camps com la intel·ligència artificial, la neurociència o la psicologia contemporània.
Segons la directora dels Museus Dalí, Montse Aguer, la revista vol ser “un espai de debat i experimentació” i alhora una eina per demostrar “la capacitat d’anticipació que tenia Dalí”. Una anticipació que, recorda, ja es manifesta als anys trenta i quaranta en relació amb la tecnologia, la imatge i els processos mentals.
Del dietari de postguerra a la revista del segle XXI
Entre 1945 i 1947, va publicar dos números de Dalí News com a plataforma d’expressió personal, en un context marcat per la postguerra i l’expansió dels mitjans de comunicació de masses. Ho feia per denunciar la mediocritat i la desculturalització, i per formular el seu pensament sense condicionants.
Ara, aquella idea es transforma en una revista anual amb voluntat de continuïtat i projecció global. Cada número prendrà com a punt de partida una de les prediccions que l’artista va publicar el 1957 a la revista nord-americana Nugget, on imaginava futurs possibles a través de textos i il·lustracions. L’objectiu: revisar-ne la vigència i confrontar-les amb el present.
El president de la Fundació, Jordi Mercader, subratlla que Dalí News reforça l’acció cultural de l’entitat i aspira a convertir-se en “un referent internacional”. La revista s’edita en català, castellà i anglès, amb una distribució inicial orientada a l’àmbit acadèmic, i estarà disponible en format digital a la web de la Fundació.
El somni com a eix creatiu i científic
Aquest primer número reuneix dotze especialistes de renom internacional que exploren el somni com a motor de creació, coneixement i recerca. Des de l’àmbit acadèmic, Astrid Ruffa analitza com amplia l’experiència onírica a l’estat de vigília a través del mètode paranoicocrític, mentre Emmanuel Guigon estudia l’objecte oníric dins el surrealisme i el paper central de Dalí en aquesta genealogia.
La mirada simbòlica i mística arriba de la mà de Victoria Cirlot, mentre que la secció literària inclou, en exclusiva en català, un fragment de Melancolia de Mircea Cărtărescu, gran admirador de l’univers dalinià. S’hi suma també un text de l’escriptora argentina María Gainza, que connecta experiència vital i imaginari surrealista.
Art contemporani, percepció i tecnologia
La part central de la revista convida quatre artistes contemporanis a dialogar amb El son (c. 1937), una de les obres clau de l’artista empordan. Hi participen Glenn Brown, Mayte Gómez Molina, Shana Lutker i Joan Fontcuberta, que reflexiona sobre percepció i imatge en l’era digital. Fontcuberta és clar: si Dalí hagués viscut l’emergència de la intel·ligència visual generativa, “l’hauria utilitzat sense cap dubte”.
El número es completa amb dues entrevistes que aporten una mirada científica al somni: el neurocientífic brasiler Sidarta Ribeiro i la investigadora britànica Melinda Powell, experta en somni lúcid. La reflexió final la signa l’arquitecte Juan Herreros, que analitza el paper del museu contemporani davant els nous reptes culturals.
Com a cloenda, Dalí News recupera un somni escrit pel mateix Dalí i rendeix homenatge al fotògraf Philippe Halsman, autor de la icònica imatge de portada Natura morta amb el cap de Dalí (1941). Una manera de tancar el cercle entre memòria, anticipació i present.
Amb aquesta nova capçalera, el llegat dalinià torna a parlar en present —i ho fa també per als catalans de l’exterior— des d’un espai que reivindica el pensament crític, la interdisciplinarietat i la capacitat de somiar futurs possibles.
